Dies 29 i 30 de març del 2024 Garriguella (Alt Empordà)
Des de 1998 la ja tradicional Fira de la Garnatxa i els Brunyols us convida a fer un del millors maridatges possibles per a llaminers i llamineres. Hi podeu degustar els brunyols de l’Empordà així com la Garnatxa de l’ Empordà, Banyuls i vins del Minervois.
MÉS INFORMACIÓ A: https://garriguella.cat/
Dies 22, 23 i 24 de març, del 2024 Vic (Osona)
La ciutat de Vic tindrà la seva cita anual amb el Mercat del Ram, un punt de trobada pel sector agropecuari i una gran festa per a la ciutadania. Exhibicions ramaderes, productes agrícoles, activitats lúdiques, esportives, culturals i comercials, exhibicions i concursos eqüestres o l’espai terra i cuina.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.vic.cat/
I A: https://dev.vicfires.cat/mercat-del-ram-2024
Dia 17 de març del 2024 Bescanó (Gironès)
La fira va néixer l’any 1996 aAmb l’objectiu de promoure a través de la venda directa, productes d’alimentació d’ARTESENIA del nostre país (embotits).
Ofereix al visitant una ocasió única de poder comprar i tastar i adquirir una àmplia varietat de productes alimentaris.
La Fira de l’Embotit de Bescanó és un veritable aparador dels productes d’alimentació que s’elaboren, i que moltes vegades no tenen una difusió que traspassi més enllà del entorn més inmediat del fabricant.
MÉS INFORMACIÓ A: https://bescano.cat/27a-fira-gastronomica-i-de-lembotit/
I A: https://bescano.cat/
Dies 25, 26, 27 i 28 de gener del 2024 l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
La Fira de l’Espluga de Francolí no només és una de les més lluïdes de la comarca, sinó que probablement sigui la més antiga. I és que va ser el 1565 quan es va dur a terme per primera vegada. En aquell moment, la Fira es va idear com una celebració en honor a Sant Vicenç, i el que oferia al públic era tot un seguit de plantes, arbres i d’altres productes per a la pagesia.
MÉS INFORMACIÓ A: https://www.esplugadefrancoli.cat//
Els llegums pertanyen a la família de les lleguminoses que es caracteritzen per desenvolupar la llavor dins d’una baina. Generalment ens mengem la llavor seca, com en el cas de les llenties o els cigrons però també ens podem menjar la llavor tendra com els pèsols o fins i tot llavor i baina com passa amb les mongetes. La soja és un dels llegums que més de moda s’està posant en la dieta, tot i que s’ha de vigilar perquè forma part del grup dels 8 aliments que més alèrgies provoca.
MongetesEls llegums són rics en proteïnes i a més ens provenen d’altres nutrients com el ferro, el zinc, el magnesi o les vitamines A i B. Les proteïnes ens serveixen per enfortir els músculs, els cartílags, la pell i per millorar la pressió arterial. El ferro aporta oxigen a la sang, el zinc és necessari per a moltes de les reaccions bioquímiques que passen al nostre organisme així com per millorar el sistema immunològic. El magnesi també ajuda a la formació dels nostres óssos i aporta energia als músculs. La vitamina B aporta energia al cos i ajuda al sistema nerviós. A més a més, els llegums tenen un alt contingut en fibra i poc greix i els que contenen són greixos insaturats, és a dir, cardiosaludables. Els llegums també contribueixen a mantenir el colesterol baix i tenen un índex de glucèmia baix, o sigui, que l’índex de glucosa a la sang no augmenta ràpidament al menjar-ne i per tant la insulina no ha de treballar de manera ràpida i puntal. Tot això ajuda a tenir una sensació de sacietat més llarga i a no tenir gana.
Els llegums són un dels grups que incorporen al nostre organisme hidrats de carboni i proteïnes però en general són proteïnes de menor valor biològic que les de la carn, ja que els falta un aminoàcid, la metionina en concret, que el nostre organisme no produeix, però que podem millorar al barrejar-los amb els cereals, com l’arròs, podent fer un acompanyament com l’arròs congrí de Cuba o el Dal Bhat de Nepal. Un altre punt és que aporten més ferro que la carn però el nostre sistema digestiu, el ferro procedent dels vegetals li costa més d’absorbir-lo i per això hem de prendre abans vitamina C, un suc de taronja o de llimona, o posar-li un raig de llimona quan en mengem.
Una dada curiosa dels llegums és que la seva pell conté oligosacàrids, un hidrat de carbó que el nostre organisme no pot digerir i que per tant passa directament a l’intestí gruixut on els bacteris de la flora intestinal el fermenten, produint gasos. Els llegums secs contenen més quantitat d’aquest oligosacàrid que els frescos però podem reduir les flatulències si masteguem molt bé, començant d’aquesta manera la digestió a la boca i ajudant al nostre intestí. Mastegar amb la boca tancada i evitar parlar per tal que no entri aire i no beure durant la ingesta, així no diluïm l’enzim que ajuda a la digestió, també reduirà la probabilitat de produir gasos. Si mentre bullen els llegums a l’olla, li afegim aigua freda es trenca el bull i així la pell es tornarà més tova i més fàcil de digerir. També podem posar-li a l’aigua una mica de romaní, farigola, comí, anís, fonoll o algun altre condiment carminatiu. O prendre’ns un té d’aquestes herbes carminatives després de menjar llegums.
Si ens basem en els últims estudis de nutrició, per tal de tenir una dieta equilibrada, s’agrupen els aliments en cinc grups repartits en quantitats en un plat. Així ens queda la meitat del plat per les verdures i les fruites, un quart pels cereals i un altre quart per les proteïnes. L’últim grup i annex al plat serien els derivats de la llet. Els llegums entren al grup de les proteïnes i és recomanable menjar-ne entre dues i tres vegades a la setmana. Per ajudar-nos a arribar a aquest objectiu, podem tenir al congelador una bossa de pèsols o coure un dia mongetes i congelar-les per fer un acompanyament ràpid. Els pots que comprem amb els llegums ja cuits també ens poden servir per introduir d’una manera ràpida i senzilla els llegums en els nostres àpats. Moltes vegades pensem que engreixen, però en realitat el que engreixa és l’acompanyament que hi posem quan fem els guisats, per això els podem menjar en hamburgueses com de llenties o de fesols negres, dips o combinats amb arròs.
El Gremi de Detallistes de Llegums Cuits comparteix una serie de fitxes tècniques de cada un dels llegums que ens poden acabar de convercer per introduir aquest aliment, considerat de pobres, en la nostra dieta per tal d’enriquir-la.
Ja fa uns quants dies que estem confinades i totes hem buscat activitats per distreure’ns i per mantenir un nivell d’activitat física, cal que ens mantinguem actives mental i físicament per tal de tenir una bona salut.
Ara bé cal que ens focalitzem també en la nostra alimentació. Alimentar-nos de manera variada i equilibrada durant aquests dies és essencial. Així mateix cal que puguem identificar i controlar aquests moments d’ansietat que ens fan correr a la nevera o al rebost a cercar aliments ensucrats o greixosos.
Si duem a terme una bona alimentació i escoltem el que ens diu el cos aconseguirem nodrir les nostres cèl·lules del que necessiten i enfortir-nos.
Així doncs vaig a donar-vos unes pautes per tal que l’alimentació d’aquests dies sigui equilibrada i no mengem aliments desestabilitzadors per a nosaltres.
És important també que ens fem una planificació setmanal d’aliments per tal de poder-nos organitzar a l’hora d’anar a comprar.
– Que els nostres plats continguin cereals integrals com blat, civada, arròs, moresc, quinoa, fajol
– Que els nostres plats continguin llegum com llenties, cigrons, azukis, mongeta blanca
– Que els nostres plats siguin lleugers i carregats de vitamines i minerals, col, brócoli, espinacs, pastanaga, ceba, bledes, mongeta verda, pebrot, tomàquet, puerro
– Que no et falti la fruita; una o dues peces al dia t’aniran bé (cítrics, pomes, peres, plàtans i fruits vermells). Per menjar entre àpats és ideal.
– Utilitza llavors de girasol, carbassa, sèsam per donar un toc cruixent
– Utilitza espècies per donar més color i sabor i fer més digestius els teus plats; cúrcuma, comí, nou moscada, pebre, canyella, gingebre
– Utilitza greixos vegetals saludables com l’oli de coco, sèsam, oliva, alvocat
– Menja carn i peix amb moderació (carn blanca, menys greix; carn vermella, més ferro; peix blau , més omega3; peix blanc, menys greix)
– Els ous, te’n pots permetre un cada dia si no tens cap patologia que et digui el contrari
– Si optes per prendre lactis, tria’ls d’ovella o cabra preferentment.
– Per picar, quan no ho puguis evitar: una mesura de puny tancat ple de fruits secs i una infusió
I sobretot modera molt el consum de sucres refinats que tan abundantment trobaràs als refrescos, galetes, “bolleria”industrial, cremes de cacau, xocolates.
El paper d’alumini s’utilitza àmpliament en els aliments, però en la majoria dels casos s’usa incorrectament. Veig gent que l’usa directament en els més variats plats, i també en el seu dia a dia.
Els usuaris tendeixen a posar la cara brillant cap a fora, ja que deixa l’aspecte del plat més bonic. El costat més brillant és així perquè es fa un polit de l’alumini per crear una barrera i evitar el contacte directe de l’ alumini amb els aliments i, per tant, el seu alliberament a la nostra recepta. Si no hauríem de dir-li ” truita de patates amb alumini”, perquè el alumini entrarà com un botxí invisible en l’aliment.
Aquesta protecció, el polit, no està en banda i banda ja que és un procés costós que faria que la comercialització de l’alumini fos inviable.
L’alumini és altament tòxic i és sens dubte responsable de complicacions generals en el funcionament del nostre cos i pot ser un factor de la malaltia d’Alzheimer, fomentant la seva aparició primerenca.
A més d’usar-lo amb el costat brillant cap a l’aliment, s’ha de evitar donar més d’una volta al menjar, perquè si no es crea una càmera entre les dues capes que fa que els líquids de la recepta quedin contaminats i contaminin la resta de la recepta en qüestió.
Per això és important embolicar formant un paquet d’una sola làmina, per evitar la comunicació dels sucs de l’aliment amb la part dolenta de la làmina.
En la cuina està prohibida expressament utilitzar fregalls de alumini per la part de dins, perquè quan això succeeix, cada vegada que es cuina alguna cosa, també estem incorporant l’alumini temut a els nostres plats.
Quan alguna persona no avisada fa això o quan el recipient o tassa és nova, cal bullir algunes closques d’ou a l’olla plena de aigua. Aquestes alliberen carbonat de calci, que impermeabilitza la nostra paella o olla, donant la seguretat que necessitem per a nosaltres mateixos i per a les persones que més estimem, la nostra família i amics.
Dolces, sucoses, llamineres, brillants i de textura carnosa. les cireres són unes de les fruites amb més èxit entre grans i petits. a part d’un sabor excepcional i d’una textura única, descobrim les raons dietètiques per assaborir aquesta fruita primaveral i estiuenca rica en antioxidants molt eficaços per mantenir joves la pell i les articulacions.
– En primer hi ha que desterrar de les cireres és el mite de que engreixen.
– Un altre mite que acompanya a les cireres és que poden causar malestar si es beu aigua després de menjar-ne.
– Les cireres contenen betacarotè, vitamina c, i sobre tot, àcid fòlic, a més de minerals de potassi i petites dosis de magnesi, fòsfor i ferro.
– També aporten fibra i una molt alta concentració de antioxidants.
– Les cireres, una de les fruites més populars, és un aliment ple de qualitats beneficioses per la nostra salut, però que no escapa a certs mites.
El primer, hi ha que desterrar és el mite de que engreixen. Els passa com un altres fruites que carreguen aquesta mala etiqueta, però de manera infundada. Tot i ser dolces, el seu contingut en sucres naturals (i per tant, en calories) no és superiors al de fruites comuns com pomes, mandarines o peres. De fet, cent grams de cireres proporcionen 48 kcal, quantitat d’energia equivalent 1 kcal de la mateixa quantitat de poma les 54 (per generalment una peça pesa el doble o casi), les 50 kcal de 100 g de pera o les 46 kcal del mateix pes de nectarina.
Però, com amb tot, hi ha que controlar la quantitat, i amb les cireres pot ser més fàcil, ja que es pot triar quantes menjar-ne, una diferència de altres fruites en peça que es mengen senceres. No es tracta de menjar-ne mig quilo d’una vegada, podem incloure-les al dinar o el berenar de tots dies fins avorrir-nos de elles, que serà quan desapareguin de la vista. Efímera es la seva presència, però la bona acceptació entre els nens possibilita que un grapat (10 o 15 cireres) substitueixin els postres dolços, complementar el berenar o serveixi per l’aperitiu del col·legi. Fins i tot una excel·lent excusa per aconseguir amb èxit el propòsit tan difícil de incorporar fruita en l’esmorzar.
un altre mite que acompanya a les cireres és que pot causar malestar si es beu aigua després i pot produir diarrea. Però la causa no és la relació aigua-cirera, si més no, una lògica resposta a una indigestió o empatx. La única precaució amb les cireres i l’aigua es que no hi ha que rentar-les si no es consumeixen de immediat. S’han de guardar sense tapar i netejar a la nevera, i així aguanten fins a dos setmanes en perfecte estat.
les cireres contenen betacarotè, vitamina c i, tot sobre tot, àcid fòlic, a més de minerals com potassi i petites dosis de magnesi, fòsfor i ferro. També aporten fibra i una molt alta concentració de antioxidants. Entre ells sobresurten les antocianines i la quercetina, flavonoides, així com compostos fenòlics. Aquestes dades, confirmats en una revisió sobre les cireres i la salut duta a terme per el departament de ciències nutricionals de la universitat d’Arizona ( Tucson), permeten afirmar que les cireres son una font inqüestionable de salut, especialment per les malalties i xacres a que apareixen à partir dels 40 anys.
El consum d’ aquestes fruites és beneficiós en casos d’artritis i millora de les condicions inflamatòries. En un estudi a la universitat de Boston si va observar la relació entre la ingesta de cireres i el risc de atacs recurrents de gota. Els resultats van mostrar que el consum de aquestes fruites disminuïa en un 35% sense el risc d’atacs. Per altra part, les persones diabètiques troben a la cirera fresca (no a la confitada) antioxidants antocianines (colorants naturals que proporcionen els pigments en fruites). Aquestes aliades del pàncrees, el que les converteix en el motor per reduir els nivells de triglicèrids, el colesterol, el sucre i la insulina en sang.
També son bones per combatre la síndrome metabólicotan lligat a la salut cardiovascular, doncs la seva composició regula el greix i la glucosa i ajuda a controlar la pressió arterial. Les cireres tenen una gran riquesa de fibra, potència el trànsit intestinal més lent i deteriorat, sobre tot en les persones de més edat, per això hi ha que convidar als majors a menjar un diari. També son diürètiques -especialment la cua, amb el que es pot confeccionar una infusió refrescant-, de mode que contribueixen a combatre la retenció líquids, tan incomoda i ductora de la qualitat de vida.
El grup de neuroinmunofisiología i crononutrició de la universitat d’extremadura desenvolupa estudis que confirmen que la facultat de les cireres paràgraf procurar el son. es tracta d’evidenciar l’alt contingut d’aquesta fruita en melatonina, hormona una que millora els cicles de son i vigília. A més, la cirera també conte triptòfan i serotonina que actuen com a neurotransmissors en molts processos fisiològics i de l’estat de ànim que influeix en el somni i el descans.
La universitat d’agricultura de la xina, a Beijing, ha estudiat la concentració de melatonina de les cireres, així com els fluctuacions en aquest compost al llarg del dia. Els seus autors postulen la hipòtesi de em melatonina en les fruites com la cirera tindria una funció antioxidant per protegir l’estrès oxidatiu.
Amb la cirera agra (guinda) passa quelcom semblant. La universitat de Pennsilvania i la universitat de Rochester (EEUU) van analitzar el dels hàbits de somni de 15 adults durant un mes. Al llarg de 15 dies van beure mig litre de suc de cirereta matí i a la nit. Els resultats van mostrar que va haver una reducció significativa és l’insomni durant les setmanes que les cireres van estar presents en aquesta dieta. Tot i que la mostra no és representativa, serveix de la base per aprofundir en nous i evidents assaigs clínics.
Els fruits secs són essencials en la dieta mediterrània. A casa nostre els més habituals són l’ametlla, l’avellana, l’anacard, la castanya, el festuc, la nou, el pinyó i la pipa.
Són aliments molt nutritius que principalment ens aporten:
GREIXOS-PROTEΪNES-FIBRA-MINERALS-VITAMINES
És cert que, degut al seu elevat contingut en greix, són aliments molt energètics. Però contenen un tipus de greix saludable, tècnicament anomenat greix insaturat. Aquest, entre d’altres, porta a terme una important funció cardioprotectora.
Gràcies al seu aport proteic són aliment excel·lent per aquelles persones que facin un consum reduït o nul de carn, peix o ous i optin per dieta vegetariana.
A nivell vitamínic destacaríem l’aport de vitamina E, un potent antioxidant, i vitamines del grup B, molt indicades per disminuir l’estrès o el cansament físic i intel·lectual.
Els minerals més presents en els fruits secs són el magnesi, el fòsfor, el calci, el ferro i els oligoelements com el zenc i el seleni.
Els estudis demostren que la seva ingesta pot ser beneficiosa davant certs tipus de càncer, diabetis Mellitus tipus II, obesitat i malalties cardiovasculars.
Generalment, les persones que més en consumeixen són aquelles que realitzen activitats físiques i intel•lectuals intenses, però cal destacar que són aliments ideals per a tota la població.
Oficialment es recomana consumir-ne entre 3 i 7 cops a la setmana. Nosaltres recomanem prendre’n cada dia!
Podem crear l’hàbit de menjar-ne un grapat al dia (20 grams). Un opció és afegir-lo a l’àpat (com a postre o en el plat principal), a mitja tarda o mig matí. Barrejar-lo amb iogurt, amanides, batuts de fruita o salses, ens pot ajudar a introduir, poc a poc aquest aliment tant complet.
Convé vigilar amb les varietats de fruits secs salades, sobretot per qui hagi de controlar el seu consum de sal, ja que aquesta opció no és tant saludable.
Aquesta foto està feta aquest setembre passat, quan havíem recollit els pebrots més macos de la temporada, així que aprofitant això els vàrem escalivar a la brassa.
La veritat és que el resultat canvia i és força millor que si ho féssim al forn de casa, per això sempre que el temps ens ho permet no dubtem a fer-ho d’aquesta manera.
Us recomano que si mai no ho heu provat ho feu, surten boníssims.