Arxius mensuals: Novembre de 2012

Raventós i Blanc abandona la DO Cava i comercialitzarà amb “nom propi”

http://epaper.lavanguardia.com/epaper/viewer.aspx

Raventós i Blanc abandona la DO Cava i comercialitzarà amb “nom propi”

Una de les firmes més destacades del sector del cava, Raventós i Blanc de Sant Sadurní d’Anoia, va anunciar ahir la seva sortida del Consell Regulador del Cava. La pèrdua de prestigi de la marca cava, especialment als mercats internacionals, la deriva a la baixa dels preus, el fet que sigui una denominació d’origen que no identifiqui un únic territori (es produeix a set comunitats autònomes espanyoles), així com l’encotillament del reglament pel que fa a la utilització de varietats, ha animat diversos elaboradors a deixar la DO Cava per emparar els seus escumosos sota el reglament de la DO Penedès. Ha estat el cas de marques com Mas Comtal, Colet, Mas Bertran, Can Ramon Viticultors del Montgròs o Loxarel. Altres firmes, com Albet i Noya, han decidit començar a comercialitzar la meitat dels seus caves com a escumosos de la DO Penedès. També Can Ràfols dels Caus estudia abandonar la DO Cava. Raventós i Blanc aposta per un “nom propi” per als seus escumosos.

Festa del Vi Nou 2012 – Calonge

http://www.calonge-santantoni.com/#

festa-del-vi-nou-de-calonge-2012

Calonge es vesteix de festa per Sant Martí i us dóna la benvinguda al primer vi, el més jove. La desfilada de les bótes pel centre històric fins al Castell és un dels moments màgics de la Festa del Vi Nou, és el moment d’obrir el silenci que guarden les bótes per tastar el vi nou.

Venir a la Festa del Vi Nou és endinsar-se en la tradició, és conèixer petits secrets que ens ajudaran a entendre el món del vi, és tastar el gust de la terra dins d’una copa, és veure les vinyes mudes, pensant en la propera primavera.

Descarrega’t el programa de la Festa del Vi Nou

XII Fira Medieval – Lloret de Mar

http://blog.lloretdemar.org/cat/2012/10/xii-fira-medieval/
.

Imagineu retornar a un temps en el qual hi havia grans castells, lluites d’espadatxins, valents cavallers i belles donzelles, minuciosos artesans treballant el ferro, el vidre, la fusta, el pa o el teixit, savis remeiers coneixedors de grans plantes medicinals, i joglars i trobadors amenitzant els carrers. Aquesta època ara torna a Lloret de Mar i la tindràs tan a prop que podràs olorar el pa acabat de fer, podràs veure el ferro roent sota les eines de l’artesà, sentir la música envoltant els carrers i vibrar amb els espectacles de lluita dels cavallers. Els propers 10 i 11 de novembre arriba una nova edició de la Fira Medieval i podreu participar en un munt d’activitats i propostes per gaudir d’aquest ambient que convertirà Lloret de Mar, durant un complet cap de setmana, en una autèntica vila medieval.

Fira de Novembre – Vilanova i la Geltrú

http://www.firadenovembre.cat/2012/index.html

.

És un dels certàmens multisectorials més importants de Catalunya.
Amb uns 25.000 metres quadrats disposa de l’espai firal d’espai obert més gran de Catalunya.

Catavins 2012 – Sabadell

http://www.catavins.es/

 

Catavins organitza de forma simultània a l’oferta expositiva, activitats relacionades amb el tast, el maridatge, xerrades, presentacions o taules rodones, dirigides a un públic àvid per conèixer que s’amaga darrera el fascinant món del vi, independentment del seu nivell de coneixement.

Catavins 2012 – Sabadell

Fira del cavall – Puigcerdà

http://www.puigcerda.cat/gaudeix/copy_of_estiu-2012/copy_of_festa-de-la-sagristia

PROGRAMACIÓ FIRA DEL CAVALL

Dissabte 03 de Novembre al Recinte Firal (zona industrial)

11:00 h. Concurs de terçones
11:45 h. Concurs eugues amb Pollí
12:30 h. Concurs terçons
13:15 h. Concurs de quartons
14:00 h. Concurs de sementals
14:45 h. Concurs d’eugues, pollins i Sementals. “Millor ramaderia de Cerdanya”

Diumenge 04 de Novembre al Recinte Firal

10:00 h. Fira del Bestiar

(DOP) Oli de la Terra Alta – fruits de la terra

Un oli més madur

El sorgiment fa 38 milions d’anys de les serres calcàries de Pàndols, Cavalls i els Ports van desencadenar tot un seguit de processos geològics que han originat uns sòls amb unes condicions òptimes per al conreu de l’olivera i del cep a la Terra Alta

13/08/09 02:00 – Lurdes Moreso

La competitivitat en el sector de l’oli d’oliva va conduir els productors de la Terra Alta a treballar conjuntament i l’any 2000 van fer els primers passos per protegir l’oli d’oliva verge extra, que va assolir el reconeixement de la Comissió Europea com a DOP el 2005. La producció d’olives a la Terra Alta és d’entre 3.500 i 5.000 tones, cosa que la converteix en una de les DO amb menor volum de producció del país (juntament amb la de l’Empordà). «En aquests moments tenir poca producció ens afavoreix, ja que la major part de l’oli es comercialitza directament a través de les cooperatives», explica el president de la DO de l’oli de la Terra Alta, Ramon Llop. Així, un 80% de l’oli d’oliva es ven a través de les cooperatives i empreses agràries inscrites en aquesta DO (que en són una quinzena), mentre que el 20% restant s’exporta, principalment a Itàlia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69015-un-oli-mes-madur.html

dop_oli_de_la_terre_alta_fruits_de_la_terra

(IGP) Calçot de Valls – fruits de la terra

La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html

Claçot de Valls la Ceba Dolça i Festiva

V Edició de la Fira de Sant Martí de Montblanc

http://www.montblancmedieval.cat/que-fer/festes-i-fires/safrania

 

Se celebrarà els dies 3 i 4 de novembre i donarà protagonisme als productes agroalimentaris de la Conca de Barberà.

Montblanc celebra per cinquè any la tradicional Fira de Sant Martí al voltant dels productes agroalimentaris de la Conca de Barberà, enguany però amb un programa que inclourà moltes activitats com degustacions gastronòmiques i de vins i caves, tallers infantils i la mostra de formatges artesans de Catalunya.

La Fira de Sant Martí posarà fi al cicle d’esdeveniments turístics de tardor que es va iniciar amb Terrània al setembre i va seguir amb Clickània fa pocs dies. Els dies 3 i 4 de novembre serà l’hora dels productes propers: el vi, el cava, el formatge, la mel, les herbes aromàtiques, la pastisseria, etc.

DO Conca de Barberà – fruits de la terra

Maridatge de vi i patrimoni

La viticultura, a la Conca de Barberà, ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, des de la implantació dels monjos de les ordes del Cister i del Temple. En el sector, la comarca ha estat pionera en l’elaboració sindicada de vi i en manté el patrimoni arquitectònic

16/08/09 02:00 – Imma Martínez

Els ensenyaments dels monjos de l’orde del Cister i dels de l’orde del Temple han passat de generació en generació, fins a l’actualitat. Els monjos van transmetre als pagesos els seus coneixements sobre la manera més profitosa de conrear la vinya. A la Conca de Barberà, la viticultura ha anat lligada a l’evolució històrica de la comarca, que, ja a finals del segle XVIII i al XIX, es va convertir en el conreu pràcticament exclusiu. La plaga de la fil·loxera va posar punt final a aquesta etapa d’esplendor. Els agricultors en van sortir reforçats per mitjà de l’agrupació en cooperatives, és a dir, en l’elaboració sindicada del vi de la qual la comarca va ser pionera a l’Estat. D’aquesta època la comarca n’ha llegat els edificis modernistes, projectats pels arquitectes Cèsar Martinell i Pere Domènech –construïts en les dues primeres dècades del segle XX–. Actualment constitueixen una part del patrimoni lligat a la viticultura.

L’aprovació de la DO Conca de Barberà, el 1985, va significar una injecció al sector, que ha continuat innovant i apostant per la millora de la qualitat.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69328-maridatge-de-vi-i-patrimoni.html