Primer he tallat l’albergínia a rodanxes d’aproximadament 1 cm de gruix. Les he salat i les he deixat a una escorredora perquè suessin tant com jo porto fent aquesta maleïda setmana de xafogor barcelonesa. Passada mitja horeta, les he passat per aigua i posat en paper assecant per eixugar-les una mica. Les he fregit en oli ben calent fins que quedessin torradetes pels dos cantons.
Hi ha una part del procés que ja tenia feta: el tomàquet fregit. Tomàquets bons, que ara n’és l’època, tallats a daus petits i posats a una cassola amb oli, sal i una mica de sucre (aquest cop no li he posat all, que a vegades n’hi poso) i que vagi fent xup xup molt, molt lent i que es concentri i quedi consistent, no líquid.
Amb el forn precalentat a 200 graus -dalt i baix-, he posat una safata untada d’oli al forn amb l’alberginia, un tros maco de formatge de cabra fresc (o mozzarella si en teniu) i per sobre una mica d’aquest tomàquet fregit. Esperar fins que el formatge es comença a desfer una mica i cap a fora del forn. Una mica d’alfabrega fresca picada per sobre… i ja es pot disfrutar d’una fantàstica combinació de gustos!
Recepta extreta de “Cuina amb compte”
M'agrada S'està carregant...
