Arxiu d'etiquetes: MEDI AMBIENT

Delta Viu llança la campanya “Pagesia per al Futur”

arpella's avatarPlataforma Delta Viu

Recuperem l’economia del Baix Llobregat, potenciant la pagesia i l’agroecologia!Imprimir

Delta Viu fa una crida per reclamar l’accés a la terra

Durant el mes de març i fins al 17 d’abril del 2013, la Plataforma per la Recuperació dels Espais Agraris i Naturals del Delta del Llobregat “Delta Viu” du a terme una campanya per coordinar les peticions d’accés als terrenys agrícoles del Delta del Llobregat que actualment estan en desús.

Ens dirigim a aquelles persones que vulguin iniciar un projecte de producció agrícola o a aquelles que ja l’estan duent a terme i estan patint la precarietat de l’accés a la terra. Alhora també volem posar-nos en contacte amb totes aquelles persones i entitats que vulguin donar suport d’alguna manera a aquest tipus d’iniciatives.

Com pots implicar-t’hi

Si estàs buscant terres per iniciar un projecte de producció agrícola o ramadera, o si vols oferir el teu suport a aquestes…

View original post 625 more words

Retallades a les invasores al Delta del Llobregat

arpella's avatarS.O.S. Delta del Llobregat

Araujia_sericiferaTornem a la Pineda de Gavà a tractar d’eradicar el famós miraguà fals (Araujia sericifera), una planta exòtica invasora que portem temps eliminant de aquestes pinedes, i que s’escampa sense control per molts indrets del nostre Delta.

En aquesta ocasió ens centrarem en la Pineda de la Pava (entre la riera de Canyars i l’Avingunda Bertrand i Güell), que és idèntica i es troba adjacent a la pineda de la Maiola (protegida com a ZEPA i Xarxa natura 2000) que hem netejat amb voluntaris el 2012, però que al contrari que aquesta, es va deixar fora de la Reserva del Delta del Llobregat.

  • Quan? Diumenge, 17 de febrer, de 9-14h (aprox.)
  • On? Parada del bus L94 Barcelona-Castelldefels, a l’autovía de Castelldefels, on fa cruïlla amb l’Av. del Mar de Gavà (veure línia)
  • Activitat: Eliminació manual de plantes exòtiques (principalment el miraguà)
  • Organitza: SOS Delta del Llobregat i…

View original post 65 more words

Els petits camperols refrescarien el planeta

elguaret's avatarGrup de consum ecològic "El Guaret"

grain

Entrevista apareguda a La Contra de La Vanguardia, 23.01.2013

Henk Hobbelink, ingeniero agrónomo y premio Nobel alternativo de agroecología.
Tengo 57 años. Nací en Holanda y vivo en Vallvidrera. Soy ingeniero agrónomo. Estoy casado y tenemos un hijo, Erik (20). Combato un sistema que nos arruina social, económica y ecológicamente. Fundé Grain, una ONG dedicada a la soberanía alimentaria y la agroecología.

Siempre ha habido hambrunas, es cierto, pero las actuales no se deben a causas transitorias: son sistémicas. Lo aprendo de Henk Hobbelink, que acaba de recibir el premio Right Livelihood (buen vivir), considerado el Nobel alternativo de agroecología, por la aportación de su ONG, Grain, a la soberanía alimentaria, en contacto y cooperación con líderes campesinos de diversos rincones del planeta, como los de Vía Campesina. Sostiene que su modelo agroalimentario, basado en la pequeña explotación clásica, nos procuraría productos locales frescos…

View original post 698 more words

Cada català llença a l’any un total de 35 quilos d’aliments

– A Catalunya es desaprofiten 262.471 tones de menjar anualment, cosa que suposa una pèrdua de 841 milions d’euros

– L’Agència de Residus i la UAB elaboren una guia per evitar el malbaratament dels aliments
La crisi econòmica ha despertat consciències i moltes famílies miren ara d’aprofitar els aliments al màxim. Tot i això, “s’ha perdut el fenomen de reciclar les sobres”, assegura el tècnic de l’oficina de medi ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Paco Muñoz-Gutiérrez. “Durant els anys de vaques grasses, s’ha mirat poc l’aprofitament dels aliments”, sentencia.

Segons l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, elaborat per la UAB i l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), a l’Estat es malgasten anualment un total de 262.471 tones de menjar, una xifra que permetria alimentar cada any més de 500.000 persones. L’informe indica que cada català llença 35 quilos d’aliments que encara es poden aprofitar, cosa que suposa econòmicament una pèrdua de 112 euros per habitant a l’any i 841 milions d’euros en conjunt.

La major part del malbaratament alimentari es produeix a les llars, un 58%. “S’ha de tornar a valorar el menjar. A casa es poden dur a terme moltes accions, com ara planificar el que es menjarà durant la setmana, comprar de forma racional, aprendre tècniques per crear nous plats amb les sobres d’altres àpats, mirar la data de caducitat o conservar de la millor forma els productes frescos o congelats”, comenta Muñoz-Gutiérrez. A aquestes recomanacions, s’hi suma l’ús de la carmanyola, ja que, segons la Federació d’Usuaris-Consumidors Independents, en els últims dos anys el seu ús ha augmentat un 11%. Així doncs, un 37% de les persones que treballen actualment a Barcelona mengen amb carmanyola.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/617101-cada-catala-llenca-a-lany-un-total-de-35-quilos-daliments.html

Exposició El Delta a vista d’ocell 01

arpella's avatarS.O.S. Delta del Llobregat

Exposició fotogràfica “EL DELTA DEL LLOBREGAT, TAN EXCEPCIONAL COM DESCONEGUT”

Primera Part: El Delta a vista d’ocell

Plafó 01: Els canvis de pell del Delta: Del Delta Blau al Delta gris

Cortesia dels companys del Grup Local de SEO BirdLife Barcelona

EL DELTA BLAU

Evolució del Delta del Llobregat. Fa uns 2.200 anys, els romans arriben a la península Ibèrica i no es troben cap Delta a la desembocadura del Llobregat. El mar ocupava aquesta plana formant una badia poc profunda que actuava com a port natural per les embarcacions romanes. Era el Delta blau.

TESTIMONIS DE LA FORMACIÓ DEL DELTA

Sota els camps de Castelldefels i Gavà s’han trobat moltes restes de vaixells i àmfores que es van enfonsar a la badia. A Sant Boi hi havia un port des del qual s’exportava vi a la resta de l’Imperi Romà. A Montjuïc, a la façana de l’actual Pg. de…

View original post 593 more words

2013, any del Llobregat

arpella's avatarS.O.S. Delta del Llobregat

La Bústia, publicació del Baix Llobregat Nord, dedica el primer número de l’any al projecte Any Llobregat, iniciativa de la plataforma Llobregat SOStenible. Aquesta campanya, que ja porta un any fent pedagogia i  té el recolzament de 10 municipis de la conca, es centra en la recuperació i protecció del riu i del seu territori d’influència, des del Berguedà fins al Delta, seguint els criteris explícits de la Directiva Marc de l’Aigua, en contra de l’actual model “desarrollista”.

Nosaltres ens vam implicar ja al 2011 amb la campanya, quan vam dedicar una de  les nostres sortides al riu (crònica) i enguany anirem com a Delta Viu a les Jornades: “El riu Llobregat que volem” (2013, any del riu Llobregat) que tindran lloc el 20-21 de març a St. Joan Despí (més details aviat).

bustia0113.1

bustia0113.2

Podeu llegir el número complet de la revista aquí.

Més info

Manifest…

View original post 16 more words

Un estudi confirma el potencial de l’entorn de Barcelona per a la producció agrícola

·'s avatar

Investigadors del grup Sostenipra de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB han elaborat un estudi per analitzar el potencial agrícola de l’espai periurbà de Barcelona. Les conclusions indiquen que 400 hectàrees es podrien adreçar a l’agricultura. El seu ús implicaria un estalvi anual de fins a 4.400 tones de CO2.

http://www.innovaticias.com/userfiles/extra/thumbs/306_GKXT_dfdd2s.jpgCientífics de la UAB han quantificat les àrees amb potencial per a la producció agrícola en la zona periurbana, l’entorn no urbà de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. L’estudi ha pres com a exemple la producció de tomàquets, el segon vegetal més consumit a la ciutat, per avaluar l’estalvi ambiental i el potencial de consum. Les dades indiquen que 400 ha de terreny, entre cultius abandonats i cobertes d’edificis urbans aprofitables, podrien adreçar-se a l’agricultura, amb una producció, en el cas dels tomàquets, d’entre 2.700 i 10.000 tones. Aquesta producció implicaria un estalvi anual d’entre 32 i 120 Gigajoules d’energia i d’entre 1.200…

View original post 513 more words

Catalunya malbarata fins a 39,4 kg per persona i any d’aliments

Segons un estudi elaborat per la UAB per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya, que conté propostes de prevenció i de foment d’un consum més responsable
aliments
A Catalunya es malbaraten fins a 262.000 tones anuals d’aliments, uns 39,4 kg per persona i any, segons el document, ara publicat, Un consum + responsable dels aliments (Propostes per a evitar i prevenir el malbaratament alimentari), que ha estat elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya, i que ja va ser presentat el novembre de 2011.

La publicació és un resum de l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya, en el qual es dimensiona el fenòmen, se n’identifiquen les causes i es plantegen estratègies i propostes d’actuació per a reduir la pèrdua d’aliments que poden ser encara aprofitables, així com els impactes socials, econòmics i ambientals que se’n deriven. En la quantitat calculada d’aquest malbaratament, tanmateix, no s’hi considera el de la distribució a l’engròs, el de la indústria agroalimentària i el del sector primari.

Els aliments constitueixen un recurs valuós que cal gestionar i consumir amb la màxima cura i responsabilitat. L’objectiu n’ha de ser aprofitar tota la capacitat nutritiva que poden oferir, al marge dels costums, convencions i hàbits socials de cada moment respecte a l’ús (racions massa generoses o desaprofitament d’aliments d’àpat a àpat, per exemple). Cap aliment, per tant, no pot ser mai considerat un residu.
………..
………..
………..
Quant de malbaratament es produeix a Catalunya?

A Catalunya es consumeixen uns 3,74 milions de tones d’aliments sòlids (499 kg/hab/any), dels qual se n’ingereixen 2,56 milions i se’n descarten 1,18 milions en forma de residus alimentaris. D’aquests 1,18 milions de tones, unes 920.577 tones no es poden evitar, ja que estan intrínsecament lligades al consum d’aliments i procedeixen de restes alimentàries que no ens mengem habitualment (les peles i pells d’hortalisses, verdures i fruites, el marro de fer el cafè i les restes d’infusions, els pinyols, els ossos, les espines de peix i les closques, etc.).

La resta d’aliments que es llencen a les escombraries, les 262.471 tones, són el que en aquesta diagnosi s’ha qualificat com el malbaratament alimentari, que es troba en els residus de la recollida municipal. No es considera aquí el malbaratament de la distribució a l’engròs, el de la indústria agroalimentària i la del sector primari.

Del total de les disponibilitats alimentàries sòlides que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall de Catalunya, es malbarata el 7% (34,9 kg/hab i any), xifra que equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any.

LLEGIU L’ARTICLE SENCER ANANT A:   http://www.naciodigital.cat/ecodiari/noticia/8490/catalunya/malbarata/fins/39/kg/persona/any/aliments