La ceba dolça i festiva

Les cròniques relaten que el Xat de Benaiges, un pagès de Valls, va descobrir l’elaboració del calçot. Actualment és la base de la calçotada, un àpat que no s’entendria fora del marc de celebració col·lectiva. També s’ha convertit en una base econòmica de l’Alt Camp

06/09/09 02:00 – Imma Martínez

«Els calçots, el porro i els castells, tres coses nostres que sempre m’han fascinat. Neixen de la terra i em fan mirar el cel.» La definició és del director de cinema Bigas Luna, en el pròleg del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia, editat per Cossetània Edicions. El calçot és la base de la festa gastronòmica de la calçotada i és difícil entendre l’àpat fora d’aquest marc de celebració col·lectiva, familiar i d’amistat.

Els calçots són cadascun dels brots de la ceba blanca replantada, que es calça amb terra a mesura que creix. La ceba és de la varietat blanca gran, que destaca per la dolçor. Amb tot, el que la converteix en única és la pràctica de cultiu, per la qual es desenvolupen els brots tendres, i la pràctica gastronòmica, amb la cuita dels calçots a la flama viva de redoltes. L’origen gastronòmic s’atribueix al Xat de Benaiges, un pagès de Valls, que de manera fortuïta va posar a coure uns brots de ceba a la flama. És el que es diu a les cròniques. La calçotada, actualment, s’ha convertit en una de les bases econòmiques de l’Alt Camp. Els restaurants de la comarca atreuen milers de visitants, anualment, amb l’únic objectiu de degustar una calçotada en el territori d’origen.

LLEGIR MÉS A:  http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/70012-la-ceba-dolca-i-festiva.html