un got de 200 ml d’oli de girasol o d’oliva de gust suau.
6 ous.
2 taronjes (400 gr)
2 sobres de llevat Royal.
Xocolata negra. (cobertura , la del garrig -garrag ).
Preparació:
Primer de tot tallem les taronges a daus , amb la pell inclosa, i les triturem.
En un vol barregem, els ous, el sucre, i el llevat. Quan tinguem la barreja feta, amb textura de crema, hi anem afegint la farina tamissada i l’oli, mentres ho anem barrejant amb el batidor que fem servir normalment.
Un incís : el meu batedor de un estri molttttt senzill, comprat a Andorra amb la meva amiga Marta. Ens en varem comprar un cada una, a un mòdic preu de 1.400 ptes., quan els nens eren petits, d’aixó fa molts anys i encara funciona¡¡¡¡¡ una meravella del contrabando….
Quan tinguem aquesta barreja feta, hi afegim les taronges triturades que teniem a punt. llavors trenquem la xocolata a trossets , de diferents tamanys i també la barregem a la massa.
Jo, com podeu veure a la foto, ho vaig fer en dos moltlles , un de més gran i un altre de més petit, i un cop cuit els vaig muntar un sobre l’altre.
Bé , el forn s’anirà escalfant mentres preparem el pastís, repartim la massa en els dos motlles i ho enfornarem a 180 º fins que pugi , i llavors el baixarem a 170º, al meu forn va tardar una mitja hora, pero podeu comprovar-ho punxant amb un “pinxo” de fusta fins que surti net.
Deixeu-ho refredar i podeu guarnir-ho, com jo he fet, amb complements del Ninot de paper.
Començarem posant en aigua el pebrot xoricero per tal de poder treure-li la polpa. Per a aquesta operació podeu optar per l´opció que suggereix l´autor, que consisteix en bullir breument (més aviat escalfar i portar a ebullició), deixar-lo refredar i en poca estona li podreu treure tota la polpa. Mentrestant poseu a sofregir una ceba, en poc temps més les pastanagues i quan comencin a estar tovetes el pebrot i l´all. Seguim sofregint, incorporem la salsa de tomàquet i mullem amb el vi blanc, deixant que s´evapori l´alcohol i redueixi una mica per acabar posant-hi la polpa del pebrot. Escapcem les patates, salpebrem i ja ho tenim llest per mullar amb el brou de peix.
Posem d´entrada mig litre juntament amb la branca de julivert i deixem que vaig fent la xup xup. Mitja hora com a mínim, destapat, aneu comprobant de tan en quan, remeneu i si fa falta afegiu-hi més brou. El bonitol, tallat a daus, salpebrat, no es posa fins instants abans de servir-ho, ja fora del foc, i que es faci només amb l´escalfor de l´olla tapada. Serviu i disfruteu, potser millor per dinar que per sopar tot i que totes les vegades que he fet aquest plat (aquesta és la tercera, la segona amb aquesta recepta) sempre ho he fet curiosament per sopar. Boníssim és poc…
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
