Ingredients (per a 4 persones):

2 llamàntols.
2 cebes picades fines.
2 grans d’all tallats a làmines.
1 got (dels d’aigua) de vi blanc sec.
1/2 got (dels de vi) de brandi.
1 cullerada de tomàquet concentrat.
2 cullerots de fumet de peix.
oli, sal, pebre picant, estragó.

Preparació:

Encendre el forn a 180º.
Escalfar la meitat del vi blanc en un potet i, fora del foc, tirar-hi una mica d’estragó. Mantenir-ho tapat perquè l’estragó infusioni.
Fer a trossos els llamàntol (hi ha qui el fa partit, de llarg a llarg, per la meitat) i recollir i reservar la salseta que deixen anar.
Escalfar unes quantes cullerades d’oli d’oliva en una cassola i quan sigui ben calent tirar-hi els trossos de llamàntol, que anirem traient a mida que veiem que la closca es torna d’un color vermell intens. Un cop al punt, posarem tots els trossos a la cassola, els ruixarem amb el brandi i, sobretot amb molta cura, l’encendrem. Quan l’alcohol del brandi s’hagi consumit, retirar de la cassola els talls del llamàntol i reservar-los.
Amb el foc ben baix i en el mateix oli sofregir-hi, a poc a poc, la ceba ben picada i les làmines d’all.
Quan la ceba estigui transparent, abocar-hi l’altra meitat del got de vi blanc, barrejar-ho bé a fi i a efecte que la ceba s’impregni del gust del vi blanc sec, afegir-hi la cullerada de tomàquet concentrat, remenar-ho ben remenat i, ja per fi i després de salpebrar-ho, tornar a posar els trossos de llamàntol dins la cassola.
Abocar-hi el fumet de peix, tapar la cassola i posar-la dins el forn.
Colar el vi on s’hi infusionava l’estragó, i barrejar-lo amb la salseta que havien deixat anar els llamàntols al moment de tallar.los. Abocar aquesta barreja dins la cassola que tenim, tapada, al forn, i acabar de coure. En total, la cassola s’hi ha d’estar uns vint minuts, al forn.
Potser m’he entretingut molt amb les explicacions, però tingueu la seguretat que és un plat d’aquells de quedar molt bé, gens laboriós, fet amb ingredients gens aliens a la nostra cuina i que resulta, i no exagero, suculent.
Si el feu, us recomano que compreu llamàntol del país i no de l’anomenat canadenc, que és molt més barat però no és ni tan molsut ni tan saborós.