Dies 24 i 25 de febrer del 2018 Crespià (Pla de l’Estany)
La Fira de la Mel és una fira d’origen medieval quan Crespià era un dels punts més importants en matèria d’exportació de mel a l’estranger, principalment a Itàlia. Actualment es celebra l’últim cap de setmana de Febrer. En aquesta Fira s’hi pot trobar tot tipus de productes, des d’artesania fins a llaminadures passant per embotits, formatges, vins, … Sols es ven un tipus de mel, la de Milflors, que es posa a la venda en una única parada que ven la organització.
En el marc de la Festa de la Llum, que se celebra entorn del 21 de febrer, la Fira de l’Aixada ens proposa un viatge a l’època medieval de la ciutat per redescobrir els espais i els personatges del moment.
Durant els dos dies de la Fira, el barri antic de Manresa s’omple d’artesans, mestres d’antics oficis que fan demostracions de les seves arts, funambulistes, joglars i altres elements i atraccions del repertori medieval. Els carrers plens de bullici, ambientats i engalanats com si de nou ens trobéssim en ple segle XIV, les olors i la música d’altre temps transporten el visitant al cor mateix d’una festa popular molt viva, plena d’activitats, per a nens i per a grans, i amb sorpreses constants.
Primer pesem l’ou, i el seu pes el restem de la quantitat de llet.
Desfem el llevat a la llet i hi afegim el sucre, la pell de la llimona ratllada, la farina i la sal. Amassem i incorporem l’ou i la mantega, i tornem a amassar ajudats d’una cornalina de pastisseria. Al començament la pasta és molt llefiscosa, a mida que l’anem treballant s’anirà convertint en una massa fina i bonica. Arribats a aquest punt, la posem en un bol enfarinat, el tapem amb un drap de cuina, i deixem llevar una hora aproximadament. Podríem deixar llevar d’un dia per l’altre, però a la nevera.
Quan la massa ha doblat el seu volum, la traiem del bol, la premem una mica amb els dits per trencar les bombolles del llevat, l’estirem amb el corró donant-li la forma de coca i la posem sobre la safata del forn, que li hem posat paper vegetal. Pintem la massa amb l’ou i hi posem per sobre la crema amb la mànega pastissera. L’acabem de decorar amb pinyons i cireres confitades i espolsem sucre per sobre. Deixem llevar, mínim una hora i la posem a coure al forn, calent, a 180 graus, fins que estigui dauradeta.
Els qui tenim panificadora, l’amassat i el llevat el podem fer amb la màquina.
Trucs:
Perquè els pinyons no se’ns cremin quan posem la coca al forn, els posarem en remull amb aigua, mínim una hora abans.
Quan posem a coure la coca, perquè no se’ns ressequi tant, dins el forn podem posar un recipient amb aigua.
Comencem fent una beixamel…desfem la margarina dins d´un cassó, hi afegim la farina i la fècula (un altre tipus de farina…), donem unes voltetes amb les varilles i hi afegim la llet. S´espessa molt més ràpidament per l´efecte de la fècula, no hi vaig estar ni cinc minuts. Fora del foc hi poseu el formatge ratllat, l´incorporeu bé, i deixeu refredar una mica. A la recepta diu que llavors es vagin tirant un per un els rovells…jo els vaig posar junts, prèviament dissolts amb una mica de llet. Llavors es munten les clares a punt de neu, es posen amb compte a la beixamel, es remena bé per a que quedin ben incorporades i s´aboca tot plegat dins d´una safata per anar al forn que, per anar bé, ha d´estar untada amb margarina. Si no ho feu, com jo, el suflé s´enganxarà una mica…
Llavors, tema forn. Segons la recepta millor que el forn només estigui encés per la part de sota, primer a foc mitjà i després més fort. Hi ha d´estar entre 30 i 45 minuts, depenent del forn (és una dada poc exacte, ho sé…millor 45). Mireu que estigui dauradet i que hagi pujat bé. Jo el vaig treure quan em va semblar que estava, havent posat el forn encés a tot arreu (ma mare, gran cuinera, m´havia dit que ella ho feia així). La veritat es que feia pinta d´estar, però la realitat va ser una altra: era un xic cru…però bo, en serio. Suposo que li mancaven uns quants minuts…Ho tornaré a intentar segur!
PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM—ANTERIORMENT: FOOD AND FOOT
