Arxius mensuals: Juliol de 2013

L’arròs del delta rep un important premi internacional que demostra la gran qualitat d’aquest producte.

L’arròs Illa de Riu va rebre el passat mes de maig un important reconeixement internacional, el premi Superior Taste Award 2013 que atorga l’International Taste & Quality Institute (ITQI), una organització independent formada per xefs i sommeliers d’arreu del món que es dediquen a avaluar i promocionar els consum de productes alimentaris i begudes de qualitat. L’Illa de Riu ha estat l’únic arròs europeu que en aquesta edició dels premis Superior Taste Award ha rebut aquest reconeixement. A l’acte celebrat a Brussel·les hi havia un total de 480 participants que portaven propostes d’un total de 49 països. En aquests moments al Delta de l’Ebre s’està produint un arròs de primera qualitat, amb unes mesures agroambientals molt exigents que no existeixen en altres llocs del món.

View original post

Alguns requisits per a que un aliment sigui ecològic

Deixa un comentari

Els sentits de la terra

Des d’aquí entenem per producció ecològica aquella agricultura i ramaderia feta de manera tradicional i en oposició a l’anomenada agricultura convencional. Per tant, aquest tipus de producció respecta el seu temps i el seu cicle vital eliminant tot element aliè al seu desenvolupament que no pertanyi, en tat que natural, al que li es propi per assolir allò que és en sí i per a sí.

Els trets característics d’aquesta agricultura passen pel respecte dels sistemes i cicles naturals del sol, l’aigua, les plantes i els animals mirant d’establir un equilibri entre tots ells assolint un elevat grau de biodiversitat. També, un altre tret important, és que per assolir els seus objectius, es fa un ús responsable de l’energia i dels recursos naturals. Tot plegat permet obtenir uns productes de gran qualitat amb una gran varietat d’aliments sense malmetre el medi ambient, la salut humana i la salut i el…

View original post 169 more words

Les termes romanes de Sant Boi de Llobregat

Deixa un comentari

Sortides amb gràcia

La sortida amb gràcia d’avui ens porta conèixer on i com es banyaven els romans i ho farem acostant-nos a una població que ja vam visitar fa uns mesos. És una ciutat del Baix Llobregat que ha convertit en museu l’edifici on va viure un personatge històric, que hi va morir: Rafael Casanova. En aquesta ocasió, però, no visitarem el museu, sinó que anirem a veure les termes romanes construïdes a final del segle II dC i que son de les millor conservades que es coneixen a Catalunya. Avui anem a les termes romanes de Sant Boi de Llobregat on, de passada, aprendrem alguna cosa de l’activitat econòmica d’aquesta població en l’època romana.

View original post 1.480 more words

Primer brot de foc bacterià en pomera a Girona des del 2007

Deixa un comentari

Girona A cop de post

Primer brot de foc bacterià detectat a les comarques de Girona des del 2007. Segons ha informat la Generalitat, ha estat en un camp de pomeres de Torroella de Montgrí i el protocol obliga a arrencar i cremar els arbres afectats. El foc bacterià és una malaltia de molt ràpida propagació que mata molt ràpid la planta i que, en principi, no té curació.

El brot ha afectat 1’47 hectàrees de pomeres de Torroella de Montgrí d’un sol propietari. Els arbres han estat arrencats, cremats i s’ha establert un perímetre de seguretat d’un quilòmetre de radi per evitar que el bacteri pugui saltar a alguna altra plantació.

El director dels serveis territorials d’Agricultura, Vicenç Estanyol, diu que s’han pres mostres en aquest perímetre per comprovar que el brot no s’hagi propagat. Els resultats es coneixeran la setmana vinent. També s’investiguen les possibles causes que han fet que una plantació de…

View original post 203 more words

Ombres del passat: el patrimoni històric a debat | periodicdelta.com

Deixa un comentari

Plataforma Delta Viu

Masies i altres edificis del patrimoni històric pratenc perillen per manca d’ús, manteniment o projecte de futur

SERGI OLIVERA | Periodic Delta

El passat mes d’abril va ser enderrocada la masia de Cal Costelleta Petit, situada a la confluència entre l’Avinguda Onze de Setembre i el Carrer del Coronel Sanfeliu, molt a prop del barri de la Barceloneta. Aquesta casa de pagès, construïda el 1890, estava afectada per la remodelació urbanística de l’eixample sud i ha estat enderrocada a canvi d’una nova rotonda. És la que suma 37 a la llista de masies que s’han enderrocat des de l’any 1989 fins ara, una mitjana d’1,65 demolicions per any.

Ara, no és pas descartable que Cal Pau Pi, una altra casa del segle XIX molt propera a Cal Costelleta sigui la número 38, perquè també està afectada per l’eixample sud que ha d’ocupar tot el terreny existent entre les Cases de…

View original post 152 more words

La UdL acull per primer cop a Espanya el Congrés Europeu d’Agricultura de precisió

Deixa un comentari

agropres

Donar a conèixer els darrers avenços en agricultura de precisió per motivar l’adopció d’aquestes tecnologies al sector agrícola lleidatà i català. Aquest és el principal objectiu de la trobada internacional que la Universitat de Lleida (UdL) acollirà entre els dies 7 i 11 de juliol, amb experts dels cinc continents. És el primer cop que el Congrés Europeu d’Agricultura de Precisió se celebra a l’Estat espanyol, organitzat per la International Society of Precision Agriculture (ISPA) i el Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió de la UdL amb el lema Afrontar nous reptes, aportant noves solucions.

El Congrés compta amb uns 300 inscrits i ponents de països com ara Austràlia, Japó, Nigèria, Iran, Alemanya o els Estats Units. El centenar de comunicacions orals que s’hi presentaran -totes en anglès- tractaran temes com les aplicacions de la teledetecció, la robòtica, la protecció de cultius, els avenços en regs…

View original post 117 more words

El pernil català fa un pas endavant

Deixa un comentari

Una iniciativa del clúster Innovac promou l’adopció de les marques Barcelona i Pirineus per comercialitzar producte fet a Catalunya

Sevillanes, toros, sangria, paella i tapes de pernil. La marca Espanya pot veure amenaçat un dels seus dominis si té èxit una pretensió sorgida des del clúster català de la carn, Innovac, per posar etiqueta catalana al pernil. La idea és associar producte i territori i comercialitzar un pernil curat i altres productes carnis amb la marca Pirineu Català i la marca Barcelona. Per fer-ho possible caldria la creació d’una IGP (indicació geogràfica protegida), però, malgrat la dificultat que poden exigir els tràmits, hi ha el convenciment que la iniciativa serviria per fer créixer el sector i per trencar amb la “imatge espanyolista” del pernil.

Innovac es defineix com “una associació que representa el clúster del sector carni porcí català” i que té per objectiu “promoure la competitivitat de les empreses mitjançant la innovació i la cooperació”. Uneix 52 empreses de la indústria porcina i 17 institucions, i aquest conjunt d’empreses, majoritàriament petites i mitjanes, donen feina a més de 100.000 treballadors. El cas és que aquesta associació protagonitza una campanya que agermana les virtuts dels derivats carnis que es produeixen a Catalunya amb el ganxo internacional que té el terme Barcelona o, en menor mesura, la marca Pirineus. L’objectiu és impulsar la comercialització d’un pernil serrà associat a la marca Pirineus i a la marca Barcelona. Es tracta de donar etiqueta catalana al pernil per contrarestar l’actual preeminència d’Extremadura o Salamanca.

Pernil serrà català.
I no caldran gaires esforços per trobar un forat en el mercat per al pernil català, perquè els empresaris destaquen que a Catalunya es produeixen més de la meitat dels pernils que es comercialitzen a l’Estat.

El nou etiquetatge permetria als productors de pernil curat catalans tenir més eines i més prestigi per fer front a la competència dels transformadors carnis alemanys, francesos i espanyols.

El projecte es va destapar durant la darrera assemblea extraordinària del clúster Innovacc, celebrada a Olot. És el director general de l’empresa d’embotits Espuña i vicepresident del clúster, Xavier Espuña, qui ha posat sobre la taula el projecte i ha defensat la potencialitat que podria tenir la comercialització d’un pernil serrà català associat a marques tan reconegudes com ho són Barcelona o Pirineus.

LLEGIR MÉS A: http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/660215-el-pernil-catala-fa-un-pas-endavant.html

(ETG) Pernil Serrà – fruits de la terra

Deixa un comentari

Més de vint segles de pernil

El distintiu europeu d’Especialitat Tradicional Garantida per al pernil serrà ha fixat els criteris mínims a partir dels quals un pernil pot tenir aquesta denominació. Això ha protegit i dignificat el producte i ha afavorit i consolidat les exportacions, principalment al mercat europeu

05/08/09 02:00 – Teia bastons

Els romans el van considerar un producte tan valuós que durant l’època de l’emperador August es van arribar a fer monedes amb la seva forma. Es tracta del famós pernil, un producte de què els romans, sempre tan espavilats, ja n’havien apreciat les qualitats, com ho demostra el pernil fossilitzat de gairebé 2.000 anys que es va trobar a l’antiga Tarraco. Ells havien après dels celtes a posar en salaó el pernil i altres parts del porc, i és dins l’Imperi Romà que es troba la primera referència escrita sobre el pernil. I més concretament del pernil de la Cerdanya, que va rebre les lloances del poeta Marcial.

Amb uns antecedents com aquests costa de creure que vint segles després fos necessari posar els punts sobre les is. O sigui, posar ordre per protegir un producte tan arrelat i reconegut al nostre territori i deixar clar què es pot considerar pernil serrà i què no. El camí que va triar el sector, mitjançant una iniciativa liderada per l’empresari gironí Joaquim Boadas, de l’empresa Becsa de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), va ser el de demanar la certificació europea d’Especialitat Tradicional Garantida (ETG

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/65079-mes-de-vint-segles-de-pernil.html

etg_pernil_serra_fruits_de_la_terra

La colònia Güell

Deixa un comentari

Coses de l'Economia i l'Empresa

D’entrada, per bé que la nova empresa es localitzà al terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, al costat del riu Llobregat, i que adoptà la forma externa de fàbrica de riu, amb mur perimetral envoltant-la, l’energia que adoptà, a l’inici, no fou hidràulica. La Colònia Güell començà com a vapor. Amb carbó procedent del port de Barcelona i una gran màquina de vapor (1.000 CV) construïda a Maquinista Terrestre i Marítima

06/07/13 02:00 – Professor de Política Econòmica de la UB – Francesc Roca

L’empresa tèxtil cotonera Colònia Güell (1890-1973), una iniciativa d’Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918), presenta moltes semblances amb les altres colònies tèxtils catalanes, aquelles fàbriques de riu amb un conjunt d’habitatges obrers al costat. En alguns casos, se ha dit que eren unes veritables catedrals del cotó. Ara bé, Colònia Güell presenta, també, algunes diferències substancials, que l’han fet diferent.

D’entrada, per bé que la…

View original post 214 more words

(DOP) Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya – fruits de la terra

1 Resposta

De llet fresca del Pirineu

Eliminada la vinya per culpa de la fil·loxera, les valls i riberes de la serra del Cadí van convertir-se en la font d’alimentació d’una incipient indústria de bestiar boví que, amb el temps, ha donat lloc a un formatge amb personalitat i reconegut des del 2000 amb la denominació d’origen protegida.

24/08/09 02:00 – David Marín

Fins a la plaga de la fil·loxera, l’Alt Urgell i la Cerdanya eren comarques agrícoles, dedicades sobretot a la vinya. La devastació provocada per aquella plaga va reconduir l’activitat cap a altres vies. Una de les que van fer forat va ser la cria de bestiar boví: en un principi per produir carn. Però de seguida la llet es va convertir en el producte més rendible. I el formatge, un dels seus derivats més principals, elaborat primer de manera força artesanal, ha acabat convertint, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle passat, aquestes dues comarques de muntanya en el bressol d’un formatge amb personalitat, reconegut, l’únic de Catalunya que gaudeix d’una denominació d’origen protegida (DOP).

És un formatge per a tots els públics: de gust suau, textura tendra i cremosa, aroma dolça, amb un gust que es manté al paladar de manera agradable, sense estridències. S’elabora a partir de llet de vaca de raça frisona. Es recull cada dia de centenars d’explotacions lleteres de l’Alt Urgell i la Cerdanya, i es transporta a les instal·lacions de la Cooperativa Cadí de la Seu d’Urgell, on se sotmet a un procés d’homogeneïtzació i pasteurització.

LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/70347-de-llet-fresca-del-pirineu.html

formatge_de_lalt_urgell_de_llet_fresca_del_pirineu