Aquesta fira es realitza el 18 i el 19 de Maig de 2013
La Fira oferirà una gran ventall de productes artesans de terrissa i ceràmica juntament amb un extens programa d’activitats.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.museuterrissa.cat/ca/
I A: http://www.quart.cat/index.php
PROGRAMA: http://www.quart.cat/_uploads/docs/Activitats.pdf
Cartell 2013
Font: web del Museu de la Terrissa de Quart
Diumenge 19 de maig del 2013
La celebració començarà amb la missa, la benedicció de tractors i la cercavila comptarà amb diverses demostracions d’activitats relacionades amb la ramaderia i el món rural.
MÉS INFORMACIÓ A: http://webspobles.ddgi.cat/sites/llanars/default.aspx
La producció de llet de cabra es va reduir a la meitat el 2012 a les comarques de Girona. L’augment del preu del menjar dels animals contrasta amb el de la llet, que fa temps que està a mínims històrics, segons el sector, i això ha portat molta gent a plegar. Molts dels que aguanten han decidit convertir-se en productors dels seus propis formatges.
L’any 2010 i 2011 es van produir més d’un milió i mig de litres de llet de cabra, que es destina, majoritàriament, a abastir l’indústria formatgera. Aquesta quantitat es va reduir a la meitat el 2012 (878.000 de litres). El nombre de caps de bestiar dedicats a la llet també es va reduir en la mateixa proporció.
Martí Huguet, representant de l’Associació de Ramaders de Cabrum de Catalunya (ARCC) diu que el preu del gra i dels farratges està molt car mentre el preu…
View original post 126 more words
08/08/09 02:00 – Josep Puigbert
Els gastrònoms consideren que l’anxova s’ha de menjar sola, amb un raig d’oli i una base de coca, i consumir a partir dels nou mesos, que és quan agafa la plenitud gustativa. Si s’espera als divuit mesos encara es multipliquen els seus sabors. L’anxova ha passat de ser un aliment humil a convertir-se, amb el temps, en un producte exquisit. El que no ha variat gaire ha estat la producció del salaó. Els orígens de l’anxova a l’Escala es remunten a l’època grecoromana a Empúries, quan es documenta, per tota la costa mediterrània, l’existència de factories relacionades amb l’elaboració de salaons de peix. L’Escala es va formar al segle XVII com a barri de pescadors dependent d’Empúries, i no va ser fins al segle XVIII quan es va constituir com a municipi. Va ser precisament a principi d’aquest segle quan va aparèixer l’anomenat Alfolí, un edifici característic on hi havia uns dipòsits de sal que donarien al poble durant molts d’anys el protagonisme de ser el distribuïdor de sal a tot l’Alt Empordà. Als baixos d’aquest Alfolí hi havia les primitives indústries locals de salaons. La producció, en aquella època, no era tan elevada com en l’actualitat, tot i que en vivien moltes famílies. Ara se’n produeixen més, se n’exporten més, però cada cop es capturen menys anxoves. I cada cop són més petites. La veda biològica de dos mesos, als ulls dels productors, és insuficient.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/68647-des-del-temps-dels-romans.html
Del 20 d’abril al 9 de juny, els diferents restaurants que col·laboren en la Campanya ofereixen, a la carta dels seus establiments, l’opció de degustar un menú especial format per plats elaborats amb base de peix de roca, amb una gran varietat de receptes i un ampli ventall de preus.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.begur.cat/web/cat/destacats_detall.php?id=504
I A: http://www.gastronauta.cat/post/48611031910/15a-campanya-gastronomica-del-peix-de-roca-de-begur
FULLETÓ CAMPANYA: http://easyinnova.udg.edu/begur/arxiu.jsp?p1=Fullet%C3%B3PeixdeROCA2013.pdf&p2=4944
El nou pa està elaborat amb les patates autòctones del Solsonès conreades a més de mil metres d’altitud
Forners del Solsonès han presentat aquest dilluns un nou producte identificatiu del territori, el Pa de Trumfo. Es tracta d’un pa de pagès elaborat amb les típiques patates que es conreen als municipis d’Odèn i Cambrils i que poden ser de les varietats del Bufet, Kennebec i Red Pontiac. Els veïns del Solsonès utilitzen el terme trumfo des de temps immemorials per denominar aquesta patata de muntanya conreada a més de 1.000 metres d’altitud. El president del Consell Comarcal del Solsonès, Joan Solà, ha explicat que l’objectiu és “donar un valor afegit, tant al propi producte com també als productors”. El pa es posarà a la venda per primer cop a la Fira de Sant Isidre a un preu de dos euros i mig.
LLEGIR MÉS A: http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/7494/forners/solsonins/presenten/trumfo/producte/identificatiu/territori
Dies 11 i 12 de maig del 2013
L’any 1964, de forma gairebé espontània sorgí la idea de donar un nou caire a la Fira de Sant Tomàs. D’una fira com a centre de transaccions entre els tractants s’iniciava un canvi cap a una fira-exposició de maquinària agrícola. En aquesta nova experiència firal, els comerciants locals hi exposaren, per una banda, la maquinària agrícola exponent dels avenços constants en la mecanització al camp, i per un altra, un seguit d’aparells dedicats a estalviar feina a la llar i modernitzar-la: els electrodomèstics.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/coneixer-tremp/fires
PROGRAMA: http://www.ajuntamentdetremp.cat/ca/coneixer-tremp/fires/fira-primavera-2013
10 de maig de 2013 | DEPANA
La nova redacció del Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat perverteix el seu esperit original. No s’amplia a totes les zones agrícoles, no està a l’alçada del valor ecològic de la zona agrícola i suposa més destrucció de sol fèrtil i industrialització.
El nou Pla Especial del Parc Agrari del Baix Llobregat, l’eina que permet gestionar aquest espai i que s’ha de renovar enguany ha sortit a consultes prèvies i ha estat enviat a DEPANA. L’entitat ha presentat una sèrie de suggeriments a tenir en compte a l’hora d’avaluar adequadament l’impacte ambiental de la modificació [1].
La modificació urbanística que es planteja suposa la pèrdua d’una oportunitat històrica, primer, de poder redelimitar l’àmbit del Parc Agrari, incorporant totes les terres conreables del delta. La seva ampliació ja es preveia al primer redactat, del qual molts…
View original post 739 more words
Dies 11 i 12 de maig de 2013
El municipi de Tàrrega convida tothom cada any a conèixer i tastar les especialitats gastronòmiques del Firacóc, Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca, el gran aparador dedicat al cóc urgellenc i altres receptes flequeres de les nostres contrades, a més de diferents productes d’alimentació autòctons i forans. El certamen obre les portes el dissabte i el diumenge de la Festa Major de Maig a l’Espai MerCAT, a la plaça de les Nacions sense Estat. L’accés és gratuït i a banda d’adquirir els productes, el visitant també te la possibilitat de fer tastets de tot allò exposat.
MÉS INFORMACIÓ A: http://www.tarrega.cat/firacoc.html
I A: http://www.ajtarrega.es/noticies.html?id=382
19/08/09 02:00 – Tortosa – Gustau Moreno
El pastisset és el dolç més tradicional i popular de Tortosa, fins i tot més que el panoli, les garrofetes del Papa, les farinoses, la sopa de la reina i les coquetes de Maria o de sagí. Però tot i ser un producte tan conegut i apreciat fora de les Terres de l’Ebre, la producció dels pastissets no està regulada, ni tampoc es comercialitzen ni es promocionen amb el paraigua d’un segell de qualitat o marca comuna. Això provoca, per exemple, que al mateix mercat de Tortosa es puguen arribar a vendre pastissets que, en realitat, són casquetes de Xerta. També són molt valorats els pastissets de Rasquera i els de Benifallet. De fet, el nom d’aquest dolç de clares reminiscències islàmiques (amb forma de mitja lluna i elaborat a base de farina, sucre, oli, anís, moscatell, ous, matafaluga i confitura de cabell d’àngel) és pastisset de Tortosa, tot i que se’n fan arreu del territori de l’Ebre i també als pobles del Matarranya, amb alguna variant local en la recepta i noms diferents com ara casquetes, panadetes i panadons. Així, segons les receptes recollides per l’antropòloga Maria Carme Queralt, els pastissets estan fets amb anís i moscatell (o mistela), mentre que les casquetes porten aiguardent.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/72311-el-dolc-ebrenc-mes-universal.html
