Ingredients:

500 gs. de mató. (No són manies, però tinc comprovat que com de més qualitat sigui aquest formatge, millor serà el delicat gust final.)
150 gs. de sucre.
6 ous.
La pell de mitja llimona (grossa), ratllada tan finament com us sigui possible.

Preparació:

Encenem el forn a 200º.
Untem amb mantega un motlle rodó.
Separem les clares dels rovells dels ous.
Barregem, primer amb una forquilla metàl·lica per poder xafar bé el mató, els rovells, la pell ratllada de la llimona, el sucre i el mató, i batem aquesta barreja fins que ens quedi una massa ben escumosa.
Pugem immediatament les clares a punt de neu ben fort i, acte seguit i tan de pressa com ens sigui possible, amb suaus moviments de dalt a baix i amb molta cura perquè no se’ns abaixin ni les clares a punt de neu ni la massa batuda anteriorment, incorporarem les clares a punt de neu al batut d’ous, mató i sucre amb l’ajut d’una cullera metàl·lica grossa (de les de servir) o amb una llengua pastissera (és l’estri idoni).
Aboquem aquesta barreja al motlle, que ja teníem untat amb mantega, i el posem al forn, que ja teníem encès a 200º, i que abaixarem a 180.
Calculeu, si fa o no fa, tres quarts d’hora – una hora. Això dels temps als forns fa de molt mal aconsellar. La prova de l’escuradents és la que us farà saber si el pastís ja és cuit.
Un cop fora del forn, l’aboqueu sobre una reixeta perquè es refredi i, un cop fred del tot, el guardeu a la nevera fins al moment de servir-lo.
Penseu que és un pastís que no puja massa i que, un cop fred, s’abaixa una mica, però això fa, precisament, que acabi tenint una textura sòlida i suaument mantegosa, allò que ens fa dir: “Es desfà a la boca!”
Si el voleu empolsimar amb sucre en pols, feu-ho just abans del moment de servir-lo, ja que la mateixa humitat del pastís provoca que el sucre quedi embegut de seguida.