Dolça i amb aroma de castanya
La patata de Prades te anomenada des del segle XIX. La Unió Europea en va distingir l’especificitat al 2001 amb la concessió de la IGP. La producció es concentra al terme de Prades i amb només 300.000 quilos anuals la demanda l’absorbeix en cinc mesos
29/07/09 02:00 – Imma Martínez
El paisatge agrari de Prades és verd intens i vermell, el color de la terra flonja que facilita el cultiu de la patata de la varietat kennebec. Les patates es classifiquen pel color, la forma, la textura de la pell i el color de la carn. Les que es conreen a Prades són llises, de carn dura, blanca i dolça, que no es desfà, i desprenen una olor de castanya. La influència dels factors mediambientals –temperatures baixes– i la situació geogràfica –1.000 metres d’altura– és bàsica per al producte, ja que provoca que el cicle vegetatiu de la planta sigui més llarg. La patata de sembra es planta a l’abril i el tubercle no es recull fins al setembre, quinze dies després que la planta s’hagi assecat. El bancal de cultiu es deixa reposar la temporada següent amb una plantació de cereals perquè la terra s’oxigeni amb les restes de la sega.
La patata de Prades té anomenada des del segle XIX. El 1991 va obtenir la denominació comarcal dels productes alimentaris del Baix Camp, una distinció que va substituir el 2001, quan la Unió Europea li va concedir la indicació geogràfica protegida (IGP). La progressió del reconeixement de qualitat ha estat inversa a la dels pagesos que la conreen. La IGP es va iniciar amb 22 hectàrees, que han passat a les 16,62 actuals, i la trentena de productors s’ha reduït als vint socis de la IGP per a la campanya actual.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/66251-dolca-i-amb-aroma-de-castanya.html

M'agrada S'està carregant...