Ingredients:

Preparació:

Tallar la ceba a dernes. Barrejar tots els ingredients menys el verat. Cal desfer la pastilla, però no us amoïneu si us queda algun grumoll. Posar el verat obert en un plat o una safata i tapar-lo amb la resta d’ingredients. Deixar-lo marinant a la nevera un mínim de dues hores (jo ho he deixat fet abans d’anar a la feina). Escalfar un grill. Mentre augmenta la temperatura, separar el peix de la marinada, i coure aquesta en una paella amb foc alegre, uns cinc minuts. La ceba ha de quedar flexible, però no tova del tot sino encara un pél cruixent, i la salsa s’ha de reduïr un xic. Coure el peix al grill i emplatar-ho.
La pregunta del milió: Era com el peix que jo recordava? Si i no… S’hi semblava bastant, però hi havia alguna cosa que no acabava de ser igual. D’entrada, el peix allà es feia sobre brases de carbó. De sortida, de vegades la marinada es servia sense tornar-la a coure (cosa que cap de les receptes que vaig trobar preveia, i que jo no volia fer perquè aquesta nit tinc un sopar i tampoc no és cosa de presentar-me fent olor de ceba crua). I a més… Aquí no estic a la vora d’un riu com el de la Reina d’Àfrica, menjant amb els dits, amb l’amenaça d’una pluja tropical de dimensions bíbliques d’un moment a l’altre. No, no és pot fer el mateix àpat dos cops, que diria el filòsof.