Ingredients per a 4 persones:

800 g de patates,
1 ceba,
3 tomàquets,
3 grans d’all,
2 ous,
4 cullerades d’oli d’oliva,
1 branquilló de julivert,
1 cullerada de pebre vermell,
1 mica de canyella,
pebre,
sal

Preparació:

Pelar les patates i tallar-les en trossos de la mateixa mida. Pelar i trinxar la ceba i els alls. Fer un tall en forma de creu a la base dels tomàquets i escaldar-los durant dos minuts en una cassola amb aigua bullent. Refrescar-los sota el raig d’aigua freda de l’aixeta, treure’ls les llavors, pelar-los i tallar-los en trossos.
Ofegar la ceba en una cassola amb 3 cullerades d’oli fins que quedi transparent. Afegir-hi l’all i el tomàquet i coure-ho tot plegat durant 10 minuts més, fins que el sofregit tingui la consistència d’una melmelada.
Afegir-hi les patates, assaonar-les amb el pebre vermell i la canyella, i salpebrar. Cobrir-ho tot amb aigua i coure-ho durant 20 minuts. Passada aquesta estona, afegir-hi els ous, batuts amb un pessic de sal, i remenar-ho tot plegat. Coure-ho durant 5 minuts més perquè s’espesseeixi la salsa. Espargir-hi julivert en abundància i servir.
En la cuina eivissenca, les patates combinen gairebé amb qualsevol altre ingredient de temporada. Són populars amb bledes i pastanagues, amanides amb vinagre i all picat. També se solen guisar amb col, coliflor, mongeta tendra, pèsols, carxofes o faves.
Per servir-les com a acompanyament, poden preparar-se en casaca. Les patates es bullen amb pell, després es pelen i es tallen en rodanxes gruixudes. Finalment, s’arrebossen amb farina, ou batut i farina de galeta i es fregeixen en abundant oli calent.
Fins ací el que explicava la recepta original. Ara les petites variacions que hi he fet jo. Com que era per a dues persones, he dividit els ingredients per la meitat. Per estalviar temps, la nit d’abans vaig pelar les creïlles, les vaig fer a trossos més o menys de la mateixa grandària, les vaig rentar i les vaig posar en un llibrell, cobertes d’aigua, tapades amb un plàstic de cuina al frigorífic. També vaig pelar la ceba i la vaig capolar menuda i vaig trinxar l’all. Les dues coses les vaig guardar en un platet, tapades amb plàstic al frigo. Avui no he sofregit la ceba, l’all i la tomata en una cassola. Ho he fet en una paella antiadherent. L’aigua per coure-ho tot ha estat la que havia reservat de mantindre les creïlles a la nevera. He pensat que, potser, els nutrients que hauria amollat la creïlla els aprofitaria millor. El resultat ha estat un plat saborós, contundent i ben sa.