Ingredients:
- 500 gs. de mató. (No són manies, però tinc comprovat que com de més qualitat sigui aquest formatge, millor serà el delicat gust final.)
- 150 gs. de sucre.
- 6 ous.
- La pell de mitja llimona (grossa), ratllada tan finament com us sigui possible.
Preparació:
- Encenem el forn a 200º.
- Untem amb mantega un motlle rodó.
- Separem les clares dels rovells dels ous.
- Barregem, primer amb una forquilla metàl·lica per poder xafar bé el mató, els rovells, la pell ratllada de la llimona, el sucre i el mató, i batem aquesta barreja fins que ens quedi una massa ben escumosa.
- Pugem immediatament les clares a punt de neu ben fort i, acte seguit i tan de pressa com ens sigui possible, amb suaus moviments de dalt a baix i amb molta cura perquè no se’ns abaixin ni les clares a punt de neu ni la massa batuda anteriorment, incorporarem les clares a punt de neu al batut d’ous, mató i sucre amb l’ajut d’una cullera metàl·lica grossa (de les de servir) o amb una llengua pastissera (és l’estri idoni).
- Aboquem aquesta barreja al motlle, que ja teníem untat amb mantega, i el posem al forn, que ja teníem encès a 200º, i que abaixarem a 180.
- Calculeu, si fa o no fa, tres quarts d’hora – una hora. Això dels temps als forns fa de molt mal aconsellar. La prova de l’escuradents és la que us farà saber si el pastís ja és cuit.
- Un cop fora del forn, l’aboqueu sobre una reixeta perquè es refredi i, un cop fred del tot, el guardeu a la nevera fins al moment de servir-lo.
- Penseu que és un pastís que no puja massa i que, un cop fred, s’abaixa una mica, però això fa, precisament, que acabi tenint una textura sòlida i suaument mantegosa, allò que ens fa dir: “Es desfà a la boca!”
- Si el voleu empolsimar amb sucre en pols, feu-ho just abans del moment de servir-lo, ja que la mateixa humitat del pastís provoca que el sucre quedi embegut de seguida.
