Fruit dels volcans

Els fesols són aptes per a les receptes més sofisticades, però a Santa Pau, on en planten des de fa segles i on hi ha qui en menja a diari, es decanten per les fórmules tradicionals: amb un senzill raig d’oli o acompanyats d’una botifarra o una bona rosta de cansalada virada.

23/08/09 02:00 – Tura Soler

El fesol s’ha convertit en el tresor agrícola i gastronòmic de Santa Pau gràcies a la terra volcànica d’aquest municipi garrotxí, idònia per al conreu. La terra gredosa i porosa, altrament dita terraprim, que fa que l’aigua de la pluja és filtri correctament, és la clau per aconseguir uns fesols fins de textura i melosos de gust, com no tindran mai els seus parents i competidors de Michigan, molt més barats perquè a l’altre costat de l’Atlàntic la producció és molt mecanitzada i els conreus, molt extensos. A Santa Pau, el procés del camp al sac i del sac a la taula és molt delicat, perquè la planta del fesol, amb un cicle vital força curt, unes dotze setmanes, necessita que el temps la mimi molt: pluja, però la justa, i evitar el vent, sobretot el ponent, que pot malmenar tota la collita si bufa en el moment de la floració. El fesol es pot començar a plantar el mes de maig, i es poden tastar fesols primerencs per la Mare de Déu d’Agost, però el més normal és plantar-los pels volts de Sant Joan i arrencar-los a partir de la segona setmana de setembre.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/-/73238-fruit-dels-volcans.html