Per aquesta recepta no hi ha foto del plat acabat. Encara sort que vaig pensar a tirar aquesta quan estava al forn! La cosa és molt i molt senzilla: agafar una plata per anar al forn, untar la base d’oli -que no s’enganxi- i posar-hi una base de patates (pelades i tallades a làmines bastant fines, de menys d’un dit de gruix), ceba (la vaig tallar en varies parts i la vaig disseminar per tota la plata) i alguns tomàquets, tallats per la meitat i posats boca amunt. Ho salpebrem. I a sobre li va el tall de costella, sencer i salpebrat pels dos cantons també. Cap al forn, precalentat a 200 graus (encès a dalt i a baix) i deixem que vagi fent, amb la calma. Jo a la mitja horeta li vaig donar una volta a la carn, perquè es torrés una mica pels dos cantons. Hi va estar en total una mica més d’una hora. Quan veies com anava supurant el greix i acumulant-se sobre les patates del fons, ja veies que allò feia pinta de victòria. I ho va ser. Carn tendra i gustosa, la base patata-ceba-tomàquet ben impregnada i sensacional. Com veieu, un plat que no porta cap més complicació que localitzar una bona costella de porc. Els de Cal Rovira en concret, els animals els tenen ben seleccionats. En tenen alguns que són gairebé 100% de raça Duroc i altres que venen d’una barreja de Duroc i porc ibèric.