Arxiu de la categoria: Articles

Peix de ric, peix de pobre

Al llarg de la història, la percepció que hem tingut sobre el valor dels peixos ha canviat molt. El que avui es considera com a una espècies de molt bona qualitat, ahir era quelcom que no tenia gaire interès. Al llarg de la història els hàbits gastronòmics i el valor que li donem als aliments ha variat. Pels romans, per exemple, el “garum” era una exquisidesa, avui, aquesta salsa feta a partir de la fermentació de visceres de peix ens pot semblar d´allò més repugnant.

El sorell és un “peix de pobre” que va en camí de convertir-se en “peix de rics”

Les modes, el valor nutritiu o l’abundància en els mercats entre d´altres fan que allò que abans era considerat com a un luxe avui no tingui ni el mínim interès. Paradoxalment també ha succeït el procés contrari, allò que abans era una “delicatessen”, avui no té cap mena de valor i els pescadors s´afanyen a que no els quedi emmallat en les els seus ormeigs.

El qualificatiu “de ric” o “de pobre”, gairebé sempre fa referència al preu del producte en el mercat, moltes vegades aquest té més relació amb el transport i conservació des de l’àrea de captura o bé es deu a que és tracta d´una espècie sopbreexplotada i cal aplicar-hi un esforç enorme per a obtenir-la, que no pas al seu valor nutritiu o a la qualitat de la seva carn.

Com en tots els aliments, en el cas del peix, també es molt important potenciar el producte de proximitat. D’aquesta forma, a casa nostra, s’afavoriria la pesca artesanal dels nostres pescadors, s’evitaria la sobreexplotació i s’eliminarien les despeses d’ultracongelació i transport.

Especies com la Boga (Boops boops), la Xucla (Spicaria maena) el Gerret (Spicaria smaris) o el Sorell (Trachurus trachurus) es troben entre les espècies que han perdut valor. Abans, fins hi tot els metges receptaven una bon plat de boga acompanyat de patates i avui els pescadors es veuen obligats a llençar la captura per la borda. Fins hi tot consultant guies i manuals de peixos podem llegir expressions com: “de carn poc apreciada i amb gust semblant a la sardina”, “carn gairebé incomestible” o bé “ per la seva poca qualitat la carn es destinada a fer pinso” per a referir-se a aquestes espècies. Un cas especial mereix el sorell, on els exemplars de bona mida, comencen a prendre valor gràcies al Sushi i al Japonesos.

L´espardenya és una de les menges de mar més esquissides

En altres casos ha succeït l´efecte contrari. De tots es conegut el cas del Bacallà (Gadus morhua) que va passat de ser una menja humil a ser un àpat “de senyors”. Aquest fet ha passat d’una forma encara molt més exagerada amb l´Espardenya (Stichopus regalis). En aquest cas, allò que es repartia entre els pescadors amb la morralla perquè no tenia cap sortida al mercat, s’ha convertit en una de les menges més exclusives.

La maire, un peix de proximitat amb una carn de molt bona qualitat

En el canvi de percepció del valor del peix també ha tingut una força especial els avenços tecnològics ens els arts, en els materials, en els sistemes de pesca i en les embarcacions. Evidentment quan els sardinals o les parelles de bou eren els tipus de pesca majoritari a la nostra costa s’explotaven uns hàbitats determinats. Amb l’aparició dels quillats a motor i de les portes o bé amb els moderns arts pel.làgics es poden explotar un ambients fins llavors desconeguts que permeten comercialitzar noves espècies, algunes com el Llenguado (Solea vulgaris), la Gamba vermella (Aristeus antennatus) o el Rap (Lophius piscatorius) anirien en el grup del “peix de ric”, mentre que la Maire (Micromesistius poutassou) o la Bròtola (Phycis blennoides), engruixirien l´equip del “peix de pobre”.

I mentre tot això continua, me’n aprofito consumint peix de molt bona qualitat a preu de saldo.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix de ric, peix de pobre

Llet d’euga

A part de poder consumir llet de vaca, cabra, ovella…sabies que també pots prendre’ n d’ euga?

Són diversos els estudis que confirmen que és un producte de qualitat i amb elevades propietats nutricionals.

A Espanya comença a consumir-se des de fa poc però a altres països del nord d’ Europa el seu consum és més habitual.

Els nutrients que conté són:

Àcids grossos poliinsaturats com l’ omega 3 o 6, vitamines com la A, del grup B, C, D, E i K o, també, minerals tals com el ferro, calci, magnesi o zenc.

Els efectes terapèutics que proporciona inclou:

  • Ajuda a millorar la salut en estats de malalties autoimmunes.
  • Proporciona una millora en situacions de dèficits de neurotransmissors com, per exemple, en estats de depressió, ansietat, estrès o hiperactivitat.
  • Ajuda a millorar malalties digestives i dermatològiques.
  • Millora intoleràncies alimentàries.

La podreu comprar en pols o bé congelada. Si es compra congelada es recomana no escalfar-la a més de 45º, és a dir, utilitzant el bany maria perquè podria reduir les seves propietats nutricionals. La venen en diversos punts d’arreu de Catalunya com cooperatives alimentaries, carnisseries o granges.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Llet d’ euga

Peix d´escata

Un dels grups més populars de peixos és el format pel “peix d´escata”. Dins d´aquest grup s´hi troben bàsicament els representants de la família dels Espàrids. Com indica el seu sobrenom, la principal característica dels representants d´aquest grup és la de posseir unes escates cicloides i ctenoides ben fortes i aparents.

En aquest grup incloem: el sard (Diplodus sargus), els sard imperial (Diplodus cervinus), la morruda (Diplodus puntazzo), l´esparral (Diplodus annularis), la variada (Diplodus vulgaris), la mabre (Lithognathus mormyrus), l´oblada (Oblada melanura), el besuc de la piga o quelet de la piga (Pagellus bogavareo), el besuc blanc (Pagellus acarne), el pagell (Pagellus erythrinus), la càntara ( Spondyliosoma cantharus), el pagre (Pagrus pagrus), la dorada (Sparus aurata), la boga (Boops boops), el déntol (Dentex dentex) i la salpa (Sarpa salpa) entre d´altres.


La dorada és l´espàrid més coneguts de tots

El peix d´escata el formen espècies de bona mida que són ideals per enfornar. La seva carn és fina i consistent i el seu gust excel•lent. Alguns representants del grup, els de mida més petita, tenen molta espina, cosa que fa que no siguin del tot apreciats, un clar exemple és la boga que s´usa bàsicament com a esquer per a pescar tonyines. A les aigües catalanes trobem 9 gèneres diferents que formen 20 espècies, la majoria amb un elevat interès comercial.

Els espàrids són peixos amb el cos ovalat i comprimit, de cap gros i de perfil convex i una boca petita en comparació a aquest. El quelet de la piga presenta l´ull molt gros. En general presenten una potent dentició, el cas més evident és el déntol. La línia lateral és molt visible, complerta i perpendicular al perfil dorsal de l´animal. Tenen una única aleta dorsal amb radis espinosos molt potents. L´aleta anal també té tres radis espinosos. Les aletes pectorals són llargues i acabades en punta.


El peix d´escata ocupa un lloc destacat a les peixateries

En general són de tonalitats argentades malgrat que hi ha representants amb tons més aviat rosats com el pagell. Hi ha espècies que tenen unes franges laterals ben evidents com ara el sard imperial o la mabre. En canvi, la salpa es caracteritza per la presència de bandes longitudinals daurades. Alguns tenen una taca negre a la base de la cua coma ara l´oblada que els serveix per a escapolir-se dels depredadors.

Habitualment són animals hermafrodites i en general primer són mascles i amb el temps es converteixen en femelles.


El déntol és una de les espècies d´aquest grup amb més qualitat a la seva carn

Els espàrids són peixos d´hàbits solitaris, especialment quan són adults i una mica més gregaris quan són juvenils. De costums bentònics, prefereixen els fons de roca. Són espècies litorals fàcils d´observar en les immersions a pulmó lliure prop de la costa. N´hi ha també de costums semi pelàgics com ara la boga

La majoria són carnívors i s´alimenten sobretot de mol•luscs i crustacis. També n´hi ha d’herbívors com ara la boga o la salpa i d’omnívors com els sards o l´oblada. Es pesquen amb tremalls i soltes, amb el palangre, amb les nanses i especialment amb l´art de bou. Algunes espècies com ara el quelet estan pràcticament extingits de les aigües litorals degut a la pressió pesquera.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Peix d´escata

Felicitats a la IGP Gall del Penedès!

La carn d’aviram està d’enhorabona. La IGP Gall del Penedès ja té el seu reconeixement transitori després de la seva publicació al DOGC el passat 25 de febrer. Això vol dir que ja té oficialment reconeguda aquesta distinció dins de Catalunya i que properament (abans de D’acordl’estiu) la tindrà a nivell europeu.

Felicitats a la IGP Gall del Penedès! 02

IGP_color

La IGP o Indicació Geogràfica Protegida identifica un producte originari d’un lloc determinat, una regió o un país, que posseeix una qualitat o altra característica que pugui essencialment ser atribuïda al seu origen geogràfic, i del qual com a mínim una de les seves fases de producció, transformació o elaboració es fa en aquesta zona geogràfica definida. Veiem doncs que és un producte estretament lligat a un territori determinat.

Per a que un producte gaudeixi d’aquest reconeixement cal que es compleixin uns requisits i tràmits que marca la normativa europea.

Així doncs, l’aviram suma aquest distintiu d’origen i qualitat al que el Pollastre i Capó del Prat ja té de fa anys.

El Gall del Penedès té una amplia tradició documentada oralment o per literatura escrita a aquesta zona, cosa que ve avalada per la tradicional Fira del Gall, que se celebra de forma ininterrompuda des del segle XII.

La IGP Gall del Penedès dóna cobertura a carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. És una au de creixement lent, resistent a la calor i al fred mediterrani. Es cria en galliners amb accés a l’exterior tot l’any. L’alimentació té la particularitat de que inclou llavor de raïm, cosa ben normal ja que és típica d’un territori de gran tradició vitivinícola. Se sacrifiquen a una edat mínima de 98 dies.

Felicitats a la IGP Gall del Penedès! 01Raça Penedesenca millorada (Amadeu Francesch)

Ja hem comentat que la geografia és determinant en la qualificació d’una IGP. En aquest cas es correspon a l’àmbit històric del Penedès i inclou 73 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, 25 municipis de l’Anoia i 1 de l’Alt camp.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Felicitats a la IGP Gall del Penedès!

Sopa de pollastre, benestar pel cos i l’ànima

Sopa de pollastre, benestar pel cos i l’ànima

Ens agrada força la pàgina dedicada al menjar del National Geographic. Té fotos molt maques i articles curiosos. Fa pocs dies ens va sorprendre un article que tenia com a títol “Pren sopa de pollastre i truca’m pel matí”, que és el que se suposa pot dir una mare quan un dels seus agafa un fort refredat o una grip. De fet a moltes pel·lícules i sèries americanes sempre que hi ha un personatge refredat, apareix un familiar o amic amb un bol de sopa (com sembla que no cuinin, deu ser de menjar preparat).

L’article explica que davant dels múltiples virus causants dels refredats i grips, poca cosa es pot fer més enllà d’alleujar-ne els símptomes. Prendre una sopa o brou de pollastre ajuda a trobar-se una mica millor. Ens diuen que les propietats medicinals de la sopa de pollastre estan descrites des de fa molts anys; Plini el Vell la recomanava per la disenteria al segle I dC. Segles més tard, Maimònides ho feia contra l’asma, la lepra i les infeccions del tracte respiratori.

No podem valorar si l’estudi publicat al 2000 a CHEST (publicació del American College of Chest Physicians) Chicken soup inhibits neutrophil chemotaxis in vitro ofereix l’explicació del perquè una sopa de pollastre ens ajuda a trobar-nos una mica millor. El cert, és que sigui perquè els seus components tenen propietats beneficioses pel cos o bé perquè ens l’han preparat i portat per mimar-nos quan tan fluixos ens trobem o només perquè està calentona i ens va bé a l’hivern, sigui pel motiu que sigui, una sopa de pollastre sempre assenta molt i molt bé. I així deu ser a totes les cultures, al llibre The Whole Loves Chicken Soup de Mimi Sheraton es recullen moltes receptes d’arreu del món de sopa de pollastre, cadascuna amb els seus ingredients particulars, però amb l’aviram com a denominador comú. La mateixa finalitat té l’entrada del blog Epicurious Around The World in Chicken Soup.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Sopa de pollastre, benestar pel cos i l’ànima

Les aletes de pollastre o el neixement d’una tradició

Les aletes de pollastre o el neixement d'una tradició 01

Un dels arguments que donen sovint per valoritzar el menjar pollastre, o altres peces d’aviram, és que és un aliment que forma part de la nostra cultura culinària i gastronòmica i que tant és bo pel dia a dia com pels àpats de festa. Avui us volem parlar de la Super Bowl que s’ha celebrat aquest cap de setmana passat (7 de febrer) i que no és només un esdeveniment esportiu, sinó també un espectacle televisiu que ha generat una tradició gastronòmica. La família, els amics es reuneixen al voltant de les televisions per veure aquest espectacle acompanyat de grans dosis de cervesa i d’aletes de pollastre, les famoses “chicken wings”.

No sabem quantes se n’han menjat, però la previsió era de 1,3 bilions d’aletes (això són 1.300 milions!!). L’associació de productors de pollastre d’EUA a més de fer aquesta previsió ens diu que aquesta quantitat correspondria a que cada estatunidenc (de totes les edats, sans o malalts, vegetarians o no,…) en mengés 4.

Les aletes de pollastre o el neixement d'una tradició 02

Ens explica també la història d’aquesta preparació de les aletes que va tenir el seu origen al Anchor Bar a Buffalo, a l’estat de New York, quan una de les propietàries va fregir unes ales que sobraven i va afegir posteriorment una salsa picant d’ingredients secrets com a pica-pica per la seva filla i amics. Els va agradar tant que van incorporar-les al menú amb acompanyament d’api i salsa de formatge blau. I va ser un èxit. A partir d’aquí van començar a promocionar el producte i vendre la salsa picant. Totes les grans cadenes van fer les seves pròpies versions.

Al mateix temps es van popularitzar els bars amb moltes TV i canals i l’esport més popular per veure al bar amb els amics era el futbol americà. Les aletes de pollastre eren un plat fàcil de cuinar, barat i que permet ser compartit, a més d’anar molt bé amb la beguda més popular, la cervesa. D’aquesta manera s’ha anat consolidant el que ja forma part d’una tradició a tot el país. No ho podem afirmar, però ens imaginem que per a molta gent el binomi Super Bowl – aletes de pollastre ja és indissoluble.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: Les aletes de pollastre o el neixement d’una tradició

El iogurt

El iogurt

El iogurt és el producte que s’obté de la fermentació de la llet mitjançant bacteris làctics.

El valor nutricional del iogurt varia respecte la llet amb la que s’ha originat. Per exemple, pel que fa a les propietats de les proteïnes, el procés de fermentació fa siguin de més fàcil digestió que les de la llet. De cara els greixos, tenint en compte que generalment el iogurt s’elabora amb llet semi o desnatada, el percentatge de greix és menor que en la llet. Respecte el sucre que conté la llet ( la lactosa), en el procés d’elaboració de iogurt, es transforma en àcid làctic i només en queda una petita quantitat. El contingut de calci, el mineral més característic dels productes làctics, en el iogurt és inferior que en la llet. Si comparem la quantitat de calci de la llet i el iogurt hem de saber que 1 tassa de llet equival a 2 iogurts.

També volem destacar les propietats nutricional del líquid que queda flotant en la superfície d’alguns iogurts. Aquest líquid és sèrum, un aliment ric en proteïnes i minerals com calci i fòsfor. Així et recomanem que no el llencis, barreja’l amb el iogurt o beu-te’l directament.

Recomanem menjar un iogurt al dia per l’efecte beneficiós que té en l’organisme: millora les defenses del cos ja que conté bacteris que potencien el sistema immunitari al reforçar la flora intestinal.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: El iogurt

El DNI dels ous

El DNI dels ous

Seguirem avui parlant dels ous, en aquest cas del significat del codi que porten els ous imprès a la closca. Cada ou porta a la seva closca un codi que permet identificar de quina granja prové, aquest fet és garantia que l’ou s’ha produït a granja d’un país de la Unió Europea segons normes molt estrictes de producció i amb uns controls en tot el procés de producció així com en el producte també molt severs.

Centrem-nos en el codi:

El primer dígit és un número que va del 0 al 3 i explica el sistema de producció de l’ou, o el que és el mateix en quin sistema estan allotjades les gallines. Tots els sistemes estan regulats per normativa de la Unió Europea que estableix els espais mínims tant de galliner com de parc a l’aire lliure, perxes, nius, etc.

0 és un ou de gallines ecològiques, amb parc a l’aire lliure. Les gallines són alimentades amb pinso ecològic i estan sotmeses als requisits de producció ecològica que la normativa estableix.

1 és un ou de gallines a l’aire lliure. Les gallines dormen a un galliner i poden accedir a un espai obert on picotegen, graten, etc.

2 és un ou de gallines criades al terra. Són gallines que estan lliures dins un galliner cobert, interactuant entre si i amb l’entorn.

3 és un ou de gallines criades en gàbia. Les gallines estan dins de gàbies en grups reduïts i on tenen perxes, nius i material per gratar i picotejar.

Tot seguit hi ha unes lletres que corresponen a l’estat de la Unió Europa d’on vé l’ou.

Després el codi de la província, recordem:

08 Barcelona

17 Girona

25 Lleida

43 Tarragona

Després el codi del municipi i finalment el codi de la granja.

Així doncs, si volem comprar els ous d’explotacions de vora casa ja sabeu que heu de mirar els dos números de després de les lletres i veure-ho de quina província ve.

Si voleu saber-ne més aquesta pàgina recull molta informació sobre l’ou, el seu codi, informacions a l’envàs, sistemes de producció,…

PUBLICAT ORIGINALMENT A: 100% SALUT POLLASTRE & GALLDINDI

Origen: El DNI dels ous

Ous

Ous

Els ous són aliments que es classifica dins el grup d’aliments proteics. Dins aquest grup també hi ha la carn, el peix, els llegums i els làctics. És un aliment molt nutritiu i de fàcil digestió. El podem dividir en tres parts: la closca, la clara i el rovell. Cada una té les seves propietats nutricionals i les seves característiques:

  • La closca és un cobertura porosa (per permetre la respiració de l’embrió) i està formada per minerals com el calci, el magnesi i el fòsfor. En països en via de desenvolupament on sovint l’accès a certs nutrients és limitat, s’aprofita la closca de l’ou per la seva riques en minerals. Es bull, es deixa eixugar i es pica per transformar-lo en pols i així es pugui afegir a les preparacions culinàries. El color de la closca de l’ou no influencia en les propietats nutricionals d’aquest.
  • La clara està formada per tres capes i manté el rovell en el centre de l’ou per protegir-lo de cops i agressions externes. Té un alt valor nutritiu gràcies a la seva riquesa en proteïnes, no conté greixos i es rica en aigua.
  • El rovell té un color determinat per la quantitat de pigments que contingui, aquests no necessàriament han de ser carotens (precursors de vitamina A) per tant, el color de rovell no ens indica un ou de més valor nutricional que altre. El rovell també conté greixos, entre ells colesterol. Gràcies a la lecitina, substància que també conté s’evita que aquest sigui absorbit per complet. Es recomana consumir entre 3 i 4 ous a la setmana.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: MENTNUTRICIONAL

Origen: Ous

Pastís de xocolata

Pastís de xocolata

Ingredients per al pa de pessic:

  • 125 gr. xocolata de cobertura
  • 100 gr. mantega
  • 100 gr. farina
  • Mig sobre de llevat tipus Royal
  • 150 gr. de sucre
  • 4 ous

Ingredients per la cobertura i farciment:

  • 100 gr. xocolata de cobertura
  • 20 gr. mantega
  • Nous per decorar
  • Melmelada d’albercoc per farcir-lo

Preparació:

  1. Per fer el pa de pessic desfem la xocolata al bany maria juntament amb la mantega, ho barregem bé.
  2. Apart muntem els ous amb el sucre, fins que quedi com escuma, després afegim la farina amb el llevat, i un cop incorporada i afegim la xocolata fosa.
  3. Untem el motlle amb mantega, i espolsem una mica de farina, pre-escalfem el forn a 175º i coem el pa de pessic aproximadament durant 40 minuts, jo ho faig amb escalfor a dalt i a baix, sense ventilador (=).
  4. Un cop fet, el deixem refredar, el partim per la meitat, l’omplim amb melmelada d’albercoc i el pintem amb la xocolata fosa amb la mantega al bany maria. Finalment el decorem amb les nous.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: PER SUCAR-HI PA

Origen: Pastís de xocolata