




Ingredients:
- 4 rovells
- 1 ou.
- 4 clares
- 50 g+50 g de sucre.
- 50 g de farina.
- 50 g de Maizena.
- 1/2 pell de llimona ratllada.
- 1 pessic de canyella.
Elaboració:
- En un bol posem els rovells i l’ou amb 50 g sucre, la llimona, la canyella i es baten. S’han de batre molt. Guardarem la massa en un altre bol (es pot fer també amb la batedora elèctrica de dues pales)
- Netegem el bol i el batedor de l’amassadora i l’assequem. Hi posem les clares i les muntem a punt de neu. Quan comencin de separar-se de les parets hi posem els 50 g restants de sucre i ho batem una mica més.
- Agafem el bol dels rovells batuts i amb un colador hi posem en dues o tres vegades la farina i la maizena, i a poc a poc, amb una llengua pastissera, ho remenem de baix o dalt amb molt de compte. Hi posem també amb dues o tres vegades les clares muntades. Aquí també ha de fer aquella petita muntanyeta sobre la massa (S’en diu que la massa fa cordó)
- Posarem la massa en una mànega pastissera, aquesta la tindrem a dintre un pot de vidre i amb unes pinces tancarem la mànega per a que no vesi.
- Tindrem un paper de forn. El posem sobre una làmina de silicona i aquesta sobre una safata plana de forn o sobre una reixeta de forn. Amb la mànega estendrem la massa a sobre (amb la mesura dels ingredients que hem fet pot ser us sobri una mica de pasta, segons la mida de la safata. Es pot fer una altra planxa petiteta i un altre dia podeu rebaixar proporcionalment les mesures dels ingredients).
- Posarem la safata en el suport del forn, una mica enlaire per a que quedi cuita la massa de dalt i tova de sota. Va molt bé també posar una altre safata sense res a sota.
- Important!!! Es cou a 200ºC durant 4-5 minuts. Si toqueu la massa amb els dits no s’ha d’enganxar i ha de rebotar una mica, sinó la deixeu una estona més.
- El temps de forn son mesures orientatives, si es cou massa s’esquerden i si es cou poc es pelen. Si es cou amb ventilador, la part que hi està més a prop sempre agafa més color. Sempre podeu agafar dos draps i girar la safata (cada forn és una història). Per a que surti bé caldrà provar-ho més d’un cop.
Notes:
Perquè en coure-la no em queda bé?
- Depèn molt del gruix de la safata, de l’altura on la poseu i de si teniu les resistències enceses molts minuts abans (les barres vermelles que tenim a dalt del forn i també les de baix que no es veuen).
- Molts forns ja porten una llumeta vermella que ho indica, o sinó en moure el comandament de la temperatura es sent un clic que ho marca.
- A més, abans de posar la safata, és important controlar la temperatura de forma exacta amb un termòmetre específic pel forn.
- Heu de pensar que 10º més o menys de temperatura fa canviar el temps de coure. Només se n’aprèn fent-la i fent-la, forçàs vegades. Ha de quedar cuita de la part de sobre i tova de la part de sota. Això és fer pastisseria (si no es fa així, a l’hora de doblegar-la tindreu molts problemes: quedaran esquerdats o pelats de sobre)
- Quan quedi bé, cal apuntar en un paper de la manera que ho heu fet i així sempre us quedarà igual i podreu fer bracets bons i bonics. Tant o més, que els que venen en una bona pastisseria.
