1 kg de carn de vedella, sempre trieu jarret o llata, son els talls que queden més melosos, que no els tallin molt fins, sinó es poden desfer.
80 gr de moixernons secs
2 cebes mitjanes
1 gra d’all
4 tomàquets madurs
1 got de vi blanc, que no sigui afruitat, sinó li donaria un punt d’acidès
Farina
2 gots d’oli
Elaboració:
Primer de tot poseu els moixernons en remull amb aigua en un bol.
Saleu i enfarineu la carn, però li expulseu l’excés de farina.
Poseu una paella al foc i amb l’oli calent enrossiu els talls de carn sense coure’ls massa, i reserveu-los en una cassola.
Coleu els moixernons vigilant que no tinguin terra, i guardeu l’aigua amb la que els heu remullat, sempre depreciant el pòsit final, pot tenir terra
Al mateix oli, si hi han restes de farina el coleu, sofregiu-hi les cebes tallades petites i el gra d’all sencer, quan ja estigui ros hi tireu els tomàquets ratllats, després de coure tot plegat uns 10 minuts hi afegiu els moixernons, 5 minuts més, poseu la cassola on hi teníeu la carn al foc i tireu tot el sofregit, doneu una volta i tireu el got de vi blanc, amb foc baix doneu un parell de voltes perquè s’evapori l’alcohol i hi poseu l’aigua que heu reservat de remullar els moixernons, acabeu de cobrir la carn amb aigua.
Deixeu coure a foc baix fins que la carn estigui tendre, més o menys 1 hora.
Podeu acompanyar d’arròs blanc.
Aquest plat típic català, es millor fer-lo de un dia per l’altre, jo acostumo a fer-ne bastant perquè fins i tot després de 2 o 3 dies a la nevera encara es millor
dies 27 i 28 de juliol del 2024 Setcases (Ripollès)
La “Donada de Sal a les Vaques” és un element clau en l’antic calendari ramader. Els animals que pasturen a l’alta muntanya pateixen de manca de sals minerals deguda a la seva dieta vegetal i a l’aigua de baixa mineralització; és per aquest motiu que els ramaders li han incorporat una aportació extraordinària de sal des de temps immemorials. Aquest acte, en l’actualitat es realitza de forma quotidiana un cop per setmana, però en temps passats calia el concurs de molta gent per poder-lo dur a terme.
A Setcases, es feia anualment per Sant Pere –a finals de juny- quan els ramats venien amb transhumància des de pastures més baixes, normalment de l’Empordà. Abans, com ara en aquesta època, el bestiar començava a omplir prats i closes i a encantar l’aire amb els seus mugits i renills.
Per tal de fer la pastura més manejable i rendible, es reunien tots els ramats del municipi en una sola ramada que podia aplegar milers de caps i que quedava a la custòdia d’un escamot de pastors.
La festa, es feia al mateix lloc on es fa ara, i reunia la gent del poble, que passava el dia menjant, bevent i cantant, sovint acompanyats d’algun músic de la comarca per a ballar.
A la fira mercat hi podrem trobar herbolaris i professionals dedicats a l’obtenció de matèries primeres a partir de plantes, i que ens oferiran: ungüents, olis, sabons, cremes, plantes medicinals, etc . També hi trobarem artesans que venen a vendre i a fer demostracions dels seus productes, aportant un to més lúdic i comercial a la festa.
Escalfem el forn a 180 graus, dalt i baix, safata al centre.
Posem paper d’alumini damunt de la safata del forn.
Rentem i aixuguem els pebrots i les albergínies, els untem un per un, amb una gota d’oli a les mans, i ho anem posant a la safata. Els enfornem i controlem, quan veiem que la pell s’infla, els girem amb molta cura per no trencar-los, si es torren massa, abaixem una mica el forn, els girem un parell más de vegades i apaguem el forn. Afegim una mica més de paper d’alumini pel damunt i fem un paquet. Els deixem reposar una bona estona dins el forn, els treiem, deixem refredar, els pelem i treiem les llavors. En fem tires no massa primes.
Pelem els alls i els deixem sencers.
En una paella, posem una mica d’oli i quan sigui calent hi dorem una mica, la meitat dels alls i els reservem. Amb aquest oli saltem primer les albergínies i els hi posem la sal i una culleradeta de sucre. Ja les tenim fetes.
Tornem a posar una mica d’oli a la paella i dorem la resta d’alls sencers i els reservem, saltem els pebrots i afegim la sal i la culleradeta de sucre. Ja els tenim fets també.
Ara podem muntar l’escalivada com més ens agradi, en motlles, perolets o bé en una safata plana, acompanyada dels allets. Tinc el costum de posar els alls sencers, perquè són fàcils de treure en cas de que a algú no els agradin.
PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL
1 culleradeta de Hondashi (caldo de bonítol en pols)
sal i pebre
Per condimentar:
Salsa Okonomiyaki (es pot substituir per una barreja de ketchup, salsa de soja i salsa Perrins)
Maionesa
Katsuobushi (tonyina seca en làmines)
Alga Nori en pols
Gingebre ratllat
Preparació:
Es talla la col en juliana, les cebes tendres i el calamar i es barreja tot en un bol. S’afegeixen les gambetes deshidatades i el Hondashi
A banda es talla la carn magra a tires i es fregeix amb oli de girasol. Un cop feta es retira i es deixa refredar abans d’afegir a la barreja.
S’afegeix l’ou batut, la farina i l’aigua suficient per lligar la massa.
Es fregeix la massa amb oli de girasol en una paella d’uns 20 cm de diàmetre. Es posen les tires de bacon a la part de sobre i quan esta cuita d’una banda, es dona la volta i es cou de l’altra.
Es treu i es condimenta amb la salsa, el katsuobushi i l’alga nori.
