Arxiu de la categoria: Articles

És Farina de Girona ja té previsió per la collita de blats seleccionats d’aquest any. Segons l’associació de flequers artesans de comarques de Girona, preveuen recollir 1.000 tones de les varietats seleccionades (i, en alguns casos, recuperades en col·laboració amb l’IRTA) Valbona, Nogal, Dollar, Idalgo, Florence Aurora i Soisssons.

És una quantitat molt similar a la de l’any passat. També s’ha mantingut el nombre d’hectàrees plantades (307) però ha augmentat el nombre de productors adherits. De 22 s’ha passat a 24.

Amb aquest blat es farà la farina de km0 que nodrirà els flequers artesans perquè puguin elaborar pans ‘amb nom i cognoms’ que cada cop tenen més acceptació entre els clients, diu l’associació. Entre els pans més reconeguts hi ha el de la Tramuntana, que s’elabora amb una varietat de blat que només es planta als Aiguamolls de l’Empordà.

Aquest any, a l’Alt Empordà s’han…

View original post 91 more words

Els àpats de Nadal: manen les aus

Deixa un comentari

100per100salut

Tradicionalment a Catalunya els dinars de Nadal i Sant Esteve són els àpats més festius d’aquestes dates. Hem anat a buscar l’origen d’aquests dinars, on ja sigui el pollastre, el capó o el gall dindi farcits amb prunes i pinyons i rostits no podien faltar a cap taula.

Hem trobat dues referències amb molt bones explicacions. La primera es diu L’origen de les tradicions gastronòmiques de Nadal i és la de Jaume Fàbrega i Josep Lladonosa i la segona anomenada El dinar de Nadal de Pep Sala.

Us desitgem unes Bones Festes i un Saludable Any Nou!

Nadala basada en la fotografia guanyadora del 1er concurs de Fotografia 100% SALUT! Pollastre & Gall dindi. Autora: Susana Pérez (SADA p.a. Catalunya SA)

View original post

Deixar secs alguns trams de la Muga i el Llobregat podria ser legal

Deixa un comentari

Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

La Generalitat ha decidit que la Muga i el Llobregat no tinguin un cabal mínim garantit en bona part del seu curs. Això vol dir que, en moments de consum màxim d’aigua, podrien arribar a quedar completament secs i seria legal. Les entitats ecologistes pensen oposar-s’hi.

Raül Muxach / David Guerrero Girona

L’ACA està renovant el document que regula com s’ha de distribuir l’aigua que circula pels rius de Catalunya fins el 2021 (Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya) i, a part de reduir aproximadament en un 40% els cabals de manteniment (que serveixen perquè el riu segueixi viu) que hi havia fixats en un document tècnic que va elaborar el 2006, per primera vegada ha deixat sense aquest cabal bona part del curs de la Muga, especialment en el seu tram final, i el Llobregat entre Sant Joan Despí i la desembocadura.

View original post 128 more words

El sector de l’oví a Catalunya ha de conviure amb masses despeses fixes i molta burocràcia

Deixa un comentari

agropres

Molts són els problemes que envolten el sector de l’oví a Catalunya; prova d’això és la desaparició de l’activitat en moltes poblacions. Malgrat aquesta dada, es curiós observar com Catalunya és deficitària del tot en aquest tipus de carn i, per tant, és molta la que ve de fora per omplir aquest buit productiu, malgrat que el seu consum també ha baixat els darrers anys.

Abans d’entrar a parlar del consum, voldria fer referència al sector productiu. Per què han tancat tantes explotacions? La manca de rendibilitat d’aquestes explotacions i la molta dedicació que impliquen fa que no hi hagi atractius a l’hora de continuar en les explotacions que es creen.

Estem en un context europeu i una mentalitat urbana envers les activitats ramaderes. El context europeu, malgrat que per alguns pugui ser considerat com quelcom molt llunyà, té unes connotacions importants en els sectors ramaders.

Punt d’inflexió

La crisi…

View original post 1.057 more words

ARTICLE: L’aranyó, més enllà del patxaran

Deixa un comentari

De la bardissa a la taula. Etnobotànica de l’aranyoner

AUTOR: Daniel Climent i Giner

En la Revista Mètode surt aquest interessant article sobre l’aranyoner (Prunus spinosa), del que us n’oferim algun fragment:

L’ARANYONER, DE PARE DE LA BARDISSA A MARE DEL BOSC

(…) Ens referim a l’aranyoner (Prunus spinosa L.), un arbust eurasiàtic que pot assolir aspecte arbori amb entre 3 i 5 metres d’alçària i que participa de paisatges singulars, les bardisses, bolics vegetals on arbustos i lianes formen conjunts intricats, atapeïts, amb una cobertura excepcionalment elevada. Les bardisses són dignes de gaudi i d’estudi des del punt de vista ecològic, fitosociològic, paisatgístic i etnobotànic. (…)

(…) Les bardisses d’aranyoner també s’han estès amb vigorosa embranzida pels paisatges mediterranis, seguint la ruta de les valls i de les vores de cursos d’aigua, dels boscos talats i dels marges de cultius. Així ens ho recorden topònims com el…

View original post 879 more words

Tornem a veure ‘tines’ d’anar a buscar la llet?

Deixa un comentari

Girona A cop de post

Dues ‘tines’ d’anar a buscar la llet. Imatge: CEIP Vilademany d’Aiguaviva

Finalment, la Generalitat regularà la venda directa de llet crua de vaca; directament del ramader al consumidor. És una pràctica que aquí va deixar de fer-se (tantes vegades, tina en mà, anant a buscar la llet al Mas Marquès!) però que a països com Itàlia, França, Anglaterra i Alemanya es fa amb totals garanties i que el sector feia temps que reclamava per intentar escapar de la submissió que suposa estar a mercè de les grans distribuïdores, que utilitzen la llet com a producte reclam i paguen el mínim al productor.

Unió de Pagesos fa gairebé una dècada que ho reclama (ho va portar al Parlament el 2010 i ja feia temps que ho proposava en diferents fòrums) i durant aquest temps ha anat demostrant que es pot vendre llet de manera directa respectant totes les normes higièniques…

View original post 367 more words

Mel (Marca Q de Qualitat Alimentària)

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
Tipus de mel
Els tipus de mel protegits per la marca “Q” són:

1. Segons l’origen botànic:

Mel de flors (multifloral o unifloral)
Mel de melat

2. Segons la presentació i el procediment d’obtenció

Mel centrifugada
Mel cremosa
Mel en seccions

es seques. No s’admet la utilització d’additius a excepció de la vainilina i la lecitina ni de farines, fècules ni midons.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_mel/
.

Formatge (Marca Q de Qualitat Alimentària)

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Tipus de formatges emprats

Els tipus de formatges són:

Salat
Sense sal

Amb ulls mecànics
Sense ulls mecànics

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_formatge/
.

Porc (Marca Q de Qualitat Alimentària)

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Caracterítiques de producció
La carn de porc emparada sota aquest distintiu prové d’animals procedents de les races Duroc, Large White, Landrace, Blanc Belga, Pietrain i Hamshire. El percentatge total d’intervenció de les races Blanc Belga i Pietrain en la formació del producte final ha de ser inferior al 30%.

Els animals destinats a produir carn emparada sota la Marca Q han de procedir exclusivament de programes de producció en cicle tancat que incloguin la granja de naixement dels garrins i les granges d’engreix.

Les fórmules del pinso s’hauran de notificar al Servei de Producció Ramadera del DAAAR, i en la seva elaboració s’utilitzaran matèries primeres de qualitat i no han de presentar cap tipus de deteriorament ni alteració organolèptica o de composició, i el seu emmagatzematge ha de ser, en tot moment, el més adequat.

L’edat de sacrifici dels porcs emparats amb la marca Q ha de ser com a mínim de 150 dies i el pes mínim de 110 quilograms. Els mascles han d’haver estat convenientment castrats.

Els escorxadors hauran d’estar a una distància màxima de 250 km i els animals hauran de romandre en repòs presacrifici un mínim de 2 hores fins a un màxim de 10 hores.

La carn que procedeix d’aquests animals emparats sota la Marca Q ha de presentar un color rosat, amb greix de color blanc cremós i ha de ser consistent i de textura suau.

MÉS INFORMACIÓ I ERMPRESES INSCRITES A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_mq/dar_porc/
.

Quan el pollastre europeu i l’americà no s’entenen

Deixa un comentari

100per100salut

Després d’uns dies d’aturada reprenem l’activitat d’aquest blog parlant d’un tema d’actualitat com és el tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i els Estats Units (TTIP) que s’està negociant actualment.

Aquestes negociacions estan generant força preocupació ja que el tema no només afecta a la indústria avícola, sinó a tots els consumidors.

Els països de la Unió Europea tenen una cadena que va de la granja a la taula molt diferent de la dels EUA. Aquestes diferències són en àmbits molt diferents i donen lloc a uns costos de producció molt per sota els americans dels europeus.

Però la preocupació no és només per si entra producte més barat de fora. És pel que hi ha al darrera, per com ha estat fet aquest producte, en el nostre cas, la carn d’aviram.

Vegem només algunes diferències: