Arxius diaris: Setembre 21, 2024

Les espardenyes o cogombres de mar, una menja típicament catalana


Dies enrere, en un article sobre dos bons restaurants de Les Cases d’Alcanar, us vaig parlar d’un saborós arròs d’espardenyes. Però l’ingredient màgic d’aquest arròs –les espardenyes- mereix una mica més d’atenció.

La primera vegada que vaig sentir parlar d’aquesta menja va ser a Les Cases. Els meus pares van descobrir-les al restaurant El Pescador i de seguida s’hi van aficionar. L’Aleix i jo les vam tastar deu fer cosa d’un any al mateix restaurant i ens va semblar una menja molt fina i gustosa, però jo no tenia ni idea de la mena de bèstia que ens estàvem cruspint.

Va ser mesos més tard, en una de les col·laboracions d’Arzak al programa de Karlos Arguiñano, que vaig poder observar aquesta espècie marina en la seva forma genuïna, ben semblant al d’una botifarra de mar.

L’espardenya -com la botifarra o les estrelles de mar- és un equinoderm, tot i que sovint se la considera un mol·lusc o un marisc. El seu nom científic és Stichopus Regalis, però dins del món de la gastronomia se la sol anomenar “espardenya” o “cogombre de mar”, a causa de la seva forma allargada. Pot arribar a mesurar 30 centímetres, la seva textura és tova i llefiscosa, és llarga i aplanada i recoberta d’una pell rugosa de color marró vermellós amb taquetes blanques, i amb una boca envoltada de tentacles. Alguns exemplars alberguen al seu interior un paràsit semblat a un cuc que s’alimenta dels seus òrgans sexuals. Quan l’espardenya se sent incòmoda per la presència d’aquest paràsit, es desprèn de les seves vísceres, les quals es regeneren posteriorment.

Després d’aquesta descripció, potser molts hauran considerat les espardenyes poc apetitoses, però el cas és que és una de les menges més preuades de la nostra gastronomia i una de les més cares. El seu preu elevat es deu, especialment, a la dificultat d’aconseguir-ne exemplars. Les espardenyes viuen en els fons marítims arenosos, entre 20 i 40 metres de profunditat. Només se’n troben a la costa mediterrània i durant èpoques de l’any concertes, i per tal de capturar-les s’han de dominar certes tècniques pesqueres com l’art de “l’arrastre”.

Els mateixos pescadors, en capturar-les, n’extreuen el tub digestiu, que és la part comestible que es ven a les peixeteries. A l’hora de cuinar-les, només cal obrir-les per la meitat, netejar-les de possibles restes de sorra i tallar-ne les puntes.

La seva textura és semblant a la del calamar, tot i que més fina, i el seu sabor és intens i delicat alhora, semblant al de les navalles però més fi. Se solen menjar amb arròs, saltejades amb all i julivert, a la planxa o en plats anomenats a casa nostra de “mar i muntanya”. Arzak observava també que al Japó les mengen crues, tallades en fines rodanxes i amanides amb salsa de soja. Tot i així, les espardenyes són una menja típicament catalana i és estrany veure-les en altres països europeus.

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Les espardenyes o cogombres de mar, una menja típicament catalana

Fira Font-rubí (Vinòleum) – Guardiola de Font-rubí 2024

Dies 27, 28 i 29 de setebre del 2024 Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès)

La Fira Vinòleum és un esdeveniment anual que se centra en la promoció dels productes locals, especialment el vi i l’oli, però també altres productes agroalimentaris de qualitat de la zona.

L’objectiu de la fira és destacar i promoure la producció vinícola i oleícola del Penedès, una de les regions vitivinícoles més importants de Catalunya. Durant la fira, es realitzen diverses activitats com tastos de vins i olis, tallers, activitats infantils i concerts que ajuden a posar en valor aquests productes i a donar a conèixer els productors locals.

La Fira Vinòleum a Guardiola de Font-rubí, doncs, és un punt de trobada important tant per a professionals del sector com per a visitants interessats en descobrir i gaudir dels sabors i aromes del Penedès.

MÉS INFORMACIÓ A: https://font-rubi.cat/

I A:  https://font-rubi.cat/actualitat/notic./actualitat/noticia/https://www.font-rubi.org/el-municipi/festes-i-fires/vinoleum

Fira de l’Hostal del Vilar – Sant Agustí de Lluçanès 2024

Dia 27 de setembre del 2024 Sant Agustí de Lluçanès (Osona)

Podrem gaudir de l’exposició de bestiar i maquinària agrícola i ramadera. Mostra d’oficis artesans i de les parades de productes locals.

A les 11h. del matí, Taller de fang per nens.

També acollirà el 3r Concurs de Ratafia Artesana del Lluçanès, per més informació clicar aquí: 3r Concurs Ratafia

Hi hauran activitats esportives (tirolina i castells inflables)

La Fira acabarà al migdia.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://santagustidellucanes.cat/actualitat/agenda/fira-de-lhostal-del-vilar-2024.html

I A: https://www.centelles.cat/coneixer/festes-i-tradicions/fira-de-la-ratafia

BRAÇ DE GITANO DE CREMA

INGREDIENTS:

per la massa del bescuit:

  • 3 ous
  • 110 grs. de sucre extrafi
  • 110 grs. de farina de rebosteria
  • 1 cullarada de llevat royal

Crema Pastissera:

  • 500 ml. de llet
  • 4 rovells d’ou
  • 40 grs. de maicena
  • 100 grs. de sucre
  • pela de llimona

Preparació:

  1. Primer farem la crema pastissera, posem en un cassó la llet amb la pela de llimona i el sucre al foc, reservem una mica de llet, i la deixem que arrenqui el bull. La traiem del foc i la reservem.
  2. Amb la llet que hem reservat, hi barregen els rovells d’ou i la maicena, fins que estigui ben disolt i no ens hi quedin grumolls.
  3. Després aboquem la llet a la barreja hi ho remenem be.
  4. Colem la barreja i ho posem al cassó per anar al foc. La posem al foc i anem remenan perqué no s’enganxi, i quan veiem que comença a espesseir ja esta la crema feta.
  5. La reservem i la posem a la nevera a refredar.
  6. Perqué no ens faci una capa dura per sobre, agafem una barra de mantega I la passem per tota la superficie de la crema, i amb la mateixa escalfor de la crema la mantega es fondra i ens hi quedara una pelicula que evitara que es faci una pela. Hi posem film per sobre fins a tocar la crema i ja la podem guardar a la nevera fins a l’hora de muntar el braç.
  7. Ara anem a fer la planxa de bescuit.
  8. Primer muntem les clares a punt de neu amb les varilles electriques i anem afegin poc a poc el sucre.
  9. Amb les varilles en marxa hi afegim els rovells d’ou de un en un, fins que veiem que estigui ben barrejat, ens quedara una massa de color groc molt pàlid.
  10. Tamissem la farina i el royal tres vegades sobre un paper de cuina o dins un bol.
  11. Llavor anem afegim poc a poc la farina a la massa de les clares i els rovells i ho remament amb una espatula de silicona, amb molt de compte perquè no s’abaixin i sempre de sota cap amunt.
  12. Forrem una bandeja en forma de rectangle amb paper del forn i aboquem la massa tienguen en compta de que ens quedi el màxim d’igualada posible.
  13. Posar-la al forn que previament haurem escalfat a uns 200 graus, uns 8 minuts. Jo la vaig posar primer al foc de sota i quan ja habia passat el temps encara era molt crua li vaig posar 3 minuts més amb el forn a dalt i baix i aire . No ens ha quedar massa cuita la massa, ja que sino no podriem enrollar-lo. L’hem de tocar hi ha de ser toveta, encara que no ens quedi rossa.
  14. Posem un paper del forn a sobre el marbre i tombar-hi la massa, treure el paper de sota amb molt de compte i amb un ganivet de serra tallar-li els costats.
  15. Enrollar-lo ajudat.nos del paper i deixar-lo un moment perquè es refredi.
  16. El desenrollem i el farcim amb la crema que teniem reservada a la nevera, o si ho preferim hi posem trufa, nata, mermelada ….etc.
  17. El tornem a enrotllar amb molt de compte, hi posem sucre glass pel damunt , tallem una miqueta els costats, perque així ens quedi ben igualat, i el posem a la nevera fins a l’hora de menjar-lo, ja que es millor que sigui ben fred.
  18. Ja el tenim a punt per menjar-lo

Recepta extreta de “Quima, les meves receptes”

Origen: BRAÇ DE GITANO DE CREMA

Galetes Linzer


Aquestes galetes són una variant del famós Linzer Tort, i es diu que el seu nom prové de la ciutat austríaca de Linz. Els seus orígens són antics i ja s’han trobat referències escrites d’aquest dolç des de principis del segle XVIII.

Ingredients:

  • 150 grs de fruits secs (ametlles, nous o avellanes). Jo he utilitzat avellanes.
  • 100 grs de mantega de bona qualitat a temperatura ambient
  • 125 grs de sucre
  • 1 vermell d’ou
  • Una cullerada d’ extracte de vainilla
  • 150 grs de farina de rebosteria
  • Una culleradeta de canyella
  • Un pessic de sal
  • Farciment: melmelada de maduixa, jo també vaig fer unes galetes amb el farciment de xocolata, així que vaig utilitzar crema de xocolata blanca i negra (Nocilla)
  • Si volem fer unes galetes amb la massa de xocolata: una cullerada de xocolata en pols (tipus Valor)

Preparació:

  1. Trituram els fruits secs, han de quedar esmicolats però han de quedar bocinets petits que es trobin en menjar les galetes.
  2. Mesclam la mantega, el sucre i el vermell de l’ou.
  3. Afegim la farina, la vainilla, la canyella i el pessic de sal. Mesclam tots els ingredients i afegim els fruits secs, fins que ens quedi una massa homogènia i ben integrada.
  4. Amb la massa que va sortir vaig fer dues parts. A una hi vaig afegir una cullerada de Cacau en pols i ho vaig mesclar per tal d’obtenir una massa de xocolata.
  5. Estiram la massa amb el corró i amb el tallador tallam les galetes. Unes senceres i unes amb el forat enmig que serviran de tapa.
  6. Enfornam les galetes uns 15-20 minuts a 180ºC fins que quedin daurades.
    Les deixam refredar i les farcim.
  7. Jo vaig posar melmelada de maduixa i crema de xocolata negra a les que havia fet amb la massa sense xocolata. I crema de xocolata blanca (és a dir, Nocilla blanca) a les que havia fet amb la massa de xocolata.
  8. Posam sucre en pols damunt la galeta que servirà de tapa i la col·locam damunt el farciment… Linzer Cookies a punt per ser menjades!!

Recepta extreta de “Bon Tiberi”

Origen: Galetes Linzer

Seitons marinats amb vinagre de sidra i suc de taronja

Ingredients:

  • 1 kg. de seitons frescos
  • sal gruixuda
  • 100cc. de vinagre de sidra
  • 100cc. de suc de taronja
  • julivert
  • 2 grans d’all
  • pebre en gra (de 5 pebres)
  • oli d’oliva verge extra

Preparació:

  1. Netegeu els seitons de cap, tripes i espina, deixant sols els lloms.
  2. Poseu sal grixuda en una safata, els seitons, amb la pell al davall i un altre polsim de sal gruixuda damunt.
  3. Reserveu a la nevera, durant 2 hores.
  4. Passat el temps, renteu i eixugueu-les be.
  5. Poseu-les en un estri de vidre o de ceràcmica, amb l’all i el julivert picat, els pebres, el vinagre i el suc de taronja; deixeu macerar a la nevera durant 3 hores.
  6. Desprès de macerar, escorreu el suc de la marinada i cobriu-les d’oli.
  7. I ja estan per menjar-les.
  8. Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Seitons marinats amb vinagre de sidra i suc de taronja