Dia 4’abril del 2026 Garriguella (Alt Empordà)
Des de 1998 la ja tradicional Fira de la Garnatxa i els Brunyols us convida a fer un del millors maridatges possibles per a llaminers i llamineres. Hi podeu degustar els brunyols de l’Empordà així com la Garnatxa de l’ Empordà, Banyuls i vins del Minervois.
MÉS INFORMACIÓ A: https://garriguella.cat/
Dies 27, 28 i 29 de març, del 2026 Vic (Osona)
La ciutat de Vic tindrà la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania. Exhibicions ramaderes, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i concursos eqüestres o l’espai terra i cuina.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.vic.cat/
I A: https://www.vicfires.cat/mercat-del-ram-2026
Dia 22 de març del 2026 Bescanó (Gironès)
La fira va néixer l’any 1996 amb l’objectiu de promoure a través de la venda directa, productes d’alimentació d’artesania del nostre país (embotits).
Ofereix al visitant una ocasió única de poder comprar i tastar i adquirir una àmplia varietat de productes alimentaris.
La Fira de l’Embotit de Bescanó és un veritable aparador dels productes d’alimentació que s’elaboren, i que moltes vegades no tenen una difusió que traspassi més enllà del entorn més immediat del fabricant.
MÉS INFORMACIÓ A: https://bescano.cat/
I A: https://bescano.cat/29a-fira-gastronomica-de-lembotit/
El Préssec és originari de la Xina des de fa 3.000 a. c. d’aquí van passar a Pèrsia. El seu nom en llatí és Prunus persica, ve justament de Pèrsia, de la ruta que es va crear entre la Xina i Pèrsia. Se sap que l’any 330 a. c. se va estendre el seu consum a Grècia i fins l’edat mitjana no va arribar a Europa. Pertany a la família de les Rosàcies i al seu torn al gènere Prunus. Necessita d’un clima temperat per créixer sense problemes, perquè no resisteix bé el fred.
Propietats
El préssec és una fruita molt saludable amb bona aportació en carotens, que a més es recomana en dietes d’aprimament pel seu especial contingut en aigua 86%, fibra, no té gairebé calories i és molt ric en hidrats de carboni.
Està considerat un dels 20 aliments essencials per a una vida sana.
El préssec conté:
Vitamines: A, C, B1, B2, B6.
Minerals: Potassi, fòsfor, Magnesi, Calci, Sofre, Clor, Manganès, Coure, Ferro. Altres: Beta-carotè; anti oxidant, Àcid nicotínic, A. Pantotènic, A. màlic, A. cítric.
Propietats i beneficis. Recomanat per: El creixement ossi, teixits i sistema nerviós en els nens -Gota – Problemes de trànsit intestinal, restrenyiment (gran poder laxant -Estrès -Anèmia -Visió, pèl, ungles, mucoses -Dents i ossos -Sistema nerviós -Prevé problemes cardiovasculars i degeneratius -Reforça el sistema immunològic -Ajuda a controlar el sistema de sucre en sang -Bo per colesterol.
Varietats / Temporada
El préssec neix d’un arbre anomenat presseguer. Creixen en zona temperades. Se’ls classifica de diverses formes una important és la que els distingeix segons la seva polpa. Estant els de Polpa tova: carn és tova i no està enganxada al pinyol. i els de Polpa dura: la carn és dura i enganxada al pinyol.
Varietats de préssecs en els mercats:
Queen Crest: Molt d’hora en els mercats, carn dura i un sabor mitjà. El Maycrest competeix en matiner és de carn més tova i de bona qualitat. Tirrenia: molt d’hora, semidur, bon gust, però de conservació delicada. Catherine: (Groc de Múrcia). També matiner, però no tant com els anteriors, bona mida, bon gust. Merryl i Elegant Lady: Disponible a mitja temporada, bona grandària i qualitat, molt dolça i bona conservació. El Merryl franciscà: És sucós i dolç també de bona grandària. Bay – Gold: Ocupa un part important de la temporada. Carn atapeïda, bon gust i sucós. Bastant perible. Royal glory: De maduració tardana, carn consistent i sucosa, bon gust i dolç. Calanda (Terol) tardà, amb Denominació d’Origen. El autèntic és la varietat Sant Miquel, molt gruixut, carn sucosa i de sabor únic, té una gran qualitat. Nectarines: Són un encreuament entre préssec i la pruna. N’hi ha de carns grogues i blanques sent la primera més àcida i la segona més dolça.
Millor època: La temporada del préssec és l’estiu. Durant els mesos de juny, juliol i agost. Algunes varietats primerenques s’avancen a abril i les tardanes el prologuen fins al novembre.
Consells per comprar: A l’hora de comprar no deuen estar excessivament verds ni madurs. No han de tenir cap taca marró.
Conservació: A casa, si estan encara una mica verds es deixen fora de la nevera, fins que es madurin. Si ja estan madurs es posen a la nevera, però mai uns sobre d’altres, sinó es faran malbé abans. No congelar.
El Préssec d’Ordal
El préssec de l’Ordal es troba entre els municipis de Subirats (Alt Penedès) i Avinyonet del Penedès, i és un dels productes de més qualitat de la zona.
Es tracta d’un cultiu 100% de secà en un terreny argilós i molt calcari, característiques que fan que el fruit que se’n deriva tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions on el conreu del presseguer també hi és estès. Així doncs, es tracta d’un préssec de gran qualitat amb gust i aroma intens i depenent de la varietat la seva carn pot ser de textura més carnosa o més sucosa. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d’un color groc intens, carnós y dolç però amb un petit toc àcid que el fa molt agradable al paladar.
El marc de plantació de la zona de Subirats i Avinyonet del Penedès és ampli, el que fa que els camps de presseguers es puguin treballar còmodament durant tot l’any i el presseguer pugui créixer vigorós. Un dels treballs claus per tal de que en surtin préssecs de qualitat amb un gust intens i a la vegada amb una mida adequada es dur a terme un aclarit profund durant els mesos previs a la collita i a la maduració del fruit.
La collita comença a principis de juny i finalitza a mitjans d’agost i no es pot allargar més degut a que el cultiu és 100% de secà, o sigui que no es rega.
El préssec de l’Ordal és únic i pràcticament en tot el país no es troba cap regió en la que el préssec es cultivi i tingui les grans qualitats que li dona la terra 100% de secà.
Els productors germans Esteve han heretat dels seus pares la tradició de cultivar el famós préssec de secà d’ Ordal, un préssec d’alta qualitat i amb un gust únic.
Dies 12, 13 i 14 de desembre del 2025 Cardedeu (Vallès Oriental)
La Fira comptarà amb més de 160 parades amb articles típics nadalencs, d’alimentació, de regal i, sobretot, de les parades dels pastissers de Cardedeu que ens oferiran els torrons elaborats artesanalment,…….
MÉS INFORMACIÓ A; https://www.cardedeu.cat/
I A: http://www.firadenadal.cat/
Segons el Diec2, sacietat es defineix com l’estat de qui està sadoll. Sadoll, en aquest mateix diccionari, es defineix com a tip o que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit.
Partint d’aquest terme entenem que la sacietat ens permet regular allò que ingerim i per tant els nostres àpats diaris.
I el què vull explicar-vos en aquest article és com es regula aquesta sacietat a nivell fisiològic perquè això té a veure amb el tipus de nutrients que formen part de la nostra alimentació i per extensió es podrà comprendre un dels motius pels quals la dieta cetogènica permet, entre altres coses, dur a terme un control acurat de la ingesta alimentària.
En el control de la ingesta intervenen senyals hormonals i neuronals entre el tracte digestiu i el sistema nerviós central on hi ha els centres de regulació de la ingesta. Un dels mecanismes d’actuació d’aquestes hormones es fa a través de la circulació sanguínia i permet l’activació els receptors de l’hipotàlem i el bulb raquidi. A banda, també, s’estableix una regulació de la ingesta a través de les fibres vagals que surten del tracte digestiu i que arriben al bulb raquidi
Entre les hormones reguladores anomeno la insulina, el GLP-1, el GIP, la ghrelina i la CCK. Aquestes hormones secretades en el tracte intestinal comuniquen l’estat de l’aparell digestiu al sistema nerviós central (SNC) i aquest emet odres per deixar de menjar o estimular la ingesta d’aliments.
Un pas clau en la digestió i en el control de la ingesta és el buidat de l’estomac. El buidat de l’estomac depèn, en gran part, dels senyals de retroalimentació que rep des del duodè, la primera porció de l’intestí prim. Aquests senyals són: el reflex entero-gàstric i les hormones secretades que actuen per disminuir el ritme de buidatge quan:
Tenim doncs que tan les proteïnes com els greixos fan més lent el buidatge de l’estomac i per tant també la digestió i això fa que la ingesta d’aliments sigui més espaiada.
Vist això podem deduir que els aliments rics en proteïnes i greixos tenen un efecte saciant.
Dies 31 d’octubre 1, 2 i 3 de novembre del 2025 Vila-rodona (Alt Camp)
Fira Agropecuària de Vila-rodona
La nostra Fira Agropecuària data de l’any 1.393, d’una concessió real. Prové de l’època comercial catalana, moment en que molts pobles i viles de Catalunya van començar a celebrar fires, que inicialment tenien una duració de 15 dies.
Durant molt de temps el que s’exposava i es venia eren animals de càrrega, i es tenen coneixements que als segles XVIII-XIX a Vila-rodona s’havien comercialitzat 800 mules per any.
A conseqüència de la mecanització de l’agricultura, la Fira tingué canvis importants. El sector ramader va desaparèixer i la Fira va passar a ser multisectorial (agrícola, automoció, artesana, …) amb una significant varietat alimentària.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.vila-rodona.cat/
I A: https://www.vila-rodona.cat/esdeveniments-turistics/fira-agropecuaria
El consum de peix fresc i de proximitat és una de les recomanacions més insistents que ens fan els nutricionistes per millorar la nostra salut. L’hora del sopar, un cop acabada la jornada, és un dels millor moments per a consumir peix fresc, acabat de pescar que, un cop subhastat, arriba a les peixateries aquella mateixa tarda.
El ritme frenètic de la nostra societat fa, que moltes vegades, tinguem poc temps i aquesta manca de temps i aquestes presses es redueix en la simplificació i releguem el consum de peix fresc de proximitat en un segon pla.
Sóc del parer que cal anar a les peixateries de barri i adquirir el peix portat directament de les nostres llotges. Els que vivim en pobles de mar i amb port pesquer tenim una grandíssima sort en aquest sentit i moltes vegades no som capaços de ser-ne conscients.
La boga (Boops boops) i el sorell (Trachurus trachurus) formen part del peix de segona. Foto: IctiotermEl negoci del peix ha patit molts canvis en els darrers anys, els majoristes apareixen en la cadena de distribució per abastar a les peixateries, especialment si es tracta dels establiments de les grans àrees comercials i supermercats. Allí ens imposen la seva “dictadura” i ens fan adquirir el que els hi és més rendible sense tenir en compte ni la temporada, ni la proximitat, ni la frescor del producte.
Les modes en el consum de peix han ajudat a estigmatitzar algunes espècies. A vegades perquè són difícils de manipular, de cuinar o perquè, senzillament tenen espines. Així, algunes espècies de peix ja no són comercialitzades pels pescadors, doncs no els hi son rendibles, i en cas de agafar-ne, com que saben que no tindrà sortida en llotja, les llencen per la borda en un despropòsit monumental.
Recordo de menut d’ haver consumit gerret (Spicaria smaris), boga (Boops boops), sorell (Trachurus trachurus), verat (Scomber scombrus), o xucla (Spicaria maena), espècies de peix menystingut. Peix de segona, malgrat ser, de costa i fresquíssim i que ja no arriba a les peixateries entre d’ altres raons, per manca d’interès dels clients. En aquest sentit és molt més còmode cuinar una rodanxa de salmó que no pas un grapat d’aquests peixos.
El gerret (Spicaria smaris) i la xucla (Spicaria maena) són dues espècies de peix de segona. Foto: IctiotermA la llista de peixos de segona n’hi podríem afegir d’altres com la bròtola (Phycis blennoides), la mòllera (Trisopterus luscus), el capellà (Trisopterus minutus) i fins hi tot la maire (Micromesistius poutassou) que malgrat trobar-se a les peixateries, tenen molt poca sortida pels canvis d’hàbits en el consum i per les modes.
El fet de formar part d’aquest grup de peixos de segona, no es deu a la poca qualitat de la seva carn, que en molts casos és excel·lent, ni tampoc a que hagin desaparegut a causa de la sobrepesca. Es tracta només de que han deixat de tenir interès comercial i que si se’n pesquen, són retornats al mar. En aquest sentit es calcula que cada dia es llencen per la borda dels nostres pesquers més de vint tones d’aquest tipus de peix.
Als peixos de segona no els donem la oportunitat de jugar en el taulell de les peixateries en la mateixa divisió que ho fan d’altres espècies foranies i de dubtosa sostenibilitat que sí que hi son presents. Així, mai els donarem la oportunitat de pujar de categoria. La oferta en les peixateries és limita sempre a la dotzena de peixos més demandats i que en molts casos la seva explotació està sobresaturada. Només diversificant el consum i aprofitant l’ampli ventall d’espècies comestibles que ens ofereix la nostra mar, podem aconseguir un consum de peix fresc, de proximitat i sostenible. Això, és però, una altra històriademar.
Cada persona és un món i més a l’hora de menjar.
Hi ha persones que mengen dos o tres cops al dia i en tenen suficient i altres que necessitem menjar de manera més freqüent.
El que realment és important és escoltar el cos i menjar quan tenim gana, quan tenim gana real.
Ja sabeu que a vegades a causa de l’estat anímic, de l’estat hormonal, del context o de la feina sembla que el cos ens demani menjar, però a vegades és el cervell i no el cos qui ens parla.
La gana emocional, a voltes ens avoca a menjar de forma compulsiva aliments dolços, greixosos o excessivament salats. La gana emocional és el tipus de gana que no et porta a menjar pomes ni plats de verdura. És la que et porta a menjar sense ordre ni concert, la que et porta a endrapar sense consciència i la que després, un cop tens l’estomac ple i sembla que estàs saciat, te n’adones que el motiu que t’ha portat a menjar encara persisiteix en tu.
Per aquests moments de gana emocional i en què a vegades ve de gust menjar dolç, per aquests moments de gana real en què el cos et diu que li falta energia us proposo uns “snacks:
Defuig de menjars processats com patates fregides, brioxeria industrial, galetes, xocolata, sucs i begudes ensucrades.
I cada vegada que tinguis gana planteja’t si SENTS la gana? O, PENSES la gana?
I a partir d’aquí MENJA !
Dia 7 i 8 de juny del 2025 Sant Guim de Freixenet (Segarra)
La Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet es comença a celebrar l’any 1996. El nom de la fira es deu al fet que en aquesta localitat hi ha una gran quantitat de granges de gallines ponedores, fet que converteixen a Sant Guim com una de les màximes poblacions productores d’ous de tota Catalunya.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.santguim.cat/
