Josep Lladonosa, referent de la cuina tradicional catalana

Font: VILAWEB
Autor/s: Montserrat Serra

Publica el volum ‘La cuina catalana. 800 receptes d’avui i de sempre’ (RBA-La Magrana)

Corria l’any 1991 i el cuiner Josep Lladonosa i Giró (Alguaire, Segrià, 1938) entrava de xef al Restaurant 7 portes, on s’hi estaria durant onze anys, aixecant diàriament una vuitantena de plats per als sis-cents comensals de mitjana que passaven cada dia pel restaurant, dinar i sopar. Però Lladonosa es va incorporar a l’establiment barceloní amb un mes i mig de retard. La raó: volia acabar d’escriure una de les obres que s’ha convertit en referència de la cuina tradicional catalana dels darrers vint-i-cinc anys, ‘El gran llibre de la cuina catalana’ (Empúries). Ara, Lladonosa ha revisat a fons el receptari i ha fixat el seu llegat definitiu en un nou volum, ‘La cuina catalana. 800 receptes d’avui i de sempre‘ (RBA-La Magrana).

La nova edició es va presentar a la premsa al Restaurant les 7 portes precisament, tot gaudint d’un esmorzar de forquilla i ganivet, on va brillar la truita d’espinacs i una tripa a la catalana que es defeia a la boca, per acabar amb uns bunyols de Quaresma esponjosos i vivificadors. I entre mossegada i mossegada, un Lladonosa satisfet, segur i versador, va anar enfilant els eixos del seu pensament al voltant de la cuina, el seu món.

Primer, va glossar els antecedents: ‘L’embrió de la cuina tradicional catalana, la que mostro en aquest volum, té el seu origen al 1700, perquè és aleshores que sorgeix un nou moviment culinari, fent avançar la cuina medieval i del Renaixement, i que ens marcarà fins als nostres dies. És al 1700 que trobem un manuscrit amb el nom de ‘Avisos e instruccions per lo principiant cuiner’, que conté cent-dos plats, document que es conserva a la biblioteca pública episcopal de Barcelona. Conté quatre plats on ja es feia servir el tomàquet. Aquest és el primer document que es coneix que incorpora nous productes provinents d’Amèrica a les menges d’aquí. Em preguntareu com pot ser que es tardés tant de temps. Potser s’havien incorporat abans a la restauració d’aquí, però no s’ha conservat cap document, o bé, també podem pensar que durant dècades hi va haver un rebuig de la població a aquests nous productes. Recordeu que a França deien que les patates portaven la lepra.’

LLEGIR MÉS A:   http://www.vilaweb.cat/noticia/4179024/20140315/josep-lladonosa-referent-cuina-tradicional-catalana.html


Josep Lladonosa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s