Ingredients:

– Mitja dotzena d’ous.
– La farina que vulgui la pasta (entre un quilo i un quilo i quart).
– Mig quilo de sucre per a la pasta i més per ensucrar les coques acabades.
– Dos gots d’aiguardent o d’anís.
– Un got d’oli d’oliva del bo.
– Dues gasoses (d’aquelles dels dos sobrets que serveixen per a fer rebosteria).

Preparació:

Anem per feina.
Se separen les clares dels ous i es pugen ben pujades.
A part es barregen el sucre i les gracioses i això s’afegeix a les clares remenant amb compte.
S’adjunten els rovells i es lliga tot ben lligat.
S’afegeix l’aiguardent i l’oli i també es remena bé.
Ara s’ha d’anar afegint la farina a poc a poc i, si pot ser, cernuda (tamisada en fatarellut). La pasta ha de quedar tova però amb prou consistència per fer-ne boletes. Si n’hi ha poca no es podrà pastar i si n’hi ha massa les coques quedaran seques i dures.
Es fan boletes de la mida d’un ou i es deixen damunt del marbre enfarinat. Han de reposar entre mitja i una hora.
Ara ve el moment de formar les coques i coure-les, i a partir d’aquí s’ha de treballar ràpid. Damunt del marbre enfarinat es posa la bola i amb el dit índex s’hi fa un forat al mig. S’ha de moure el dit així com dibuixant rodonetes per a que el forat quedi obert.
Després s’han de tallar. Amb la punta d’unes tisores s’han de fer quatre o cinc talls al costat de les coques. Això és com la grenya dels pans: és per on s’obriran les coques quan s’inflin en coure-les.
En una cassola s’ha de posar un parell de litres d’oli. Jo ho he fet amb oli de gira-sol perquè és més barat, però el seu és fer-ho amb oli d’oliva. Tot i això, quan estigui fet servir no el llençarem, sinó que el guardarem per a fer sabó.
Amb l’oli ben roent s’hi tiren les coques d’una en una o de dos en dos, depèn de com en sigueu d’apanyats que sigueu. Jo ho faig d’una en una que ja em costa prou.
Quan estigui rossa se li dona la volta. A part s’han de tenir preparats un plat amb sucre i un altre amb unes gotes d’aigua. Quan es treu la coca de la cassola se suca lleugerament amb l’aigua per a que no quedin seques quan es refredin.
Després es posa al plat del sucre i es cobreix bé la coca.
I ja està. Ja teniu coques la la cassola!
Ara us aconsello que aneu a donar una volta, a veure als cosins de Manlleu, a comprar sotanes de segona mà o el que sigui, perquè esperar-se a que es refredin per a tastar-les és la part més difícil d’aquesta recepta.