Ingredients (per a 4 persones):

4 tasses d’arròs de gra llarg

300 grams de bledes

1 ceba petita picada

2 alls

Formatge parmesà, al gust

1 got de vi blanc

4 talls de pernil salat

250 grams de bolets (jo hi he tirat bromoses, altrament dites llenegues, però podeu tirar-hi els que tingueu, per exemple xampinyons o fredolics)

1 litre de brou vegetal

oli d’oliva

sal i pebre

Elaboració:

Tallem ben petits els alls i la ceba i els coem a la cassola amb un bon raig d’oli, a foc lent.

Quan comencen a daurar-se hi afegim les bledes, tallades molt i molt petits. Jo fins i tot he optat per picar-les al minipimer lleugerament, però si tenim paciència les podem tallar amb el ganivet.

Deixem que es facin a foc mig i, quan estan llestes, hi afegim els bolets (cuits prèviament) i el pernil salat tallat a tires petites.

A continuació hi afegim l’arròs i salpebrem. Barrejant continuament, deixem que l’arròs es vagi coent uns 3 o 4 minuts.

A foc mig alt, afegim el got de vi blanc i removem fins que s’hagi evaporat l’alcohol.

Ara ja podem tirar a la cassola una mica del brou, que prèviament ja hem escalfat.

Deixem que l’arròs es vagi fent a foc més aviat mig o baix, removent de tant en tant i afegint brou sempre que veiem que s’està evaporant massa. La cocció dura uns 20 o 25 minuts i, finalment, l’arròs està llest.

Apartem del foc i, abans de servir, tirem el formatge Parmesà en pols pel damunt i remenem bé perquè es fongui en l’arròs.

Deixem reposar uns minuts i ja podem servir.

Ingredients (4 px):

300 grams de farina de força (doble 0)
3 ous
tinta de dues sèpies
2 sèpies
julivert
all
salsa de tomàquet

Preparació:

Començarem amassant la farina amb els ous i la tinta de les dues sèpies. Anar fent fins que la massa sigui més o menys elàstica (ho acabarà sent del tot desprès que hagi reposat), i si veieu que us costa molt sempre podeu afegir-hi una mica d’aigua, no gaire, per exemple mullant-vos les mans.
Hi heu d’estar ben bé deu-quinze minuts fins a formar una bola. La tapeu amb un drap i la deixeu reposar mitja hora ben bona a la nevera.
Ara passarem la massa per la màquina.
Primer farem unes tires com si féssim lassagna o raviolis i després passarem aquesta tira per un altre accessori de la màquina que la talla en modus spaguettini o tagliatelle.
Partirem la massa en tres o quatre trossos.
Cada tros s´ha de passar unes quantes vegades per la màquina amb la rodeta al forat de màxima obertura, i un cop ha passat doblegar-la i tornar-la a passar fins que estigui ben plana, enfarinant lleugerament de tan en quan.
Llavors la passarem una sola vegada i sense doblegar per cada un dels forats de la rodeta que va aprimant cada vegada més la tira fins al nº8.
Tindrem una bona tira de pasta tintada i la passarem per l´altre accessori a fi de tenir els tagliatelle.
Recomano posar-los en farina, sobretot si feu els spagettini que s´enganxen més, però amb els tagliatelle no està de més, al contrari.
Ja tenim els tagliatelle fets, així que anem a sofregir la sèpia, tallada a dauets petits, amb uns quants grans d’all. Jo anava a fer-ho així, només amb all, julivert i sèpia (bastanta quantitat d´all i julivert) però al final, quan la sèpia ja estava, vaig afegir-li una salsa de tomàquet casolana que li va donar un toc boníssim.
Mentre es feia la sèpia he posat una olla amb molta aigua a bullir i quan la sèpia estava al punt hi he tirat els tagliatelle. Han bullit un parell de minuts escassos perquè els hi ha costat arrencar el bull.
En qualsevol cas molt poca estona. L´aspecte de la pasta al nero di sèpia acabada de bullir és magnífic, hi tiro la sèpia amb salsa de tomàquet per sobre i a menjar-s´ho!