Arxiu d'etiquetes: ALIMENTACIÓ

A la cuina, de formes de fer la carn de pollastre n’hi ha per a tots els gustos

100per100salut's avatar100per100salut

Que la varietat en l’elecció dels aliments és important per aconseguir una dieta equilibrada i saludable és un fet assumit per tothom. Les piràmides alimentàries fomenten aquesta varietat a l’oferir en les diferents bandes una multiplicitat de productes. Tampoc cal perdre de vista que la part lúdica de l’alimentació passa per escollir entre la gran varietat d’aliments segons la seva textura, olors, adequació a la cocció que vulguem fer i a la resta d’ingredients,…

Un aspecte del qual es parla menys és la variabilitat que suposen les diferents formes de preparació dels aliments. En diferents entrades d’aquest blog hem explicat com la forma d’elaboració de la carn d’aviram afecta a les seves característiques nutritives. Hem parlat del bullit, de la cocció a la planxa, dels arrebossats fregits, dels estofats, etc. Han estat potser 4 idees bàsiques en cada cas, però creiem que han estat suficients…

View original post 279 more words

La piràmide de l’alimentació saludable

eaplluismillet's avatarEAP Lluís Millet

Accés al document en format PDF

La piràmide de l’alimentació saludable és un instrument educatiu. Es basa en els coneixements científics més actuals sobre nutrició, però el seu objectiu és mostrar aquesta informació d’una manera senzilla i comprensible per facilitar que tots puguem incorporar una ingesta saludable a la nostra vida quotidiana.

Com s’interpreta la piràmide?

La forma triangular de la piràmide representa quina és la freqüència amb què s’han de consumir els diferents grups d’aliments. Així, els que se situen a la base són els que més pes han de tenir en l’alimentació habitual. En canvi, cal reduir el consum dels que hi ha a mesura que es puja cap al vèrtex del triangle.

View original post

Conceptes bàsics de la Dieta Mediterrània

eaplluismillet's avatarEAP Lluís Millet

3

La Dieta Mediterrània es caracteritza per l’abundància d’aliments vegetals, com el pa, pasta arròs, verdures, hortalisses, llegums, fruites i fruits secs; l’ús de l’oli d’oliva com a font principal de grassa; un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes làctics (iogurt, formatges) i ous amb consum de petites quantitats de carns vermelles.

La seva rellevància per a la salut de l’individu no es limita el simple fet de ser una dieta equilibrada, variada i amb una aportació de macronutrients adequats. Als beneficis del seu baix contingut en àcids grassos saturats i alt en monoinsaturats, així com en carbohidrats complexos i fibra, s’hi ha d’afegir els derivats de la seva riquesa en substàncies antioxidants.

Cal no oblidar l´exercici físic i el consum d´aigüa.

Deixem aquí el material de suport per conèixer millor aquesta dieta:

MATERIAL

Food pyramid isolated on white background

View original post

Que bo el gelat!

pediatrialtpenedes's avatarBlog de salut infantil

helado 6 Imatge: Pixabay

Encara que el seu consum no està lligat a l’estacionalitat (com els turrons, que es pot arribar a menjar durant tot l’any), un dels aliments estiuencs per excel·lència és el gelat. Sigui cremós o en forma de polo refrescant, són una rica font de nutrients.

Refrescants i nutritius, els gelats són un dels aliments que més agrada als nens (i  adults) a l’estiu. El seu consum és recomanables, però sempre amb cura i en el context d’una dieta equilibrada.

Què és el gelat?

El gelat és una crema gelada que s’aconsegueix a partir d’una barreja d’ingredients bàsics que solen ser aigua, llet o crema de llet i sucre o saboritzants o edulcorants que canvien segons la varietat del gelat. També s’hi poden afegir molts altres aliments que li donaran diferents sabors i textures: ou, fruites, fruita seca, iogurt, xocolata, galetes…

Valor nutricional

Imatge: Pixabay Imatge: Pixabay

El seu valor nutricional…

View original post 722 more words

França endureix la lluita contra el malbaratament de menjar

comunicacio2014asia's avatarAssociació Salut i Agroecologia (ASiA)

Es calcula que 1,3 mil milions de tones d’aliments es malbaraten cada any, un valor que equival a 750.000 milions de dòlars en pèrdues econòmiques, segons un informe de 2013 de les Nacions Unides que analitza la pèrdua d’aliments a tot el món. França està tractant d’evitar aquest tipus de residus, convertint-se en el primer país a promulgar una llei que prohibeix a les botigues de queviures que llencin el menjar.
desperdicios alimentariosLa llei, que l’Assemblea Nacional de França va aprovar per unanimitat el dijous passat, demana als supermercats de més de 400 metres quadrats que signin un conveni de donació d’aliments amb organitzacions benèfiques a posar en pràctica a partir del juliol. Si no és així s’enfronten a multes de més de 70.000 euros. En la bateria de mesures aprovades també es prohibeix a les botigues de d’alimentació que ruixin amb llexiu el menjar llançat als contenidors.

View original post 223 more words

Alimentació. Consells per a l’estiu

Fira de l’Ou – Sant Guim de Freixenet 2015

Dia 14 de juny del 2015 Sant Guim de Freixenet (Segarra)

La Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet es comença a celebrar l’any 1996. El nom de la fira es deu al fet que en aquesta localitat hi ha una gran quantitat de granges de gallines ponedores, fet que converteixen a Sant Guim com una de les màximes poblacions productores d’ous de tota Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.santguim.cat/

PROGRAMA:    http://www.santguim.cat/cat/turisme_i_oci/fira_de_l_ou

Fira de l’Ou – Sant Guim de Freixenet 2015

Els àpats de Nadal: manen les aus

Els àpats de Nadal: manen les aus

100per100salut's avatar100per100salut

Tradicionalment a Catalunya els dinars de Nadal i Sant Esteve són els àpats més festius d’aquestes dates. Hem anat a buscar l’origen d’aquests dinars, on ja sigui el pollastre, el capó o el gall dindi farcits amb prunes i pinyons i rostits no podien faltar a cap taula.

Hem trobat dues referències amb molt bones explicacions. La primera es diu L’origen de les tradicions gastronòmiques de Nadal i és la de Jaume Fàbrega i Josep Lladonosa i la segona anomenada El dinar de Nadal de Pep Sala.

Us desitgem unes Bones Festes i un Saludable Any Nou!

Nadala basada en la fotografia guanyadora del 1er concurs de Fotografia 100% SALUT! Pollastre & Gall dindi. Autora: Susana Pérez (SADA p.a. Catalunya SA) Nadala basada en la fotografia guanyadora del 1er concurs de Fotografia 100% SALUT! Pollastre & Gall dindi. Autora: Susana Pérez (SADA p.a. Catalunya SA)

View original post

XVa Fira del Pa amb Tomàquet – Santa Coloma de Farners

Dia 7 de juny del 2015 Santa Coloma de Farners (Selva)

 


La Fira tindrà lloc el proper diumenge, 7 de juny, al parc de Sant Salvador

Una de les novetats d’aquest any està en la 1a edició de la cursa del pa amb tomàquet, organitzada per Fast Competició. Altres activitats que es faran són una xerrada divulgativa sobre tipus d’olis, qualitats i varietats, un taller (show cooking) on es cuinaran tapetes amb pa amb tomàquet i en el que es parlarà del pa i de les tomates, concerts i activitats infantils.
 

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.scf.cat/

 

PROGRAMA: http://www.scf.cat/images/stories/noticies/2015/05_maig/310515_pamtomata15/pamtomata15.pdf

ARTICLE: L’aranyó, més enllà del patxaran

apsb's avatar

De la bardissa a la taula. Etnobotànica de l’aranyoner

AUTOR: Daniel Climent i Giner

En la Revista Mètode surt aquest interessant article sobre l’aranyoner (Prunus spinosa), del que us n’oferim algun fragment:

L’ARANYONER, DE PARE DE LA BARDISSA A MARE DEL BOSC

(…) Ens referim a l’aranyoner (Prunus spinosa L.), un arbust eurasiàtic que pot assolir aspecte arbori amb entre 3 i 5 metres d’alçària i que participa de paisatges singulars, les bardisses, bolics vegetals on arbustos i lianes formen conjunts intricats, atapeïts, amb una cobertura excepcionalment elevada. Les bardisses són dignes de gaudi i d’estudi des del punt de vista ecològic, fitosociològic, paisatgístic i etnobotànic. (…)

(…) Les bardisses d’aranyoner també s’han estès amb vigorosa embranzida pels paisatges mediterranis, seguint la ruta de les valls i de les vores de cursos d’aigua, dels boscos talats i dels marges de cultius. Així ens ho recorden topònims com el…

View original post 879 more words