Arxius diaris: Desembre 8, 2023

Peix yassa

Tallar la ceba a dernes. Barrejar tots els ingredients menys el verat. Cal desfer la pastilla, però no us amoïneu si us queda algun grumoll. Posar el verat obert en un plat o una safata i tapar-lo amb la resta d’ingredients. Deixar-lo marinant a la nevera un mínim de dues hores (jo ho he deixat fet abans d’anar a la feina). Escalfar un grill. Mentre augmenta la temperatura, separar el peix de la marinada, i coure aquesta en una paella amb foc alegre, uns cinc minuts. La ceba ha de quedar flexible, però no tova del tot sino encara un pél cruixent, i la salsa s’ha de reduïr un xic. Coure el peix al grill i emplatar-ho.
La pregunta del milió: Era com el peix que jo recordava? Si i no… S’hi semblava bastant, però hi havia alguna cosa que no acabava de ser igual. D’entrada, el peix allà es feia sobre brases de carbó. De sortida, de vegades la marinada es servia sense tornar-la a coure (cosa que cap de les receptes que vaig trobar preveia, i que jo no volia fer perquè aquesta nit tinc un sopar i tampoc no és cosa de presentar-me fent olor de ceba crua). I a més… Aquí no estic a la vora d’un riu com el de la Reina d’Àfrica, menjant amb els dits, amb l’amenaça d’una pluja tropical de dimensions bíbliques d’un moment a l’altre. No, no és pot fer el mateix àpat dos cops, que diria el filòsof.

Temps estimat: 20 minuts
Un cop dessalat el bacallà, poseu-lo a bullir durant 3-5 minuts segons el gruix. És molt importnant que el bacallà no es cogui més del compte, perquè si queda eixarreït perd tota la gràcia. Val més que quedi un pèl cru per dins.
Un cop cuit, el poseu en un escorredor de peix perquè perdi tota l’aigua.
Ratlleu els tomàquets i passeu el tomàquet ratllat per un colador per treure’n l’excés de suc. Afegiu-hi una mica d’oli i sal.
Si voleu, podeu coure el tomàquet en una paella; però, si voleu estalviar-vos feina, l’hi podeu posar cru i quedarà igualment bo, especialment si el serviu fred.
Poseu un tros de bacallà a cada plat. La pell la podeu deixar a la banda de sota o retirar-la abans de servir. A sobre de cada tros, poseu-hi una capa generosa de tomàquet i, amb ajuda de dues culleretes, hi afegiu l’olivada.
Podeu deixar el plat muntat a la nevera durant unes hores abans de servir. Just abans de servir-lo podeu empolvorar el plat amb una mica de pebre vermell mòlt.

Posem els spaghettis a bullir.
Mentrestant, en una paella, sofregim els allets i la ceba tallats molt finets.
Deixem sofregir uns minutets.
Tallem a daus els tomàquets, prèviament nets i pelats i el aboquem a la paella.
Sofregim de nou uns minutets i deixem reduir amb el vi.
Salem i tapem durant 10 minutets.
Reservem.
Amb un raig d’oli, fregim les gambes volta i volta . Les carxofes, en aquest cas envasades, es tallen a rodanxetes.
Per muntar el plat, posem els spaghettis, la salsa de tomàquet per sobre, una gambeta i les carxofes.
Assaonem amb una miqueta d’orenga.
Bon profit!

Tots aquests ingredients es barregen tots amb l’ajut del braç de cuina.
Quan la massa estigui feta es va tirant cullares en una paella untada amb mantega, com si fessin truites.
El farciment es pot fer del que es vulgui.

Es tallen a trossets la fruita (préssec, taronja, plàtans…, la que tinguem en aquell moment) es posa en una paella amb mantega i que vagi traient l’aigua. s’afegeix sucre i rega amb una mica de Pedro Ximénez o qualsevol licor que tinguem per casa.
A sobre el podem cobrir de xocolata de cobertura desfeta al bany maria.