ingredients: (per a 4 persones)

per la picada:

Peleu les cebes i feu-los una creu, amb un ganivet, al extrem on hi havia les arrels poseu-les en una cassola tapada, a foc suau, amb l’oli i un polsim de sal.
Quan comencin ha agafar color, afegiu el vi, deixeu-lo evaporar uns minuts; torneu a tapar la cassola i coeu 10 minuts més. Reserveu.
Renteu els bolets i sofregiu-los en una paella, amb oli, durant 5 minuts, (desprès, s’acabaran de coure junt amb la carn. Saleu i reserveu.
Escalfeu l’oli en una cassola; quan estigui ben calent, poseu la carn, tallada a daus quan la carn comenci a daurar-se, saleu i afegiu la ceba i el porro, tot picolat ben petit; quan estigui sofregit, mulleu amb el vi blanc, deixeu que s’evapori, durant uns minuts, i tot seguit, afegiu la tomata triturada i el sucre.
Tapeu la cassola i deixeu coure lentament; si la salsa queda massa seca, afegiu un culler d’aigua.
Coeu fins que la carn estigui tendra, més o menys 45 minuts.
Afegiu a la carn, els bolets les cebes amb tot el suc que han fet i la picada i coeu 10 minuts més abans de retirar del foc.
Serviu a taula ben calent.
Bon profit!!

Hi ha una diferència entre ‘ovella’, d’una banda, i ‘xai’, ‘corder’, ‘be’ i ‘anyell’, de l’altra. L’‘ovella’ és el mamífer remugant, mentre que l’‘anyell’, el ‘xai’ o el ‘corder’ (segons els indrets de Catalunya) és el fill de l’ovella fins a l’edat d’un any, aproximadament.
La carn de be / xai / corder / anyell pot ‘llanejar’, que vol dir que la carn té un cert regust de llana.