Arxiu d'etiquetes: PROCEDIMENTS CULINARIS

Muntar la Nata

Ingredients:

  • 250 g de nata.
  • 25 g de sucre.

Elaboració:

  1. Quant més fred millor. S’agafen 2 recipients de plàstic, un de gran i un altre de petit. En el gran s’hi posa gel i l’altre es posa dintre del gran, de manera que el bol més petit estigui en contacte amb el gelS’hi posa la nata i es bat amb un batedor.
  2. Als dos minuts de muntar-la hi afegim el sucre.
  3. Muntar-la 4-5 minuts fins que, quan pugem agafant-la amb el batedor, girant-lo i aixecant-lo una mica amb la nata dintre, la nata s’hi aguanta. Donant-li un copet ha de caure. Aquest és el moment quan sabrem que la tenim muntada (aquest és el secret).
  4. S’ha de saber plegar quan està al punt, perquè com podeu imaginar, si voltem una mica més, ja l’hem fotuda: farem mantega i si pleguem abans no tindrà la textura perfecte.
  5. Es pot muntar amb la batedora elèctrica de dues pales uns 4 minuts (són mesures orientatives). I l’he acabat de muntar amb el batedor a mà perquè es nota més quan la tenim al punt.
  6. El que va més bé de tot és el robot de cuina: he posat el bol i el batedor unes hores abans al congelador, quan més fred millor. Hi poso la nata dins, i es bat a velocitat mitjana. Així al muntar-la agafarà aire i quedarà molt més esponjosa que si la batem a màxima velocitat.
  7. Als 2 minuts hi he posat el sucre.
  8. Uns 4 minuts (són mesures orientatives).
  9. I com abans l’he posat en el bol del gel i l’he acabat de muntar amb el batedor a mà perquè es nota més quan la tenim al punt.

Recepta extreta de “Què hi ha de postres? ”

Origen: Muntar la Nata

Dessalem el bacallà

  • Si compreu el bacallà sec, ja que acostuma a ser més econòmic, us explico com ho faig jo per què em quedi al punt de sal.
  • 6 dies abans de voler cuinar-lo, poseu els talls de bacallà en un recipient, i els cobriu amb aigua freda abundant.
  • Poseu-los a la nevera i no el toqueu durant 3 dies.
  • Un cop passats aquests 3 dies amb la mateixa aigua, canvieu-la i torneu a deixar el bacallà a la nevera durant 2 dies més.
  • La nit abans de cuinar-lo li torneu a fer un canvi d’aigua.
  • Escorrem el bacallà i l’assecarem amb un drap i el tenim a punt per ser utilitzat.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Dessalem el bacallà

Peix en escabetx

Us copio la recepta de l’escabetx que hi ha al “Llibre de Sent Soví”, en l’edició a cura de Joan Santanach. El “Llibre de Sent Soví” (mitjans del segle XIV) és el text culinari més antic conservat en català. És un testimoni de gran valor sobre la cuina que es feia a casa nostra abans de l’arribada dels productes d’Amèrica, i en el qual encara es reconeixen procediments i ingredients que fem servir en la nostra cuina actual.

Les explicacions de les receptes son eixutes, no tan elaborades com en el “Llibre del coc”, una altra de les joies dels receptaris catalans.

Si vols fer escabetx a peix frit hages brou de peix, mit-hi cebes e oli e sal e juivert, e courà en una olla. Hages llet d’ametlles ab lo brou (llet d’ametlles preparada amb el brou). Enaprés hages del peix frit –e de cuit en aigua, si n’has- e pica’l ab pa torrat e mullat ab vinagre; e si has pinyons, pica-ne. E mit-ho a bullir en una olla ab bones espècies e agror e dolçor. Aprés hages cebes rodones prim tallades, que hagen quatre dits de llong, e mit-les a sosengar ab oli que a penes bulla. E puis, quan la ceba serà assosengada, que un poc crusca, mit-la ab la salsa quan bullirà, e de l’oli sosengat, de guisa que no hi parega massa; e assobora-ho de dolçor e d’agror e de sal e salsa. E pots-hi mentre panses picades ab vi o ab vinagre, e posar sobre lo peix frit calent. E deu ésser refredat ans que sia donat.

Jo he vist que picaven, ab la salsa, ametlles e avellanes torrades e pa torrat en vinagre mullat, e que en destrempaven ab vi e ab vinagre.

Recepta extreta de “Delícies del Rebost”

Origen: Peix en escabetx

Escabetx

La tècnica de l’escabetx és utilitzada per mantenir aliments i s’aconsegueix al submergir-los en vinagre, és a dir, en àcid acètic. L’acció de l’àcid, baixant el pH del producte, mata els bacteris i per això s’allarga el cicle de vida de l’aliment a conservar. Per garantir que tots els bacteris morin és millor si primer bullim els aliments en aigua i vinagre.

Si posem una mica de química a l’explicació, l’àcid acètic és, el que en química orgànica s’anomena, un àcid dèbil i això traduït a la cuina significa que, com a àcid, en aigua és dissocia augmentant la concentració d’ions d’hidrogen i per tant, baixa el pH del medi, és a dir, el fa més àcid. Un medi àcid dificulta el creixement de bacteris i fons.

Pel que fa a la distinció d’àcid orgànic dèbil, respecte als forts, com l’àcid cítric del llimó, és que la molècula d’àcid del vinagre podrà travessar la membrana cel·lular de la gran majoria de fongs i, una vegada a l’interior d’aquest, es dissociarà i matarà la cèl·lula des del seu interior.

El primer pas per mantenir un producte, sempre de baix contingut àcid, en vinagre pot variar segons la quantitat d’aigua que tingui l’aliment, en alguns casos, com en el de les albergínies, primer les posarem en sal per deshidratar-les i facilitar el process de conservació. En altres casos com en la barreja de pickels, els bullirem directament en una barreja de vinagre i aigua, fins que estiguin tous però no excessivament i ràpidament els refredarem amb aigua de l’aixeta. És important que l’acidesa del vinagre sigui, com a mínim del 7%, per tant com més contingut en aigua tingui l’aliment a conservar, més baixarà la concentració de vinagre i menys efectiu serà el mètode de conservació.

Els pots recomanats per guardar aquestes conserves són de vidre o acer inoxidable, ja que així l’àcid acètic no reacciona. Igualment, els utensilis a utilitzar per preparar l’escabetx, també han de ser d’acer inoxidable. Ha d’estar tot esterilitzat que ho podem aconseguir bullint-ho tot en aigua uns 20 minuts i deixar-ho assecar.

És bon punt eliminar l’aire que queda al pot quan poses els aliments, per això, és recomanable remoure el contingut del pot per treure’n l’oxigen i així mantenir la mescla el més anaeròbica possible i evitar el creixement de fongs. També s’ha de cobrir del tot el producte amb el líquid, així els fongs no tenen aire per creixer. Pel mateix motiu, s’ha de mantenir el pot tancat el més hermètic possible i una vegada s’ha obert, s’ha de guardar a la nevera. Molt millor si són pots hermètics.

També és recomanable que els pots no siguin gaire grans ja que una vegada obert, l’escabetx no és manté durant gaire temps. Una vegada obert és recomanable posar-li al damunt una capa d’oli d’oliva, així podem allargar la vida útil de la nostra barreja.

Alguns exemples de productes que es poden conservar en vinagre són els cogombres, els pebrots, les cols, la coliflor, les remolatxes, les cebes i les pastanagues i fins i tot llegums, com les mongetes seques, entre molts d’altres.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: COCUCA

Origen: Escabetx

Deixatar

Segons el diccionari de procediments culinaris de TERMCAT

Diccionari de procediments culinaris | TERMCAT

Fer que una substància sòlida, en contacte amb un líquid, es disgregui i s’hi mescli.

DEIXATADORS D’OUS

Arrebossar

Segons el diccionari de procediments culinaris de TERMCAT

Diccionari de procediments culinaris | TERMCAT

Cobrir un aliment d’una capa d’ou batut i farina, de farina de galeta, etc. abans de fregir-lo.

ARREBOSSAT

Civet

Segons el diccionari de procediments culinaris de TERMCAT

Diccionari de procediments culinaris | TERMCAT

Guisat de llebre o d’una altra carn, generalment de caça, prèviament marinada, adobat amb vi negre, ceba i la sang del mateix animal.

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0090903.xml

Guisat de llebre o d’una altra carn (generalment de caça), prèviament marinada, els condiments principals del qual són vi negre, ceba, diferents herbes aromàtiques i la sang del mateix animal, que hom afegeix a poc a poc abans d’acabar la cocció.

Originàriament era condimentat amb una espècie de ceba conreada a França, anomenada cive o ciboule , d’on prové el nom.

CIVET DE SENGLAR

MARINANT LA CARN

PLAT ACABAT

Diferència entre “Macerar” i “Marinar”

Segons el diccionari de procediments culinaris de TERMCAT

Diccionari de procediments culinaris | TERMCAT

MARINADA – MARINAR

Preparat líquid compost bàsicament d’un àcid, com ara vinagre, vi o suc de llimona, oli, espècies i herbes, on es deixa reposar una vianda, generalment carn o peix, a fi que s’entendreixi i resulti més saborosa.


MACERACIÓ – MACERAR

Preparat líquid compost bàsicament de vi o algun licor i de sucre on es deixa reposar fruita a fi que s’estovi i agafi un sabor especial.