Arxius diaris: gener 16, 2018

55a Fira de l Oli de Qualitat Verge Extra – Les Borges Blanques

Dies 19, 20, i  21 de gener del 2018 Les Borges Blanques (Les Garrigues)

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.lesborgesblanques.cat/

I A:    http://www.firaoli.cat/

  

Anuncis

PANNA COTTA DE XOCOLATA BLANCA AMB COULIS DE FRUITS DEL BOSC

Ingredients:

Per a la Panna Cotta:

  • 200 ml. de llet
  • 200 ml. de nata per muntar ( 35% M.G )
  • 100 grms. de xocolata blanca
  • 4 fulles de gelatina

Per al coulis:

  • 150 grms. de fruits del bosc congelats ( jo els compro a la Sirena )
  • 50 grms. de sucre
  • 100 ml. d’aigua
  • Unes gotes de suc de llimona

Preparació:

De la Panna Cotta:

  1. Posar les fulles de gelatina en remull en aigua freda i reservar.
  2. En un cassó, posar la llet i la nata, al foc, deixar coure, quan comenci a bullir, retirar i afegir la xocolata, remenar fins que es desfaci i estigui tot ben integrat.
  3. Afegir les fulles de gelatina escorregudes i mescla bé fins que es disolguin.
  4. Posar la mescla en quatre recipients individuals i deixar refredar a la nevera un mínim de tres hores.

Del coulis:

  1. En un cassó, posar l’aigua i el sucre, al foc, fer un almívar i quan comenci a bullir, afegir els fruits vermells, sense descongelar i el suc de llimona.
  2. Deixar coure, a foc suau, uns 10 minuts.
  3. Triturar i passar per un colador.
  4. Deixar refredar una estona i repartir damunt de la Panna Cotta.
  5. Deixar refredar a la nevera un parell d’hores més.
  6. Bon Profit !!

PUBLICAT ORIGINALMENT A: LLEVAT FARINA SUCRE I SAL

Origen: PANNA COTTA DE XOCOLATA BLANCA AMB COULIS DE FRUITS DEL BOSC

Pastís de formatge I

Massa galeta. Ingredients:

  • 200gr galetes (digestive, maria …)
  • 150gr mantega pomada
  • 100gr sucre
  • 50gr farina
  • 30gr aigua

Preparació:

  1. Triturem les galetes i les barregem amb la mantega i el sucre.
  2. – Afegim la farina i l’aigua. No cal tamisar.
  3. – Finalment amassem a mà.
  4. – Extenem la massa amb rodet i la posem a la nevera(1 h) o congelador (1/2 hora). El gruix de la massa ha de ser aproximadament de 0,5 cm. Si quan l’extenem es trenca, vol dir que hi falta una miqueta d’aigua.
  5. – Un cop freda la tallem a la mida del motlle. Pintar el motlle amb mantega.
  6. – Coure a 180ºC 10 minuts. Deixem refredar completament abans de continuar amb el pastís.

Crema de formatge. Ingredients:

  • 500gr formatge tipus philadelphia
  • 60gr farina
  • ¼ culleradeta sal
  • 100gr mantega fosa
  • 160gr sucre blanc
  • 2 ous
  • 1 ratlladura llimona
  • Opcional: 80gr panses

Preparació:

  1. -Muntar les clares a punt de neu, a velocitat mitja o baixa. Afegir la meitat del sucre
  2. -Barrejar el formatge, rovells, la meitat del sucre i la llimona. Hi afegim la farina, panses i al final la mantega fosa.
  3. -Incorporar suaument les clares en 2 cops.
  4. -Posem la crema dins motlle amb la massa de galeta i coure a 160ºC uns 20-25 minuts.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SUGGERIMENTS 365

Origen: Pastís de formatge I

Una dotzena

La crisi que experimenta el sector pesquer té múltiples ramificacions. No hi ha una sola proposta per a sortir-ne i fer compatible l´activitat dels pescadors amb guanyar-se dignament la vida en aquest món globalitzat. Entre les diverses fórmules de revitalitzar el sector, hi ha la disminució de l’esforç pesquer sobre les espècies més demandades i la diversificació de l´oferta d´espècies amb valor comercial per augmentar el consum de peix fresc de proximitat.

Us heu preguntat mai quantes espècies amb valor comercial capturen els pescadors catalans? Sabeu realment quantes espècies es comercialitzen normalment a les llotges de peix? I a les peixateries? Sabeu quantes espècies diferents adquireixen els consumidors catalans de mitjana?

Cal reivindicar la peixateria. A les grans àrees comercials no hi ha tot el peix que es pesca a la nostra costa

A la Mediterrània hi ha més de 500 espècies diferents comestibles, d´aquestes, per a les llotges de peix de la nostra costa en passen poc més de 100. A les peixateries n´arriben una mica més de la meitat i per acabar, la majoria de consumidors n´adquireixen poc més d´una dotzena.

T´has preguntat mai quantes espècie diferents de peix i marisc consumeixes habitualment? Sardina, seitó, verat, lluç, rap, tonyina, llenguado, gamba, bacallà, rap, calamar, salmó. Aquesta podria ser la llista d´espècies de peix que es consumeixen habitualment en la majoria de llars catalanes. Una dotzena.

Aquesta dràstica reducció entre la diversitat d´espècies comestibles i aquelles que realment arriben a la nostra taula es deu sobretot a la poca diversitat d´oferta que hi ha a la majoria de peixateries de casa nostra. La peixateria ha deixat de ser un negoci rendible a la majoria de pobles de la nostra costa. A Arenys de Mar, per exemple, un municipi amb un port pesquer de primer ordre, només hi ha dues peixateries en actiu al marge de les que treballen al mercat municipal en uns horaris ridículs per a la majoria de ciutadans.

EL sorell, un peix excel.lent molt poc valorat

En els darrers anys el negoci del peix ha passat de les petites peixateries de poble a les de les grans àrees comercials de l´espai periurbà de molts municipis. Allí els grans majoristes imposen la seva llei i decideixen que hem de consumir. Als taulells d´aquestes noves peixateries hi ha normalment una diversitat d´espècies més que qüestionable que barreja el peix frec de costa amb d´altre arribat de l´altra punta del món. Aquest fet contribueix cada vegada més a l´analfabetisme del ciutadà pel que fa al consum sostenible de peix i de marisc, i de retruc provoca que s´estigui perdent a marxes forçades aquest ric patrimoni biològic que representa aquesta diversitat d´espècies. A més, una de les estratègies comercials de les peixateries de les grans àrees és oferir peix exòtic com ara el panga o la perca, mentre que els pescadors catalans capturen espècie com ara el sorell, la maire o bé la bròtola amb preus molt semblants i que, en canvi, té molt poca sortida per a la poca demanda dels consumidors.

Incrementant la diversitat en la compra de peix contribuïm a disminuir la sobreexplotació de les espècies més amenaçades, alhora que disminuïm la despesa en peix ja que moltes d´aquestes espècies són força econòmiques. També augmentaríem la qualitat del producte, ja que creixeria el consum de peix fresc i de proximitat i es desplaçaria el d´altres espècies que arriben de l´altra punta del planeta amb una frescor més que qüestionable.

Evidentment, com amb tot el que fa referència a la recol•lecció del medi natural, les espècies de peix i marisc tenen temporades on abunden i d´altres on no es capturen, de la mateixa manera que passa amb la fruita, la verdura o evidentment amb els bolets. Una feina que caldria fer és educar als consumidors en aquest sentit i saber, per exemple, que no tot l´any hi ha calamar, que aquesta espècie en concret presenta una estacionalitat molt marcada i que fora d´aquesta els exemplars que trobem o bé procedeixen de llocs molt allunyats i han perdut el frescor o bé es tracta d´exemplars conservats.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: HISTÒRIES DE MAR

Origen: Una dotzena