Preparació:

Colocar els primers 6 ingredients a la màquina de pa en l’ordre indicat i engegar la màquina amb el programa “massa”.

Quan acabi el programa, transferir la massa a una superfície enfarinada i amassar per 2-3 minuts.Afegir el xocolata i amassar fins que aquest estigui perfectament incorporat.

Donar-li forma de cargol i posar-lo en una llauna de forn.

Tapar-lo amb paper film (sense apretar) i deixar-lo reposar en un lloc calent uns 45 minuts.

Quan la massa hagi doblat el seu volum, retirar la pel.lícula adherent i pintar amb ou batut. Posar-lo al forn, prèviament escalfat a 220º, uns 25 minuts o fins que estigui daurat.

Posar-lo sobre una reixeta de metall i deixar-lo refredar.

Ingredients per a 4 persones:

1 peça de llobarro d’uns 2 quilos (escatat i tallat a filets). 600 gr. de patates. (pelades i tallades a rodanxes de mig centímetre de gruix).
2 porros (la part blanca tallada a la juliana).
250 ml. d’aigua mineral.
4 tomàquets madurs (ratllats sense llavors).
2 grans d’all i julivert.
100 ml. d’oli d’oliva verge.
100 ml. de vermut blanc sec.
Sal i pebre.

Preparació:

Encendre el forn i fer que arribi als 200º.
En una plàtera que pugui anar al forn, escampar-hi la juliana de porros i distribuir-hi al damunt les rodanxes de patates.
Salpebrar-ho i amanir-ho amb la meitat de l’oli i tota l’aigua.
Tapar la plàtera hermèticament amb paper d’alumini i posar-la al forn ja calent (això sí que és molt important) durant 15 minuts.
Barrejar el tomàquet ratllat amb l’all i el julivert picats.
Passats aquests primers 15 minuts, traurem, fora del forn, el paper d’alumini amb què havíem tapat la plàtera i, després de comprovar que les patates estiguin ja mig cuites, hi posarem a sobre els filets de llobarro que haurem salat al darrer moment. La pell ha de quedar a sobre.
Escampar sobre els talls de peix la barreja de tomàquet, oli, alls i julivert, i tornar-ho a enfornar 7 minuts més, passats els quals ho ruixarem amb el vermut i ho tornarem al forn 3 minuts més.
El resultat és, pel meu gust, extraordinari, tant és així que al cap d’un parell de dies el vaig tornar a fer de tant que ens va agradar, pel que passarà a ser un d’aquells plats de “repertori”.