Preparació:

Com podeu veure he fet servir un motllo força petit, si no en teniu d’aquesta mida, en podeu fer servir un de més gran i augmentar les quantitats dels ingredients.

Per començar piquem les galetes amb la picadora o les trinxem amb un morter si no tenim picadora. Barregem bé les galetes amb la mantega fosa. Les repartim per la base del motllo, premsant amb una cullera fins que quedi tot cobert i ben llis, després ho deixem a la nevera mitja hora.

Reservem 3 cullerades de la nata i muntem la restant amb el sucre.

Batem el formatge amb el limoncello i la pell ratllada de la llimona.

Barregem la nata muntada i la barreja de formatge amb molta cura.

Posem a hidratar en aigua freda els fulls de gelatina uns 3 minuts. Els escorrem i els posem amb la nata que havíem deixat reservada en un cassó al foc, remenem i tan punt la gelatina es fongui retirem la barreja del foc i li afegim a la de nata i formatge. Barregem tot bé amb molta cura.

Ho posem al motllo i deixem reposar el pastís a la nevera unes 5 hores (jo sempre prefereixo fer-lo d’un dia per l’altre).

Bon profit!

Ingredients:

150g de xocolata negra
150g de xocolata amb llet
150g de xocolata blanca
150g de sucre
750ml de nata per muntar
750ml de llet
3 sobres de quallada en pols Royal
un paquet de galetes Maria
60g de mantega
un rajolí de llet

Preparació:

Temps estimat: 2 hores + tota la nit d’espera
Primer de tot, prepareu la base del pastís amb les galetes Maria, la mantega i el rajolí de llet. Només cal que tritureu les galetes –jo ho vaig fer amb l’ajuda d’una picadora elèctrica-, hi afegiu la mantega fosa – durant 30 segons al microones- i un rajolí de llet. Aneu pastant la massa amb ajuda d’una espàtula fins que estigui ben homogènia i consistent. Us aconsello no posar massa llet perquè convé que la massa quedi força espessa.
Un cop tingueu la massa a punt, esteneu-la al fons d’un motlle desmuntable d’uns 26 centímetres de diàmetre amb ajuda de l’espàtula. És important que el motlle sigui desmuntable perquè el pastís quedi perfecte. Si no en teniu cap, en podeu comprar un a Ikea. La meva germana me’l va regalar l’any passat i va molt bé.
Un cop tingueu la base muntada, comenceu a elaborar les diferents capes de xocolata. Comenceu per la xocolata negra, que haureu de barrejar amb 75g de sucre, 250ml de llet, 250ml de nata i un sobre de quallada. Us aconsello que diluïu la quallada en pols amb una mica de llet i la coleu abans d’afegir-la amb els altres ingredients; d’aquesta manera evitareu la formació de grumolls que poden fer lleig, sobretot a la darrera capa de xocolata.
Escalfeu els ingredients en un cossi tot remenant i sense que arribi a bullir. Quan comenci a agafar consistència, retireu del foc, remeneu una mica la mescla fins que deixi de sortir fum i aboqueu-la delicadament per sobre de la base.
Mentre la xocolata negra es va temperant, prepareu la segona capa de xocolata marró, per la qual necessitareu 150g de xocolata amb llet trossejada, 50g de sucre, 250ml de llet, 250ml de nata i un altre sobre de quallada. Seguiu el mateix procediment que amb la primera capa, però aquest cop haureu d’anar més en compte en abocar la xocolata damunt de la primera capa, per tal que no es trenqui. Si us fixeu bé en el vídeo, veureu que a mi se’m va trencar una mica, potser perquè la primera capa no estava prou quallada i vaig abocar la segona capa des de massa distància. De totes maneres, com que la part malmesa quedava al mig del pastís, no es va notar gens en el resultat final.
Mentre deixeu refredar la segona capa, prepareu la darrera capa amb la xocolata blanca, 25g de sucre, 250ml de llet, 250ml de nata i un altre sobre de quallada. Seguiu el mateix procediment i, aquest cop, sigueu extremadament prudents alhora d’abocar la xocolata sobre la capa anterior, ja que qualsevol imperfecció en aquest pas quedaria a la vista. Us aconsello que l’aboqueu molt lentament, però de manera constant, des dels extrems i a poca distància. La part de la capa inferior que estarà més consistent serà la de les vores, per tant convé evitar abocar directament al centre del pastís que sempre estarà més tou i susceptible a trencar-se.
Si diluïu la quallada i la coleu abans d’abocar-la, difícilment es formaran grumolls, però a l’hora d’abocar la darrera capa es poden formar minúscules bombolles d’aire que sempre fan lleig. Per evitar-ho, us recomano que les punxeu delicadament amb un escuradents tan bon punt les veieu aparèixer.
Deixeu que el pastís es refredi fora la nevera i, quan estigui a temperatura ambient, introduïu-lo al frigorífic. Tal com recomana la Gemma, és aconsellable deixar reposar el pastís tota la nit, tot i que, com veureu, qualla rapidíssimament. Jo el vaig fer al matí per menjar a la tarda i va quedar prou bé, però he de reconèixer que estava més bo l’endemà, sobretot la base, que el primer dia va quedar més atapeïda.
Un cop el pastís hagi quallat i abans de servir-lo, desmotlleu-lo i decoreu-ne la part superior amb algun motiu de xocolata, intentant crear contrastos amb la superfície blanca. Veureu que us queda un pastís molt vistós i, alhora, molt elegant. Jo vaig deixar la part inferior del motlle perquè em va fer por que s’esmicolés la base.
Serviu el pastís ben fresquet de la nevera i acompanyeu-lo amb una copeta de cava.