Marquem la sèpia ja neta en una paella, i una vegada cuita la trinxem i ho reservem.
Posem a desfer la mantega en un cassó junt amb l’oli, i hi sofregim la ceba picada ben fina. Una vegada estigui cuita hi afegim la farina, i la deixem coure’s uns minuts vigilant que no es cremi. Anirem afegint la llet calenta poc a poc sense deixar de remenar, fins que formem una beixamel espessa.
Quan veiem que es desenganxa de les parets del cassó, apaguem el foc i hi posem la sèpia i la tinta. Remenem bé la barreja i posem la pasta resultant en una safata, estenent-la bé.
Deixant que es refredi una mica primer, tapem la safata amb paper film, i la posem al frigorífic durant tota la nit.
L’endemà podem donar ja forma a les croquetes. Fem les boles amb les mans, i després les passem per farina, ou i panko o farina de galetsa. Les fregim en abundant oli calent fins que agafin color i quedin rosses.
Per fer aquest llobarro al forn, necessitarem un llobarro per cadascun, mig porro, una pastanaga, un pebrot verd, un ou batut, una mica de sal i una mica de farigola.
Per fer-lo al forn, l’embolcallarem amb massa brisa la qual farà que sigui una cocció a la papillote , en la que podrem gaudir també menjant-nos l’embolcall.
Posem-nos-hi!
La recepta la començarem a preparar a peu de peixateria, on demanarem a la peixatera que ens talli el llobarro a supremes i que el deixi ben net d’espines (Si mantinguéssim l’espina i el cap i els poséssim també dins l’embolcall, segur que el plat seria molt més gustós, però també guanyaria en dificultat per menjar-se’l, i a casa nostra som una mica maniàtics en aquest aspecte, per això he optat per l’opció més còmoda).
Un cop a casa, netegem les escates i fem un entrepà de les verdures ratllades amb les dues supremes de llobarro, prèviament salades,
presentant-lo sobre la massa brisa que ja hem preparat prèviament.
Embolcallem el llobarro amb la massa, per cobrir-lo completament, i deixem anar la nostra imaginació, per donar-li un toc més artístic i més divertit.
Un cop tenim el nostre disseny acabat, el posem en la safata, el pintem amb una mica d’ou batut i l’introduïm al forn a uns 180-200 ºC
durant uns 35-40 minuts o fins que veiem que la massa brisa està daurada. (Per posar coses al forn, m’agrada utilitzar el paper de forn, però se m’ha acabat i encara no he tingut temps d’anar a comprar-ne…per això he decidit utilitzar paper d’alumini). Si veiem que la massa està cuita però que no es daura, podem ajudar-la una mica amb un cop de grill.
– Rentem l’escarola, la tallem i la posem sobre una plata.
– Esmicolem la tonyina i el bacallà i els afegim a l’escarola.
– Torrem quatre alls amb pell a la paella. Els pelem.
– Pelem els altres quatre alls.
– En un morter posem els quatre alls torrats, els quatre alls crus, les ametlles, el bitxo, el pa torrat i les galetes maria. Hi afegim el pebre vermell, l’oli, el vinagre i la sal.
– Quan tinguem una salsa ben lligada l’escampem per damunt de l’escarola.
podeu canviar la llimona i canyella per una beina de vainilla o una cullerada d’essència de vainilla
Procediment:
Posar a escalfar la llet (excepte uns 80 g que reservarem) amb el sucre, la pell de llimona i la canyella.
Barrejar la maicena amb els 80 g de llet que hem guardat i els rovells d’ou.
Colar aquesta barreja en un recipient on després hi afegirem la llet, per tant ha de ser gran.
Quan la llet bulli, afegir-la ràpidament sobre la barreja de rovells i remenar ràpidament amb les varetes manuals fins que s’espesseixi. Quan afegiu la llet fer-la passar per un colador, per tal que no caigui la canyella, la pell de llimona i la capa de nata que s’hagi format.
Aquest últim pas s’ha de fer ràpidament perquè si no la llet baixa massa de temperatura i no fa espessir la crema. Llavors ho hauríeu de posar tot al foc un altre cop, i passar la batedora perquè probablement uns farà grumolls. Si a la primera no surt, és qüestió de seguir practicant!
Per evitar que faci crosta, passar un tros de mantega per damunt la crema encara calenta per fer una pel·lícula protectora. Si us fixeu a les fotos, es veu com on no he passat la mantega té un altre color, de la crosta típica, sobretot pels laterals.
