En comptes d’un refresc isotònic, menja’t un tall de meló! Amb un gust dolç suau i refrescant, el meló és una fruita especialment adequada per a l’estiu, perquè ens aporta una gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals i sucres que permeten hidratar i nodrir l’organisme de manera sana i natural.

El meló és una fruita ideal per mantenir-nos hidratats durant els mesos de més calor de l’any. Conté mola vitamina A, que és bona per a la vista, i altres vitamines i minerals amb efectes protectors per a l’organisme.

El meló pertany a la família de les cucurbitàcies (com el carbassó o el cogombre) i, per tant, estrictament és una hortalissa, però a la cuina la tractem com una fruita. Hi ha vestigis que ja se’n menjava des de l’època egípcia; era molt popular a les cultures gregues i romanes i la colonització d’Amèrica en va estendre el cultiu.

Propietats Nutricionals

El meló destaca per una quantitat d’aigua enorme (80%) només superada per la síndria, que en té un 90%. El seu sabor dolç i delicat ens fa intuir que la quantitat de sucres és moderada (només unes 50 Kcal per 100 g de fruita). En canvi, el meló ens aporta quantitats importants de vitamines i minerals que convé tenir en compte.

Vitamina A: el contingut en aquesta vitamina, que la trobarem en forma de betacarotè, depèn de la quantitat de pigment taronja de la polpa. Com més intens sigui el color taronja, més concentració. En línies generals, la varietat Cantalup és la més rica en aquesta vitamina antioxidant (conté 1.800 UI per 100 g de fruita, i la ingesta diària recomanada és aproximadament de 4.500 UI). La vitamina A intervé en la formació del col·lagen, ossos, dents, glòbuls vermells, i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. És una vitamina essencial per al bon funcionament de la vista i del sistema immune.

Vitamina C: es tracta d’una vitamina antioxidant molt necessària per protegir-nos de l’efecte dels radicals lliures, especialment agressius durant l’estiu, que és quan en general hi ha una exposició excessiva a la radiació solar. El meló en conté quantitats significatives (32 mg per 100 g de fruita), equivalent a les mandarines.

Vitamines del grup B: conté vitamines del grup B que són necessàries per aprofitar els hidrats de carboni per part del sistema nerviós. El meló és especialment ric en vitamina B6 (piroxidina) i B3 (niacina), totes dues imprescindibles per produir energia a l’organisme.

Potassi: participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. La manca de potassi es pot produir durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Sodi: és una de les fruites més riques en sodi (10 mil·ligrams per 100 g de fruita) en comparació amb la mitjana de la resta de fruites, que oscil·la entorn dels 4 mil·ligrams. Aquest mineral és molt abundant en els líquids extracel·lulars de l’organisme i té una funció important en la regulació del electròlits, de l’aigua i de la contracció muscular.

Calci: el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l’organisme

Hidratant excel·lent: l’elevat contingut en aigua d’aquesta fruita la fa ideal per a l’època estiuenca. Més de la meitat del nostre organisme és aigua. Es tracta d’un element estructural de la cèl·lula i exerceix funcions reguladores, de transport, manteniment de la temperatura corporal i de les condicions adequades per al bon funcionament del cos. Per tant, estar ben hidratats és essencial: abans de recórrer a una beguda refrescant artificial, que us omplirà de sucre refinat i de minerals d’origen dubtós, us aconsellem un bon tall de meló ben fresc, que ens aporta l’equilibri ideal de sucre natural, aigua, vitamines i minerals.

Antioxidant destacat: el contingut en elements antioxidants del meló sembla indicar que podria tenir un efecte protector contra determinats tipus de càncer, com ara el de pàncrees. L’efecte combinat dels betacarotens, la vitamina C, els minerals i oligoelements que conté el meló protegeix l’organisme dels radicals lliures, que són molt abundants sobretot en l’època de màxima exposició al sol. Els radicals lliures s’han assanyalat com a possibles precursors de l’envelliment de l’organisme i de problemes cardiovasculars i, fins i tot, com a promotors de creixement de determinats càncers.

Convé que determinades persones tinguin en compte que conté sodi: un excés d’aquest mineral pot causar problemes a les persones amb el ronyó dèbil o hipertensió. En aquest darrer cas, es recomana limitar la ingesta de sodi a 1.500 mg al dia; la recomanació per a la població en general és de 2.300 mg al dia (una culleradeta de sal comuna).

Canvis vitals

És un aliment de naturalesa tèrmica que tendeix a refredar i, per tant, només és apropiat en el moment més càlid de l’any. Amb un sabor dolç, té l’efecte d’eliminar la calor, incloent-hi els problemes que se’n deriven a l’estiu: influeix en el cor, bufeta i l’estómac. Reconstitueix els fluids del cos i hidrata els intestins.

Es fa servir per satisfer o saciar la set, per a les dificultats d’orinar, els edemes, les petites ulceracions molestes a la boca o als llavis (panses i aftes), les inflamacions renals.

Com a precaució, aquest tipus de medicina recomana prendre’l sol perquè es digereix molt ràpidament i, per tant, qualsevol altre aliment que es mengi alhora amb el meló n’alentirà la digestió i causarà fermentació i problemes digestius.

Com escollir el millor

Quan anem al mercat a comprar melons és important que triem els madurs, però sense marques. Els que tenen la pell massa verda han estat collits abans d’hora, i si bé els podem deixar madurar a casa no serà el mateix que si ho han fet a la planta i per l’acció del sol.

Per saber si un meló és madur convé fixar-nos primer en l’olor: desprenen una olor dolça i delicada molt característica. A continuació l’agafem entre les mans amb fermesa i pressionem suaument la base, al costat oposat de la mata; si cedeix una mica significa que és ben madur. Els exemplars passats poden estar enganxosos en tocar-los. Si és possible, el podem sacsejar lleugerament abans de comprar-lo i, si sentim un xipolleig, és senyal que és massa madur i que ha començat a deteriorar-se. Rebutjarem qualsevol fruita que estigui massa tova, que tingui cicatrius o que mostri taques humides sobre la pell. Si el peduncle té cap símptoma de podridura també és mal senyal.

El meló madur convé consumir-lo tan aviat com sigui possible. Si el volem guardar a la nevera, l’hem de tapar bé amb una bossa de plàstic o posar en un recipient hermètic perquè deixa anar molta olor i alhora també agafa olor ambiental.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: convé consumir meló ecològic i de proximitat perquè evitarem consumir els agrotòxics que s’afegeixen al cultiu convencional. A més, les fruites produïdes seguint els principis de l’agricultura ecològica són més riques en vitamines i minerals.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El meló