Cada persona és un món i més a l’hora de menjar.

Hi ha persones que mengen dos o tres cops al dia i en tenen suficient i altres que necessitem menjar de manera més freqüent.

El que realment és important és escoltar el cos i menjar quan tenim gana, quan tenim gana real.

Ja sabeu que a vegades a causa de l’estat anímic, de l’estat hormonal, del context o de la feina sembla que el cos ens demani menjar, però a vegades és el cervell i no el cos qui ens parla.

La gana emocional, a voltes ens avoca a menjar de forma compulsiva aliments dolços, greixosos o excessivament salats. La gana emocional és el tipus de gana que no et porta a menjar pomes ni plats de verdura. És la que et porta a menjar sense ordre ni concert, la que et porta a endrapar sense consciència i la que després, un cop tens l’estomac ple i sembla que estàs saciat, te n’adones que el motiu que t’ha portat a menjar encara persisiteix en tu.

Per aquests moments de gana emocional i en què a vegades ve de gust menjar dolç, per aquests moments de gana real en què el cos et diu que li falta energia us proposo uns “snacks:

Una peça de fruita
Un grapat de fruits secs
Uns trossos de coco tallat
Un iogurt natural
Boles energètiques fetes amb fruits secs, dàtils i cacau
Una pastanaga
Uns cogombrets amb vinagre
Una torradeta de pa amb alvocat
Un a infusió, un te

Defuig de menjars processats com patates fregides, brioxeria industrial, galetes, xocolata, sucs i begudes ensucrades.

I cada vegada que tinguis gana planteja’t si SENTS la gana? O, PENSES la gana?

I a partir d’aquí MENJA !

PUBLICAT ORIGINALMENT A: EL PLAER DE MENJAR BÉ I SA

Origen: Et ve de gust un “snack”?

Ingredients:

Un os de pernil
120 gr de llentia pardina
2 patates mitjanes
una ceba
un gra d’all
una fulla de llorer
una culleradeta de llavors de cilandre
1/2 culleradeta de llavors de comí
1/2 culleradeta de curri en pols picant

Preparació:

De seguida posarem l´os de pernil a blanquejar. O sigui, en un recipient petit i cobert d’aigua, fins que bulli. En aquest moment el retirarem, ja haurem eliminat les seves impureses, és com esterilitzar-lo.
Posem en una cassola petita, ja que la recepta és per dues persones com a plat únic, les llenties cobertes amb aigua. Una part de llenties per tres d´aigua en principi, quatre si us agraden ben caldoses. Juntament amb el llegum hi posem un gra d’all normalment amb un clau d’olor si el tenim a mà, l´os de pernil blanquejat i una fulla de llorer. Ho salem, tapem i quan bulli baixarem el foc per coure-ho a foc lent uns 45 minuts.
Passats els primers vint minuts de cocció de les llenties hi afegirem la ceba, si pot ser de Figueres, tallada a juliana. Tornem a tapar.
Pelem i tallem a daus les patates, i les saltegem, salpebrades, amb l´afegit de les llavors de cilandre i comí, lleugerament xafades al morter, i la mitja culleradeta de curri picant. Aquest darrer pas, el de les espècies, us el podeu estalviar si no us agraden, ja que tot i posar-ne poca quantitat en notareu segur el seu sabor.
Un cop tenim les patates saltejades, a foc fort, les posem a l´olla de les llenties, just quan retirem l´os de pernil. Deixem coure uns vint minuts més.L´estofat de llenties i patates estarà llest, doncs, al cap de tres quarts d´hora d´haver iniciat la seva cocció, més o menys.
Assegureu-vos de tastar-lo abans d´apagar el foc per si necessités uns minuts més de cocció. Si utilitzeu algun altres tipus de llenties aquest temps variarà amb tota seguretat.
Comproveu també el punt de sal, a vegades pel sol fet d´utilitzar os de pernil sembla que ja estarà al seu punt, però malgrat haver-ho salat igualment pot ser que en necessiti una mica més, tot i que no va caldre en el nostre cas.