PREPARACIÓ:

Bullim las patates amb pell amb força aigua i sal

Mentres amb un altre olla petita bullim els ous uns 10 minuts

Pelem els ous i els tallem a rodanxes primes i reservem

Un cop fredes les patates les pelem i les tallem a rodanxes primes,les posem en un plat i fem capes; posem una capa de patates amb sal,pebre un raig d’oli, al

damunt i posem unes rodanxes d’ou ,unes nous i anxoves,i axis fins acavar tots els ingredients . l’ultima capa sera de patata i poserem una mica de julivert i

alguna anxova per decorar.

El podem servir amb mayonesa i avui l’hem acompanyat amb un tomàquet amanit

U podem posar en una plata i despues el podem tallar i posar un tall a cada plat o podem fer individual

Jo avui l’he fet individual.

INGREDIENTS:

1 kg de farina.
25 g de llevat
750 ml d’aigua.
20 g de sal
30 g de massa mare (vam utilitzar la pròpia el forn)

Preparació:

Es barreja la farina, la massa mare, la sal, el llevat i el 70% de l’aigua. S’amassa a temperatura ambient afegint-hi la resta d’aigua en funció de com quedi la massa (no totes les farines requereixen la mateixa quantitat d’aigua).
Amassar uns 20-25 min. S’ha d’aconseguir una massa que sigui elàstica.
Funyir la massa, és a dir, tallar i separar cada peça de pa fent-ne una bola que es deixa reposar uns 20 minuts. Passat aquest temps, se li dóna la forma de barra i es deixa fermentar a temperatura ambient durant aproximadament 45 minuts (ha de doblar el seu volum).
Es cou a 180º durant 50 min aproximadament.
El forn on es cou el pa és el mateix que es va construir a mitjan segle 19, un forn de llenya de sola de maons d’argila. Durant els anys 1938 i 1939 la fleca va ser requisada per les tropes republicanes per fer el pa pels soldats del front durant la batalla de l’Ebre. La dècada dels 40 el forn es va remodelar fruit de l’ús intensiu que s’hi feia però per sort es va respectar tant el disseny com els materials originals.
El pa que es fa avui és el mateix pa que s’ha fet durant els últims 50 anys, un pa artesà, pausat, fet a mà i cuit amb l’escalfor de la llenya, en què el ritme de treball el marca el propi pa i la seva maduració.
I aprofitant que parlem d’una mica d’història ens ha vingut de gust recordar aquells berenars que li feia el pare de la Cori quan era petita: PA AMB VI I SUCRE, quina llàstima que molts nens d’avui no coneguin un berenar tan exquisit.
Hem après força d’aquesta anada al Masroig, però queda molt més per aprendre. Ben segur que hi tornarem, ens va quedar pendent saber com es fan algunes especialitats de la casa. Quan hi tornem a anar ja us ho explicarem.