Dies 12, 13 i 14 de desembre del 2025 Cardedeu (Vallès Oriental)
La Fira comptarà amb més de 160 parades amb articles típics nadalencs, d’alimentació, de regal i, sobretot, de les parades dels pastissers de Cardedeu que ens oferiran els torrons elaborats artesanalment,…….
MÉS INFORMACIÓ A; https://www.cardedeu.cat/
I A: http://www.firadenadal.cat/
Segons el Diec2, sacietat es defineix com l’estat de qui està sadoll. Sadoll, en aquest mateix diccionari, es defineix com a tip o que ha menjat fins a satisfer plenament l’apetit.
Partint d’aquest terme entenem que la sacietat ens permet regular allò que ingerim i per tant els nostres àpats diaris.
I el què vull explicar-vos en aquest article és com es regula aquesta sacietat a nivell fisiològic perquè això té a veure amb el tipus de nutrients que formen part de la nostra alimentació i per extensió es podrà comprendre un dels motius pels quals la dieta cetogènica permet, entre altres coses, dur a terme un control acurat de la ingesta alimentària.
En el control de la ingesta intervenen senyals hormonals i neuronals entre el tracte digestiu i el sistema nerviós central on hi ha els centres de regulació de la ingesta. Un dels mecanismes d’actuació d’aquestes hormones es fa a través de la circulació sanguínia i permet l’activació els receptors de l’hipotàlem i el bulb raquidi. A banda, també, s’estableix una regulació de la ingesta a través de les fibres vagals que surten del tracte digestiu i que arriben al bulb raquidi
Entre les hormones reguladores anomeno la insulina, el GLP-1, el GIP, la ghrelina i la CCK. Aquestes hormones secretades en el tracte intestinal comuniquen l’estat de l’aparell digestiu al sistema nerviós central (SNC) i aquest emet odres per deixar de menjar o estimular la ingesta d’aliments.
Un pas clau en la digestió i en el control de la ingesta és el buidat de l’estomac. El buidat de l’estomac depèn, en gran part, dels senyals de retroalimentació que rep des del duodè, la primera porció de l’intestí prim. Aquests senyals són: el reflex entero-gàstric i les hormones secretades que actuen per disminuir el ritme de buidatge quan:
Tenim doncs que tan les proteïnes com els greixos fan més lent el buidatge de l’estomac i per tant també la digestió i això fa que la ingesta d’aliments sigui més espaiada.
Vist això podem deduir que els aliments rics en proteïnes i greixos tenen un efecte saciant.
Dies 31 d’octubre 1, 2 i 3 de novembre del 2025 Vila-rodona (Alt Camp)
Fira Agropecuària de Vila-rodona
La nostra Fira Agropecuària data de l’any 1.393, d’una concessió real. Prové de l’època comercial catalana, moment en que molts pobles i viles de Catalunya van començar a celebrar fires, que inicialment tenien una duració de 15 dies.
Durant molt de temps el que s’exposava i es venia eren animals de càrrega, i es tenen coneixements que als segles XVIII-XIX a Vila-rodona s’havien comercialitzat 800 mules per any.
A conseqüència de la mecanització de l’agricultura, la Fira tingué canvis importants. El sector ramader va desaparèixer i la Fira va passar a ser multisectorial (agrícola, automoció, artesana, …) amb una significant varietat alimentària.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.vila-rodona.cat/
I A: https://www.vila-rodona.cat/esdeveniments-turistics/fira-agropecuaria
El consum de peix fresc i de proximitat és una de les recomanacions més insistents que ens fan els nutricionistes per millorar la nostra salut. L’hora del sopar, un cop acabada la jornada, és un dels millor moments per a consumir peix fresc, acabat de pescar que, un cop subhastat, arriba a les peixateries aquella mateixa tarda.
El ritme frenètic de la nostra societat fa, que moltes vegades, tinguem poc temps i aquesta manca de temps i aquestes presses es redueix en la simplificació i releguem el consum de peix fresc de proximitat en un segon pla.
Sóc del parer que cal anar a les peixateries de barri i adquirir el peix portat directament de les nostres llotges. Els que vivim en pobles de mar i amb port pesquer tenim una grandíssima sort en aquest sentit i moltes vegades no som capaços de ser-ne conscients.
La boga (Boops boops) i el sorell (Trachurus trachurus) formen part del peix de segona. Foto: IctiotermEl negoci del peix ha patit molts canvis en els darrers anys, els majoristes apareixen en la cadena de distribució per abastar a les peixateries, especialment si es tracta dels establiments de les grans àrees comercials i supermercats. Allí ens imposen la seva “dictadura” i ens fan adquirir el que els hi és més rendible sense tenir en compte ni la temporada, ni la proximitat, ni la frescor del producte.
Les modes en el consum de peix han ajudat a estigmatitzar algunes espècies. A vegades perquè són difícils de manipular, de cuinar o perquè, senzillament tenen espines. Així, algunes espècies de peix ja no són comercialitzades pels pescadors, doncs no els hi son rendibles, i en cas de agafar-ne, com que saben que no tindrà sortida en llotja, les llencen per la borda en un despropòsit monumental.
Recordo de menut d’ haver consumit gerret (Spicaria smaris), boga (Boops boops), sorell (Trachurus trachurus), verat (Scomber scombrus), o xucla (Spicaria maena), espècies de peix menystingut. Peix de segona, malgrat ser, de costa i fresquíssim i que ja no arriba a les peixateries entre d’ altres raons, per manca d’interès dels clients. En aquest sentit és molt més còmode cuinar una rodanxa de salmó que no pas un grapat d’aquests peixos.
El gerret (Spicaria smaris) i la xucla (Spicaria maena) són dues espècies de peix de segona. Foto: IctiotermA la llista de peixos de segona n’hi podríem afegir d’altres com la bròtola (Phycis blennoides), la mòllera (Trisopterus luscus), el capellà (Trisopterus minutus) i fins hi tot la maire (Micromesistius poutassou) que malgrat trobar-se a les peixateries, tenen molt poca sortida pels canvis d’hàbits en el consum i per les modes.
El fet de formar part d’aquest grup de peixos de segona, no es deu a la poca qualitat de la seva carn, que en molts casos és excel·lent, ni tampoc a que hagin desaparegut a causa de la sobrepesca. Es tracta només de que han deixat de tenir interès comercial i que si se’n pesquen, són retornats al mar. En aquest sentit es calcula que cada dia es llencen per la borda dels nostres pesquers més de vint tones d’aquest tipus de peix.
Als peixos de segona no els donem la oportunitat de jugar en el taulell de les peixateries en la mateixa divisió que ho fan d’altres espècies foranies i de dubtosa sostenibilitat que sí que hi son presents. Així, mai els donarem la oportunitat de pujar de categoria. La oferta en les peixateries és limita sempre a la dotzena de peixos més demandats i que en molts casos la seva explotació està sobresaturada. Només diversificant el consum i aprofitant l’ampli ventall d’espècies comestibles que ens ofereix la nostra mar, podem aconseguir un consum de peix fresc, de proximitat i sostenible. Això, és però, una altra històriademar.
Cada persona és un món i més a l’hora de menjar.
Hi ha persones que mengen dos o tres cops al dia i en tenen suficient i altres que necessitem menjar de manera més freqüent.
El que realment és important és escoltar el cos i menjar quan tenim gana, quan tenim gana real.
Ja sabeu que a vegades a causa de l’estat anímic, de l’estat hormonal, del context o de la feina sembla que el cos ens demani menjar, però a vegades és el cervell i no el cos qui ens parla.
La gana emocional, a voltes ens avoca a menjar de forma compulsiva aliments dolços, greixosos o excessivament salats. La gana emocional és el tipus de gana que no et porta a menjar pomes ni plats de verdura. És la que et porta a menjar sense ordre ni concert, la que et porta a endrapar sense consciència i la que després, un cop tens l’estomac ple i sembla que estàs saciat, te n’adones que el motiu que t’ha portat a menjar encara persisiteix en tu.
Per aquests moments de gana emocional i en què a vegades ve de gust menjar dolç, per aquests moments de gana real en què el cos et diu que li falta energia us proposo uns “snacks:
Defuig de menjars processats com patates fregides, brioxeria industrial, galetes, xocolata, sucs i begudes ensucrades.
I cada vegada que tinguis gana planteja’t si SENTS la gana? O, PENSES la gana?
I a partir d’aquí MENJA !
Dia 7 i 8 de juny del 2025 Sant Guim de Freixenet (Segarra)
La Fira de l’Ou de Sant Guim de Freixenet es comença a celebrar l’any 1996. El nom de la fira es deu al fet que en aquesta localitat hi ha una gran quantitat de granges de gallines ponedores, fet que converteixen a Sant Guim com una de les màximes poblacions productores d’ous de tota Catalunya.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.santguim.cat/
Dies 1 de juny del 2025 Bell-lloc (Alt Urgell)
La iniciativa de crear la fira entorn a l’alimentació saludable a Bell-lloc d’Urgell sorgeix del propi Ajuntament fruit de la detecció d’aquesta necessitat al territori.
El concepte de salut està estretament lligat al benestar i cada cop és més latent la necessitat social de conèixer nous productes, hàbits i iniciatives que tendeixin a un consum responsable, respectuós amb el medi ambient i el propi cos.
El municipi acull l’empresa Teresa Carles una de les empreses referents de cuina vegetariana del nostre país que compta amb restaurants, assessories i comercialització de productes. És doncs una bona oportunitat de vincular Bell-lloc amb el concepte de l’alimentació saludable.
El focus de la fira gira entorn un relat viu que integra tot allò que apropi models de consum respectuosos, hàbits saludables, alimentació sostenible i suport al territori.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.bell-lloc.cat/
I A: https://firaverdlloc.cat/
La resposta és un rotund SI.
Tal i com ja us he comentat LA BASE dels meus àpats prové del món VEGETAL, tot i així els aliments d’origen animal també tenen cabuda en la meva alimentació en menor grau del que havia fet fins ara.
Va haver-hi uns temps en què vaig optar per no menjar cap tipus de carn vermella i amb prou feines tastava la carn blanca. Estava mentalitzada i el meu argument era que ho feia per salud. Vaig estar gairebé un any sense tastar aquest tipus de carns.
Malgrat el meu convenciment i el meu meu mantra #hofaigpersalut el meu cos desitjava poder clavar queixalada a un bon tros de carn, proteïna animal, consistent, constructora, reparadora. De tant en tant la meva naturalesa carnívora aflorava i reclamava la seva presa.
Davant aquesta demanda del meu cos em vaig posar a llegir de nou sobre carns fresques, carns processades, alimentació animal, càncer, additius, embotits, carns tractades i un llarg etcètera. Vaig arribar a la conclusió que la ingesta puntual de carn vermella fresca o carn blanca fresca d’animals que han estat ben cuidats, ben alimentats i han portat una bona vida suposaria un benefici pel meu cos i pel meu gaudi del menjar. Així doncs, de nou, vaig reprendre la ingesta de carn vermella i carn blanca de bona qualitat. La vaig limitar a dues o tres vegades per setmana entre una i altra. En menjar-la ‘aporta proteïnes de qualitat, sals, minerals i vitamines.
Pel que fa el peix, no he deixat mai de menjar-ne; prefereixo el peix blau com els seitons, les sardines, el verat i també en ocasions bonítol i salmó salvatge per la seva consistència i la seva aportació en àcids grassos omega-3. També , de tant en tant, em poso al plat una porció de lluç, rap, llenguado, entre d’altres.
Els ous sempre han estat presents en la meva alimentació. Són una bona font de proteïna, greixos necessaris pel correcte funcionament del cos, vitamines i minerals. Dos o tres per setmana sempre hi solen ser i sempre dels que tenen el codi que comença per 0 o 1, ecològics o de gallines en llibertat.
Dels làctis, en parlem un altre moment. Però ja us avanço que els prefereixo de cabra o ovella i fermentats!
Avui començo a explorar un nou camí, un projecte personal que és nou només per a mi, afortunadament una gran part de la humanitat ja el practica.
Després d’haver estudiat i haver recopilat informació sobre plans d’alimentació diversos, haver llegit nombrosos llibres sobre dietes, haver vist documentals sobre vegeterianisme, veganisme, macrobiòtica i haver analitzat diverses tendències en alimentació com la paleo dieta, la dieta keto, la dunkan, entre altres i haver parlat amb diferents persones sobre la seva manera d’alimentar-se he decidit que em passo a l’Alimentació basada en plantes o en el món vegetal, per salut.
L’alimentació “plant based” tal i com diu el seu nom es basa i fonamenta en el món vegetal, però no rebutja ni evita el món animal.
L’alimentació “plant based” no contempla aliments processats, ni sucres refinats en totes les seves formes , ni tampoc greixos d’origen animal de baixa qualitat . Per altra banda fomenta el consum d’aliments d’origen vegetal com les fruites i les verdures, els cereals integrals, les llavors, els llegums, els fruits secs, les espècies i els olis vegetals i altres greixos vegetals saludables. Així mateix els ous, els làctics, la carn i el peix també hi tenen cabuda tot i que en una proporció molt més baixa.
A banda de la salut també em preocupa la sostenibilitat per això aposto per:
Comencem!!
Dies 1 de maig del 2025 Olot (Garrotxa)
Cada 1 de maig a Olot se celebra la Fira de l’1 de maig. Un dia festiu per gaudir de la primavera a Olot, dels diversos mercats i d’activitats culturals i d’oci per fer en família. Una fira multisectorial que se celebra cada primavera al centre de la ciutat. No us la perdeu.
A la fira de l’1 de maig a Olot podràs descobrir els diferents mercats i espais al centre de la ciutat. Fes-hi un tomb.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.olot.cat/
I A: https://www.descobreixolot.cat/fira-de-la-primavera-a-olot-1-de-maig/
