Pelar i esqueixar les patates (tallem una mica la patata i la trenquem amb el ganivet) a trossos no massa grans, les posem a bullir amb aigua, una fulla de llorer i sal.
Fer l’allioli amb un gra d’all pelat, l’ou i oli : Posem al got de la batedora l’ou sencer, una dent d’all pelada, una mica de sal i un rajolí d’oli. Posem la batedora i la deixem uns minuts fixa al fons, sense aixecar-la, a continuació posem mes oli i comencen a moure la batidora de a baix a dalt, anant afegint oli fins que la barreja estigui consistent.
Quan les patates estan bullides, les retirem i a la mateixa aigua afegim el bacallà i deixem coure 3 minuts. Passats aquest temps escorrem el bacallà i reservem.
A l’hora de servir posem les patates al costat d’un plat i a l’altre costat el bacallà, aboquem per damunt l’all i oli, i a menjar.
Tirar la llet, el sucre, els rovells d’ou batuts, la canyella ( jo la lligo amb cordill perquè no es desfaci) i la pell de llimona en un pot, tot en fred. Desfer el midó amb una mica de llet i també afegir al pot.
Remenar sense parar fins que arrenqui el bull (no que bulli), ni un segon més, i seguiu remenant un parell de minuts fora del foc perquè no grumoll-hi. Treure la llimona i la canyella i posar en una plata, deixar que es refredi i posar a la nevera.
*Si la crema la volem per farcir (braç de gitano, lioneses, coques…), s’ha de fer ben espessa i bàsicament amb ½ litre de llet n’hi ha prou, i així també la meitat dels altres ingredients, en aquest cas de maizena n’hi posarem 50gr. perquè quedi més espessa i així facilita el farciment.
La podeu acompanyar amb melindros, galetes, coca de forner…
Es ratlla el carbassó i la pastanaga. Podem sofregir el carbassó, les dues coses o cap. En el cas de la foto, el carbassó està sofregit i la pastanaga no.
Ho barregem amb les pipes de girasol, una cullerada sopera de llevat de cervesa i un bon raig d’oli de sèsam.
I ja està.
Quan em menjo jo les sobres hi poso una mica de sal i un rajolí de vinagre. Això ja va a gustos.
Un dels millors records d´infantesa que tinc de la meva família és quan anàvem a la platja tots plegats a passar el dia. Arribàvem ben d´hora i acabàvem la jornada amb les últimes llums. A la platja de la Murtra a Sant Pol, esmorzàvem, dinàvem i també berenàvem. Un dels moments més esperats era quan anàvem fins a les roques a arreplegar un grapat de musclos que, un cop nets, els coíem amb un fogonet i els menjàvem allà mateix.
Aquest comportament, abans molt habitual, doncs no érem pas els únics que fèiem això, avui s´ha convertit en una pràctica no exempta de risc. Ara ja pràcticament ningú consumeix els musclos “salvatges” de la nostra costa i encara menys a la mateixa platja acabats d´agafar. L´afany regulador i sancionador de les administracions i les recomanacions sanitàries han produït un canvi d´hàbits en molts pocs anys.
musclos-al-vapor
Preparats al vapor resulten excel.lents
Al Maresme els musclos entapissen les roques de la costa creant veritables mantells negres. Consumits bullits a la mateixa platja són una menja excel·lent pel seu intens gust a marisc. La costa del Maresme es un bon lloc per a la captació de larves de musclo que després s’engreixaran a les muscleres d´arreu. Al calador de “Els colls” davant del Masnou, durant anys hi va haver instal·lacions per aquest efecte.
Certament consumir animals filtradors, com ara els musclos, sense haver estat depurats abans s´ha convertit en una activitat de risc malgrat que no conec cap cas d´intoxicació per aquesta raó. Ja en els anys 30, Emerencià Roig en la seva obra “La pesca a Catalunya” (1927) fa referència a aquest fet especialment per la proliferació de vivers. En aquest cas, els musclos als quals es refereix l´autor estaven situats a dins els ports que, amb la introducció dels motors d´explosió i l´abocament de residus fecals canvien ràpidament la qualitat de les aigües i que, malgrat tenir un bon aspecte, acumulen al seu interior toxines que poden provocar trastorns estomacals que podien arribar a ser severs. Roig documenta fins hi tot cassos d´intoxicacions que han arribat a produir la mort.
musclo1
EL musclo és sens dubte, el marisc més popular
Actualment els musclos que es comercialitzen a les peixateries procedeixen de muscleres, la majoria situades a les badies del Delta de l´Ebre, els Alfacs i el Fangar. L´espècie comercialitzada, Mytillus galloprovincialis, és la més adaptada a les aigües mediterrànies.
En aquest cas, els productors d´aquest mol·lusc a les “Terres de l´Ebre”, estan patint les conseqüències de: la disminució del cabal i de l´aport de nutrients per part del riu, dels abocaments incontrolats a les badies, de la disminució de l´oxigen dissolt en l´aigua i sobretot de l´augment de la temperatura superficial de l´aigua a causa de l´escalfament global. Quan la temperatura de l’aigua de mar està per sobre dels 28 º C, s´atura el creixement de l´espècie i les cries de musclo acaben morint.
muscleres_delta
La practica totalitat de producció de musclos és a les musclesres del delta de l´Ebre
Malgrat totes aquestes recomanacions i sancions, continuo consumint el musclo de roca que creix a la costa del Maresme. A la instal·lació de la piscifactoria abandonada que hi havia just davant d´Arenys de mar hi creixien uns musclos excel·lents que no tenen ni punt de comparació amb els exemplars controlats sanitàriament i de gust aigualit que es poden trobar a les peixateries. I és que, sóc un temerari, o potser sóc un romàntic.
Desfeu la xocolata blanca al bany Maria o al microones, poseu la nata al foc i escalfeu-la fins al punt d’ebullició, barrejeu-la amb la xocolata amb una cullera de fusta fins que obtingueu una parta suau i lligada.
Ratlleu la pell de la llima i feu-ne un suc , barregeu-ho a l’anterior mescla.
Forreu un motlle amb paper film i exteneu la barreja, que quedi d’una alçada d’un o dos cm.
Guardeu un dia a la nevera o al congelador.
Desmotlleu-la i poseu-hi una capa fina de xocolata blanca , feta amb els 100 gr. de cobertura . Torneu a guardar a la nevera o al congelador.
A l’hora de servir gireu-la que quedi la capa de xocolata a sota , talleu-la i a sobre hi poseu el sucre llustre i més ratlladura de llima.
