Paisatge i catedrals del vi
La DO Terra Alta ofereix uns vins blancs, rosats, negres i de licor que transmeten la naturalesa del terrer i del clima de la comarca, amb un caràcter mediterrani i de gran personalitat. Actualment comercialitzen uns vuit milions d’ampolles l’any, les quals s’exporten a més de 30 països.
10/08/09 02:00 – Gustau Moreno
El primer reconeixement de la Denominació d’Origen (DO) Terra Alta va ser el 1972, tot i que de manera oficial no va arribar fins al 1982. El nom de la Terra Alta s’associa a la producció vitivinícola: l’altitud mitjana de les vinyes oscil·la entre els 350 i els 500 metres. Però el topònim té més sentit si es mira l’altiplà de la comarca des del fons de la vall de l’Ebre. La vinya i el vi estan lligats a la història de la Terra Alta, i ja els Costums d’Orta (1296) van certificar que el seu mercat abastava el conjunt del que avui són les Terres de l’Ebre. Al segle XVII, les antigues vinyes de malvasia es van renovar amb unes de garnatxa blanca, amb motiu de la seua millor adaptació al sòl i al clima, i només un segle després les vinyes ja ocupaven bona part de la superfície agrícola. Amb l’entrada del segle XX, la superfície conreada ja superava les 5.000 hectàrees, però va caldre una reconversió amb empelts per vèncer la plaga de la fil·loxera. La recuperació de l’activitat vinícola va anar acompanyada de l’esperit cooperativista. El símbol més representatiu d’aquell moment bulliciós i emprenedor són les dues catedrals del vi que hi ha a la comarca: els cellers modernistes de Gandesa i del Pinell de Brai, dissenyats per Cèsar Martinell.
LLEGIR MÉS A: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/-/69014-paisatge-i-catedrals-del-vi.html
Tornem a la Pineda de Gavà a tractar d’eradicar el famós miraguà fals (
La crisi econòmica ha despertat consciències i moltes famílies miren ara d’aprofitar els aliments al màxim. Tot i això, “s’ha perdut el fenomen de reciclar les sobres”, assegura el tècnic de l’oficina de medi ambient de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Paco Muñoz-Gutiérrez. “Durant els anys de vaques grasses, s’ha mirat poc l’aprofitament dels aliments”, sentencia.