Quan la tenim ben barrejada, posem una olla de 24 cm de diàmetre i 8 de fondària aproximadament al foc.
Hi aboquem 4 cullerades soperes de sucre.
Quan el sucre està fos i daurat, l’escampem per les parets de l’olla i hi afegim 7 talls de pinya.
Tot seguit hi aboquem la massa i ho posem al foc molt fluix, tapat durant 20 minuts, comprovar que està cuita clavant-li un escuradents, estarà acabada quan surti net.
Compte! A partir dels 20 minuts heu d’estar-hi a sobre, que no se us enganxi!.
És un pastis fàcil de fer, però hem de conèixer la nostra cuina per agafar-li el punt de cocció.
Un cop cuit, l’hem de tombar tot seguit, perquè no se’ns enganxi a l’olla.
La veritat és que el mètode de preparació de la recepta que explica el llibre no em va acabar de convèncer, i ho vaig fer a la meva manera. Primer vaig tallar el pebrot verd, vaig netejar els musclos, picar l´all i el julivert i la ceba. Llavors, en una cassola gran, marco el rap tallat a rodanxes gruixudes, salpebrat i enfarinat. En aquesta mateixa cassola i en el mateix oli vaig un sofregit amb la ceba, el pebrot, l´all i el julivert. Paral.lelament poso els musclos en una paella amb una mica de vi blanc, els tapo i en pocs minuts estaran oberts. Els deixo refredar, els trec de les closques i els reservo juntament amb els talls de rap mig cuits. Tallo el carbassó a làmines horitzontals i l´escaldo un parell de minuts (en una altra cassola amb aigua bullent i sal). Torno a la cassola del sofregit, hi tiro una cullerada de farina, remoc i deixo coure uns pocs minuts. Afegeixo una mica d´aigua (a ull), una cullerada generosa de mostassa (de Dijon) i els suc d´una llimona. Remeno amb les varetes i en res tindré la salsa quasi a punt, encara hi he de posar el rap, que s´acabarà de coure, i al darrer moment les làmines de carbassó i els muscluos. Tasto i si cal hi afegeixo una mica de sal, i pebre.
