Arxius diaris: Març 14, 2025

Rèmol al forn amb mongeta

Ingredients: (per a 8 persones)

  • 2 rèmols grans tallats en 4 trossos c/u
  • 2 cebes mitjanes
  • 1/2kg. de mongeta seca cuita
  • 8 tomates mitjanes madures
  • 300cc. de brou de peix
  • 50cc. de vi blanc sec
  • sal
  • oli d’oliva

Preparació:

  1. Al comprar el rèmol, demaneu que us treguin la tripa, les aletes del peix i que us facin 4 talls de c/u.
  2. Per bullir la mongeta seca, la recepta aquí.
  3. Per fer el brou de peix ho podeu veure aquí.
  4. Renteu, peleu i partiu les tomates per la meitat, traieu les llavors i l’aigua…
  5. Escalfeu el forn a 180ºC.
  6. Talleu les dues cebes a rodanxes i poseu-les en una cassola o en una safata fonda amb oli d’oliva.
  7. Enforneu 10 minuts afegiu la mongeta cuita i el vi blanc i ho torneu a entrar al forn, coeu 15 minuts. Poseu els talls de peix al damunt i les tomates, saleu regueu amb el brou de peix i coeu a 190ºC de 15 a 20 minuts.
  8. Serviu acabat de fer

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Rèmol al forn amb mongeta

Pop a la gallega en olla a pressió


El primer pas és comprar el pop. Com que l’ideal és congelar-lo (diuen que així trenca les fibres i després resulta més tendre), la cosa és visitar sovint la peixateria de confiança i quan tinguin pop maco i (sobretot) a bon preu, comprar-lo i cap al congelador. Si podem demanar que ens el deixin net, tot això que ens estalviem de fer nosaltres mateixos després.

Descongelem el pop, amb calma (el dia abans el podem treure del congelador i deixar-lo a la nevera) i ja ho tenim gairebé tot fet. El netegem una mica (si no ho haguéssim fet quan el vam congelar) i el posem directament a l’olla a pressió. La tanquem bé, foc al màxim, i quan comença a escapar-se vapor per la vàlvula, baixem una mica el foc i ja podem mirar el temps. Diuen que són uns 10 minuts per quilo de pop. El meu no arribava al quilo i en 7 minuts l’he ventilat. Passats els minuts, apaguem el foc, deixem que s’escapi el vapor, i ja podem obrir. El traiem ràpid, el tallem i li tirem un bon raig d’oli bo (en tenia un de la Baronia de Cabacés que tot just tenia una setmana de vida, tremendo), li espolsem per sobre una mica de pebre vermell (el tradicional és posar-li el pebre vermell dolç, jo he tirat per una barreja d’aquest, de pebre vermell picant i un punt de sal.

Idealment per acompanyar, posem a bullir unes patates prèviament pelades, i les punxem per mirar que estiguin al punt. Un cop fetes les tallem a rodanxes. Aquí l’orgasme simultani és aconseguir que el pop i les patates arribin ben calentets a taula, que freda, la cosa perd. Així que a calcular quan posem les patates perquè acabin com el pop, o si no, les deixem en l’aigua calenta perquè no perdin gaire temperatura fins que acabi el pop.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Pop exprés (o pop a la gallega en olla a pressió)