
Per fer aquest pastís he fet servir:
Per la base:
- – 150 grams de farina integral
- – 80 ml d’oli
- – 40 ml d’aigua
- – Un pessic de sal
Pel farcit:
- – 4 cebes (400 grams)
- – 200 gr de carbassa
- – 250 grams de tofu
- – 2 ous
- – Una dotzena de nous, trossejades
- – Oli d’oliva bo
- – Sal, pebre, nou moscada i gingebre.
- – Formatge parmesà ratllat
Preparació:
Primer fem la base. Es pot comprar, però ja que estem per lo sa, ho fem bé. Barregem els ingredients de la base (afegint farina si fa falta o una mica d’aigua si queda massa sec) i fem una bola. Agafem el motllo pel pastís, l’untem d’oli i estenem la massa per la base i les parets, fent-ne una capa fina. Punxem la base amb una forquilla, li podem posar alguna cosa de pes a sobre -cigrons?- perquè no s’infli i la posem al forn precalentat a 180 graus fins que comenci a quedar torradeta. La traiem, que no es cremés -he estat a punt avui-.
Preparem el farcit: per un cantó tallem la ceba petita i la posem a daurar a foc lent amb una paella amb molt poc oli i tapada, fins que quedi transparent. Llavors hi afegim la carbassa tallada a daus, que es vagi fent fins que quedi tova. Amb el resultat podem fer dos coses: ho afegim tal qual, per a qui li agradi notar els trossos de carbassa i ceba, o passar-ho pel minipimer, que aquest cop ho he fet així.
Per altre banda, a la batedora hi posem el tofu, 2 cullerades d’oli d’oliva bo, sal, pebre, nou moscada i una mica de gingebre ratllat. En un bol hi posem els dos ous (es podria fer sense i seria encara més sanot, però així el pastís queda una mica més compacte), els batem, i li afegim el tofu triturat i la ceba & carbassa. Remenem tot que quedi ben homogeni i li afegim les nous, tallades a trossos ben petits. Remenem una mica perquè quedin repartides i ho aboquem sobre el motllo que tenim amb la massa cuita. Un cop ben distribuit, per sobre li tirem una mica de parmesà ratllat
Ho posem al forn precalentat a 180º i estarà llest en cosa d’una mitja horeta. Ho indica el clàssic truco de punxar-ho amb un escuradents i quan surt net, ja està.
Recepta extreta de “Cuina amb compte”
M'agrada S'està carregant...