Arxius diaris: Març 10, 2025

Escórpores, rascasses i caps-roig

En el tercer lloc, jo hi posaria l’escórpora roja, o sigui la rascassa en la costa nord o gallina —nom que se li dóna pel color— en el coster meridional. Les innombrables varietats d’escórpores de colors que viuen en la nostra costa rocosa no poden menjar-se per la gran quantitat d’espines que el seu cos presenta. Són animals monstruosos i malignes. Són excel·lents, en canvi, per a ser bullits i produir un brou de primera qualitat.

JOSEP PLA, Bodegó amb peixos OC2

Les escórpores, rascasses i caps-roig són un grup de peixos força populars. La delicadesa de la seva carn, ferma i molt gustosa, ha estat sens dubte el factor que ha divulgat la seva coneixença arreu. Prova d´això es la riquesa de noms amb que s´anomenen aquests peixos i que, ha estat també, la raó per la qual hi hagi hagut força confusió entre noms populars i contrades. En català les podem anomenar: escórpora, escorpra, escórpora fosca, escorpina roja, cap roig, rufí, polla, capó, gallina, rufí, rascla, rasclot o rascassa entre d´altres

Els representants d´aquest grup són peixos de cos robust, allargat i comprimit lateralment. Presenten un cap voluminós, ple d´espines i extensions dèrmiques. L´ull és gros i té una mandíbula molt potent. L´aleta dorsal es continua amb radis espinosos forts amb glàndules verinoses connectades a ells, precisament d´aquí prové l’etimologia del seu nom. En la seva coloració hi predominen els colors vermellosos i brunencs, i gairebé sempre es críptica amb l´entorn. Tots els representants d´aquest grup són espècies litorals que formen part del que anomenem popularment peix de roca.

Scorpaena scorfa o Cap-roig (esquerra) i Scorpaena porcus o Escorpora fosca o Rascassa (dreta)

Sota la denominació d’escórpores, racasses i cap-roig ens referim bàsicament a dues espècies diferents, (Scorpaena scrofa), coneguda popularment com a cap roig, escórpora roja o polla i (Scorpaena porcus), anomenada escórpora vera, escórpora fosca o rascassa. Per acabar d´embolicar encara una mica més la troca, en castellà, en alguns indrets, al cap roig se l´anomena rascacio i a la rascassa, cabracho.

Scorpaena scfrofa presenta apèndix cutanis distribuïts per tot el seu cos. La seva coloració va del vermell a tonalitats brunes. Els radis de l´aleta dorsal d´ambdues contenen un potent verí. Scorpaena porcus és de tonalitats brunenques, és una animal sedentari, solitari i que habita sobre fons rocosos. Ambdues són de bona mida ideals per a fer suquets, cassoles de peix, fer-les al forn o bé a la brasa.

Escórpores, rascasses o Caps-roig són els reis dels peixos de roca. Foto: B.A. Diari Ara

A les nostres aigües hi viuen d´altres representants d´aquest grup. En general aquestes altres escórpores són exemplars de petita mida que tenen força interès com a peix de sopa. Scorpaena elongata dita popularment escórpora allargada, pot arribar a confondre’s amb el cap-roig, en aquest cas no presenta mai apèndixs en la mandíbula. Scorpaena loppei, anomenada escórpora de blanda, mai assoleix més de 10cm de llargària. Scorpaena notata, conegut com a captinyós o escórpora tinyosa, és molt semblant a l’anterior i es distingeix per la taca clara al principi de l´aleta dorsal i una taca negra als darrers radis de la mateixa.

Les escorpores es pesquen amb diversos arts de pesca entre els que destaca l´art de bou. No obstant això, els exemplars de més grossos i de més qualitat es capturen amb arts de pesca artesanals com ara les nanses, els tresmalls o els palangres.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Escórpores, rascasses i caps-roig

Arròs amb seitons

Ingredients:

  • 2 cebes de Figueres
  • 1 llauna petita de tomàquet sencer
  • 1 pebrot vermell mitjà
  • 1 pebrot verd tipus italià
  • oli d´oliva extra verge
  • 250 gr d´arròs bomba del delta de l´Ebre
  • 500 ml de brou de peix
  • entre 20 i 24 seitons oberts sense cap ni espina
  • una mica d´orgena
  • una mica de farina de galeta
  • sal

Preparació:

  1. Pelem i tallem a dauets petits les cebes, i comencem a fer un sofregit a foc lent i amb força oli, més del que normalment podeu utilitzar, ja que així aconseguirem una millor caramelització de la ceba. Heu de tenir-ho un mínim de mitja hora.
  2. Aprofitant aquesta estona, i sense deixar de vigilar la ceba, tallem a daus petits els pebrots.
  3. Primer fem tires verticalment i després tallem aquestes tires horitzontalment, a fi de tenir uns dauets més o menys iguals. O similars. Volem que tot el pebrot tingui la mateixa cocció.
  4. Afegim el pebrot a la ceba i ho deixem coure mitja hora més.
  5. Preparem el tomàquet, tallant-lo més o menys a daus. Abans d´afegir-lo a la paella retirem l´oli que sobri, ja que no ens interessa que quedi massa oliós.
  6. Incorporem el tomàquet al sofregit. Remenem bé i el deixem entre deu i quinze minuts.
  7. Escalfem el forn a 200 graus per tenir-lo ben a punt quan hi posem l´arròs, en la segona meitat de la seva cocció.
  8. Una vegada tenim el sofregit a punt hi tirem l´arròs. L´anacarem i mullem amb el brou, que el tindrem ben calent. Deu minuts a foc fort.
  9. Passats els primers deu minuts de cocció de l´arròs l´introduim al forn entre sis i vuit minuts més. Concretament en aquesta ocasió van ser set.
  10. Retirem l´arròs del forn per posar-hi a sobre els seitons, amb la pell cap amunt, al voltant de tota la paella. Just abans de tornar-lo al forn hi tirem per sobre una barreja de farina de galeta i orenga.
  11. Gratinem un minut.
  12. I si tenim convidats, o voleu fer-ho ben maco, ho emplateu amb un motlle i us quedarà així de bonic.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Arròs amb seitons