Ingredients (4 px aprox):
- 1 conill (tallat a trossos)
- farina
- 2 cebes
- 4 tomàquets madurs
- 1 cabeça d´alls
- 1 fulla de llorer
- julivert, all, avellanes, ametlles (per la picada)
- oli, sal
- aigua o brou de pollastre
- pebrot vermell escalibat
Preparació:
- Començarem enfarinant i enrossint el conill en una cassola.
- El reservem i tot seguit comencem a sofregir les cebes en el mateix oli.
- Quan comencin a agafar color hi afegirem els tomàquets, pelats i sense llavors.
- Com que els meus tomàquets no eren precisament gaire madurs vaig optar per, a més a més, afegir-hi una mica de tomàquet concentrat italià, que va molt bé per a situacions com aquestes, malgrat haver d´anar amb compte perquè és força contundent i convé rebaixar-lo amb aigua,que és el que vaig fer.
- Això va fer que a la llarga el guisat adquirís més consistència i sabor i de fet estigués força més bo que si no hagués posat el concentrat de tomàquet.
- Quan la ceba i el tomàquet estan ben poxats tornem a posar els trossos de conill a la cassola juntament amb la cabessa d´alls (sencera), el llorer i una mica d´aigua, la que veieu que sigui necessària per ajudar a fer la “xup xup”.
- Foc mitjà durant una mitja hora aprox.
- Mentrestant podem preparar la picada amb all, julivert i -per exemple- ametlles torrades mentre escalibem un pebrot vermell al forn que afegirem (pelat i tallat a tires) a la cocció quan a aquesta li quedin uns cinc minuts, i també hi posarem la picada.
- El toc del pebrot escalibat amb el conill guisat i la picada es deliciós, l´aportació del concentrat de tomàquet m´ha agradat tant que no descarto utilitzar-lo fins i tot quan a priori no és necessari.
- Normalment és millor utilitzar el producte fresc però quan aquest no és excel.lent l´opció del concentrat és una sortida més que interessant.