Des de casa podem fer moltes coses per evitar llençar menjar: planificar bé, cuinar amb mesura, elaborar receptes d’aprofitament… També les decisions que prenem a l’hora d’anar a comprar o a menjar fora afecten al malbaratament associat al nostre consum. Quins comerços i botigues es preocupen per no malbaratar?  Que fan per aprofitar al màxim els aliments?

Per esbrinar-ho hem sortit al carrer a conèixer botiguers i restauradors de barri, per preguntar-los que en pensen i que fan ells per aprofitar al màxim els aliments. Us convidem a que feu el mateix!

Al súper

La Lluïsa treballa a la secció de fruita i verdura del Superservis del carrer Vallirana a Barcelona on és habitual trobar amanides o macedònies preparades amb les peces una mica pansides o massa madures. “També tallem la verdura tocada i la venem per saltejar o fer pisto. Llençar menjar és una pena, i a més a…

L’article: Paco Muñoz-Gutiérrez

Darrerament s’alcen veus per a demanar la intervenció dels poders públics davant de l’escàndol que suposa la pèrdua d’aliments i el seu malbaratament al llarg de tota la cadena de proveïment . En les societats avançades les administracions estableixen un marc legal i fiscal que regula els intercanvis de béns i serveis. Una societat avançada no ha de renunciar a aquestes eines per a prevenir el malbaratament alimentari.

La política fiscal és un dels instruments que té la política econòmica per evitar les fallides de mercat. El malbaratament d’aliments, a mes de la seva dimensió ètica, social o ambiental té una dimensió econòmica. Produir uns recursos que no es consumiran és una fallida de mercat. L’oferta i la demanda no es troben en el punt d’equilibri i el mercat funciona de manera ineficient.

En aquest escrit no tractarem sobre normes legals, sinó que ens centrarem en l’anàlisi…

L’entrevista: Daniele Rossi

Què és el moviment Slow Food?

Slow Food neix a Itàlia fa molts anys com un moviment gastronòmic que ara s’està convertint en un moviment eco-gastronòmic. El podem resumir en quatre pilars: el menjar ha de ser bo, net, just i de proximitat. Que el “bo” estigui en primer lloc no és casualitat. Un producte “eco” dolent no ens interessa perquè volem que el consumidor l’apreciï, el valori. És important que la gent recuperi la cultura del menjar bo.

El concepte “net” no fa referència només a ecològic. També parlem del transport. Una poma de Xile ecològica és molt menys interessant que una poma no certificada d’aquí. “Just” perquè hem de pensar, cada cop que mengem, en qui ha fet aquell producte i si s’hi ha guanyat bé la vida. I finalment “local”, no només per evitar l’impacte del transport, sinó perquè la proximitat permet controlar millor…