Arxiu d'etiquetes: LLAVORS DE CILANDRE (CORIANDRE)

Remolatxa amb iogurt i salsa de llimona

Deixa un comentari

Ingredients (4 px):

  • 900 gr de remolatxa
  • 4 cullerades d’anet
  • 1 ceba vermella
  • 160 gr de iogurt grec

Per a la salsa:

  • 2 pebrots grocs,
  • oli d’oliva,
  • 400 gr de tomàquet de pera,
  • llavors de cilandre,
  • 2 grans d’all,
  • 3 cullerades de pell de llimona (en conserva, si en trobeu), de julivert i cilandre picats,
  • sal i pebre

Preparació:

  1. La remolatxa, en comptes de bullir-la, feu-la al forn, embolicada amb paper de plata.
  2. Trigarà una bona estona, tres quarts ben bons, però val la pena.
  3. Per preparar la salsa escalivarem els pebrots i, una vegada cuits, els hi traurem la pell.
  4. Saltarem les llavors de cilandre amb oli d’oliva i hi afegirem els tomàquets, els alls, sucre, sal i pebre, tot sofregint-ho durant quinze minuts.
  5. Passat aquest temps hi posem la pell de la llimona ben picada i ho deixem uns deu minuts més.
  6. Retirem del foc tot posant-hi les herbes picades i el pebrot groc.
  7. Posem la remolatxa tallada i per sobre la salsa, l´anet, la ceba i el iogurt.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Remolatxa amb iogurt i salsa de llimona

Estofat indonesi

Deixa un comentari

Ingredients:

  • 600 gr aprox de carn per estofar
  • 1 o 2 cebes
  • 2 grans d’all
  • un tros de gingebre fresc
  • 1 bitxo
  • 5 cullerades de salsa de soja dolça (o la que tingueu)
  • 4 cullerades de tomàquet triturat
  • 1 cullerada de pasta de “tamarindo”
  • 1 culleradeta de llavors de cilandre
  • 1 clau
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 1 fulla de llorer
  • 1/2 culleradeta de nou moscada
  • 1 cullerada de sucre roig
  • mig litre de brou de carn (o de verdures)
  • oli de gira-sol (o d’oliva…)
  • sal, pebre

Preparació:

  1. Barrejar la salsa de soja, el sucre, la pasta de tamarindo (si no en teniu, utilitzau vinagre, però la gràcia de la recepta és precisament el tamarindo…), el gingebre ratllat i una mica de sal.
  2. Hi posem també la carn tallada a daus i ho deixem marinant una hora.
  3. Mentrestant anem fent un sofregit de ceba i all. Al morter aixafem el clau i les llavors de cilandre.
  4. Ho afegim al sofregit juntament amb el bitxo picat i la resta d’espècies i herbes.
  5. Incorporem la carn i ho saltegem tot uns cinc minuts.
  6. Afegim el tomàquet, i uns minuts més tard ho mullem amb el brou.
  7. Al llibre l´autor ho mulla amb aigua, jo no en sóc gaire partidari però he de reconèixer que tractant-se d’una recepta amb ingredients força potents que a més a més té una cocció força llarga doncs potser no és del tot necessari el brou…vaja, que l’aigua és perfectament recomanable.
  8. Ho tapem i deixem coure a foc lent unes tres hores, o fins que la carn quedi tendra. Jo recomano a més fer-ho d’un dia per l’altre, com tots els estofats, i servir-hi amb arròs blanc o patata bullida/saltada.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: BOOONISSIM

Origen: Estofat indonesi

Cóc en mel (voleu un nom més descriptiu?)

Deixa un comentari

Cóc en mel (voleu un nom més descriptiu?)

Ingredients:

Per a la pasta:

  • – uns 550 grams de farina blanca
  • – dues tasses d’aigua
  • – una tassa d’oli bo
  • – una cullerada de saliandra (llavor de cilantre en fatarellut)
  • – una cullerada de matafaluga
  • – uns 10 grams de llevat premsat (o 3 de llevat liofilitzat, però el Royal no val!!!)

Per a la pasteta (llavors us ho explico):

  • – mig litre d’oli bo
  • – 300 grams de farina blanca
  • – 1 quilo de mel de la millor

Preparació:

  1. Pasta i pasteta? Estos fatarelluts fan coses molt rares… Potser pensareu això, però és que la cosa va així: és un cóc amb dues pastes diferents. El cóc en mel és, salvant les distàncies, com una quiche dolça, de manera que hi ha una pasta forta farcida d’una pasta tova. La forta es diu “pasta” i la tova es diu “pasteta”.
  2. Anem per la pasta (això sona una mica a sobres de polítics actuals).
  3. En un cassó es fica l’aigua amb la saliandra i la matafaluga i es posa a bullir entre cinc i deu minuts.
  4. A part, en un ribell es posa l’oli.
  5. Sense deixar-la refredar, es tira l’aigua bullint a l’oli a través d’un colador. Això es diu escaldar l’oli.
  6. Amb unes barnilles es bat la barreja fins que quedi mesclat.
  7. Ara s’hi va afegint la farina de poc en poc, juntament amb el llevat.
  8. Quan veigueu que la pasta es desenganxa del ribell i que es pot pastar amb les mans (no us ha de quedar farina o n’ha de quedar ben poqueta), es passa la pasta a sobre del marbre i es treballa com qui fa pa.
  9. Ara s’ha de deixar fer bona, que en fatarellut vol dir que ha de fermentar. En un lloc càlid, sec i sense corrents d’aire n’hauríeu de tenir prou amb mitja hora o tres quarts.
  10. Amb esta recepta jo faig dos cócs petits, però se’n pot fer un de gran (heu vist si controlo les matemàtiques?).
  11. S’ha d’aplanar la pasta amb el corró fins deixar-la d’uns dos o tres mil·límetres de gruix i llavors s’ha de posar als motlles. En principi no cal enfarinar-los ni posar-hi paper de forn, però mai hi està de més.
  12. Es retalla la pasta sobrant, es punxa amb una forquilla i es posen les llaunes al forn ja precalentat a uns 175 graus amb el ventilador durant deu minutets. La cosa és endurir una mica la pasta, no coure-la del tot.
  13. Mentre es cou la pasta, anem per la pasteta. En una aïna es barregen el mig litre d’oli i els 300 grams de farina.
  14. Una de les maneres de fer el cóc és tirar la pasteta a les llaunes i mentre es cou anar-hi afegint la mel com qui emborratxa un cóc ràpid, però aquí us explico la manera més fàcil i còmoda de fer-lo.
  15. A la barreja de farina i oli s’hi tira la mel, que si no és prou líquida es pot escalfar al bany Maria o al microones, i es bat ben batut per lligar-ho tot.
  16. Quan treiem les llaunes del forn es tira la pasteta per sobre de la pasta. Es tornen les llaunes al forn i es deixen coure a la mateixa temperatura una mitja hora o fins que els cócs estiguin rossos per damunt i punxant la pasteta amb un ganivet, este surti sec.
  17. Ara només falta fer dejuni i abstinència de veritat fins que es refredin els cócs i llavors menjar-los fent cara d’absolut plaer místic tot sentint música d’angelets (o brunzits d’abelles, que per al cas és el mateix).

PUBLICAT ORIGINALMENT A: SOPANCROSTA

Origen: Cóc en mel (voleu un nom més descriptiu?)

PAELLA D’ÀNEC, SÈPIA I CARXOFA

1 Resposta

PAELLA D’ÀNEC, SÈPIA I CARXOFA

(per a deu persones)

Ingredients:

  • 1 kg. d’arròs
  • 1 ànec gros
  • 10-12 carxofes
  • 2 sèpies mitjanes
  • 2 litres d’aigua
  • 1,5 litres de brou de pollastre
  • 2 cebes
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • llavors de celiandre
  • pebre negre molt
  • Pebre Vermell dolç
  • oli d’oliva
  • colorant

Per la picada:

  • 10-12 avellanes o ametlles
  • 4 grans d’all
  • julivert

Preparació:

Abans de tot, tallem l’ànec a parts petites, mida paella, inclosa la carcanada i el coll, que deixen un sabor molt bo. El salpebrem i el posem 5 minuts a l’olla a pressió amb 100 ml d’aigua, per evitar que quedi dur al sofregir-lo. Quant el traiem del foc, guardem el brou que ha quedat per fer-lo servir després. Tallem la ceba i els pebrots a trossets petits, i ho sofregim a foc lent a la paella, amb oli suficient. Ràpidament afegim l’ànec, per evitar que la ceba quedi massa feta, i ho deixem sofregir; afegim les llavors de celiandre i les carxofes tallades a quarts, i deixem coure fins que veiem que ja són toves; per acabar, tirem la sèpia, també a talls petits, sense salar. Quan veiem que ja gairebé està (la sèpia es cou molt ràpid) afegim la picadeta d’all, julivert i fruits secs. Deixem una mica més, per que no quedi l’all cru, i tirem l’aigua i el brou de pollastre (i el brou de l’ànec), i hi afegim una mica de colorant, costum molt valenciana que defensem. No fa falta gaire perquè la carxofa li donarà un to negre molt bonic. Ho deixem coure uns minuts, regirant perquè agafi el sabor de tots els ingredients, i tirem l’arròs. Deixarem coure uns 17 minuts aproximadament, vigilant de no remoure l’arròs o, en tot cas, canviar l’orientació de la paella per a que el foc doni uniformement. Veurem que l’arròs queda sec, i una mica cru, com si li faltés aigua: no ho feu. Traieu-la del foc i deixeu-la reposar uns 3 minuts com a molt. Que no es passi.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: M’AGRADA CUINAR

Origen: PAELLA D’ÀNEC, SÈPIA I CARXOFA