Preparació:

tallem la carn a daus grossos, els salpebrem i enfarinem, per tot seguit enrossir-los a foc fort. Reservem i a la mateixa cassola hi fem un sofregit de ceba. Uns vint minuts més tard hi incorporem el tomàquet, a daus, sense pell ni llavors. Quan estigui ben concentrat recuperem la carn, afegim els pebres vermells i ho cobrim amb el brou. Quan arrenqui el bull posem el foc baix i deixem coure unes dues hores. Mentrestant haurem fet el pebrot al forn i per acompanyar també podeu fer una mica d´arròs blanc si voleu. El que sí farem segur és laminar les carxofes i saltejar-les, però ja cap al final de la cocció de la carn, a la qual li afegirem el pebrot escalivat i tallat a tires perquè faci un bull ben bo tot junt.

PREPARACIÓ:

Planxes de bescuit (recepta base):

– 6 ous (rovells i clares separades)
– 150 g de sucre
– 150 g de farina

S’han de preparar 6 cercles de planxa de bescuit de 20 cm de diàmetre.
Es poden fer planxes de la mida de la llauna del forn (com si féssim un braç de gitano) i quan estan cuites es tallen els cercles, llavors la proporció per a cada planxa serà de 2 o 3 ous i poden sortir dues rodones de cadascuna.
Una altra manera de fer-ho és dividir la massa en 6 parts iguals que pesin el mateix i coure-la per etapes en un motlle de 20-22 cm de diàmetre (si en tenim més d’un millor per estalviar-nos fornades). Si només en tenim un, el més recomanable és fer la recepta en la proporció de 3 ous dues vegades i posar uns 100 g de pasta cada vegada. Nosaltres ho vam fer així en un motlle de 22 cm de diàmetre i, un cop cuita, només vam haver de tallar una mica les vores.
Ara s’ha de fer la massa de les planxes de bescuit.
S’engega el forn a 170º. Es baten, amb batedor elèctric o màquina de muntar, els rovells amb el sucre fins a punt de cinta, és a dir, fins que en resulta una barreja que es triplica de volum i es torna molt escumada i blanquinosa S’hi barreja la farina i es remena amb suavitat fins que quedi ben integrada. Es munten les clares fins a punt de neu i s’hi barregen amb molta suavitat. S’escampa la pasta dins del motlle o damunt la llauna que ha d’estar folrada amb paper de forn, s’enforna (el forn ja ha d’estar calent) a 170º, aproximadament 10-12 minuts, i anem vigilant sense marxar gaire lluny del forn fins que ho veiem cuit (fa via a coure’s). Es treu del forn, en calent, se separa del paper, es van reservant fins a tenir els 6 cercles.

Crema de xocolata i mantega (Swiss Meringue Buttercream)

– 250 g de xocolata
– 4 clares d’ou
– 220 g de sucre
– 375 g de mantega
– ½ culleradeta de cremor tàrtar (opcional, ajudarà a l’estabilitat de la crema)

Es desfà la xocolata al bany maria i es reserva. Es barregen les clares d’ou amb el sucre i es posa al foc suau i remenant fins que el sucre s’ha dissolt. Fora del foc, s’hi afegeix la mica de cremor tàrtar. Es bat la barreja de clares i sucre fins que arribi a punt de neu ben fort. S’hi afegeix la mantega tallada a quadrets a temperatura ambient i seguim batent a velocitat més baixa fins que tinguem una crema consistent. S’hi afegeix la xocolata poc a poc i batem fins que estigui totalment integrat. Es reserva.
Si no voleu fer aquesta crema podeu farcir-lo amb ganache de xocolata o trufa cuita.

Caramel o crema de toffee

– 150 g de sucre
– 45 g d’aigua
– 120 g de nata líquida
– 60 g de mantega

Es posa el sucre i l’aigua en un cassó al foc lent, quan el sucre estigui dissolt, pugem una mica el foc fins que agafi color de caramel, hi afegim la mantega i la nata líquida. Ho tornem a posar al foc suau i quan tinguem una crema homogènia ho retirem i reservem. Si està massa pres a l’hora de fer servir, ho posem uns segons al microones perquè flueixi millor.

MUNTATGE:

Es va alternant una capa de bescuit i una capa de crema de xocolata, l’última capa de bescuit la deixem sense. Els laterals també els cobrim amb la crema de xocolata i hi enganxem fideus de xocolata, granet d’ametlla o algun guarniment que tinguem. L’última capa de bescuit la cobrim amb la crema de caramel. Es reserva a la nevera perquè el podrem tallar molt millor.
D’entrada pot semblar complicat de fer, però no ho és, només es tracta d’anar fent pas a pas els farcits i els bescuits i després muntar-lo.
Potser no se’ns hagués acudit mai fer aquest pastís, però els reptes que et proposen a les xarxes de vegades van bé per llançar-te a fer algunes receptes que altrament no faries.