L’oli més verd

Des dels antics molins ibers fins a la moderna maquinària de les cooperatives actuals, les Garrigues ha estat un territori d’oliveres. La introducció de l’oliva arbequina va assegurar produccions i qualitat i és la base de l’actual oli protegit DOP Oli de les Garrigues.

30/08/09 02:00 – David MaríN

Les Garrigues és terra d’olivers. S’estenen pels turons ondulats d’aquesta comarca seca i assolellada, sobre bancals separats per murs de pedra seca que serveixen per corregir els desnivells d’una terra irregular però que l’intens cultiu d’aquest vell producte mediterrani ha ajudat a domesticar. Durant l’any hi ha una transició silenciosa entre els ocres i els verds pàl·lids de l’hivern i la primavera cap als grocs vermellosos de l’estiu i la primera tardor. I, sempre, una constant en el paisatge: els vells olivers i les seves olives, de les quals fa segles que s’extreu un suc espès en molins cada cop més sofisticats però, a la pràctica, seguint el mateix patró que els dels primers ibers.

A les Garrigues van decidir protegir el seu millor oli, el verge d’oliva extra, amb una denominació d’origen protegida (DOP) que la Unió Europea va reconèixer oficialment l’any 1996. Per gaudir de l’etiqueta de la DOP, els productors garriguencs han de fer servir l’oliva de tipus arbequina (la majoritària en un 90%, tot i que també s’hi utilitza la verdiell), collida directament de l’arbre, i amb un grau d’acidesa inferior a 0,5 graus. Aquest límit oficial, però, el consell regulador el rebaixa encara més i no concedeix l’etiqueta als olis que estiguin per sobre dels 0,2 graus.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70404-loli-mes-verd.html