Arxiu de la categoria: Articles

IGP Pollastre i capó del Prat

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Característiques i zona de producció
La Raça Prat, autòctona de la comarca del Baix Llobregat, es caracteritza pel seu color ros fosc, les potes de color blau pissarra i la cresta senzilla dentada; la cua del gall té plomes abundants i caiguda cap enrere. Té una carn amb una finor i una melositat característiques i sense greixos excessius. Els pollastres i els capons són criats en explotacions ubicades en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gallina_del_Prat/

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_pollastre_capo_prat/

I A: https://celleradocse.com/2012/12/11/igp-pollastre-i-capo-del-prat-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. POLLASTRE I CAPÓ DEL PRAT

La Raça del Prat.
Des de molt antic, al Delta del Riu Llobregat, ha existit un tipus de gallina rústica, mediterrània, que a finals del segle XIX va ser seleccionada i millorada espontàniament pels pagesos i primers avicultors catalans i que, amb el temps, han deixat fixades les característiques pròpies que han donat lloc a la raça autòctona dels galls i gallines del Prat, coneguda com a raça catalana del Prat o popularment com a “pota blava”.

Els galls i gallines “pota blava” són de les poques races d’aus de corral que ens han arribat sense encreuaments amb altres races híbrides, conservant les seves característiques morfològiques i la qualitat de la seva carn.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.pollastredelprat.org/Home/

IGP Pa de Pagès Català

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de Producció
Tot Catalunya.

Descripció
Les principals característiques del pa de la IGP Pa de Pagès Català són les següents:

Es tracta d’un pa tradicional, rodó d’imatge rústica, de crosta gruixuda i cruixent, molla esponjosa i alveolat gran i irregular.

Tot el procés d’elaboració es dur a terme seguint mètodes tradicionals, realitzant manualment com a mínim el format, amb fermentacions lentes, i coent les masses sempre en forns de solera refractària.

Organolèpticament és un pa de gran aroma i sabor, amb certa acidesa que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8-9 hores de la cocció.

En el comerç aquest pa IGP estarà clarament identificat, i en el moment de la venda s’entregarà als consumidors en bosses amb el logotip identificatiu propi de la IGP.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pa_de_pag%C3%A8s

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_pa_pages_catala/

I A: https://celleradocse.com/2013/02/22/1679/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. PA DE PAGÈS CATALÀ

Pa de Pagès Català
Pàgina web en construcció

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.padepagescatala.org/

Els municipis del Baix Llobregat aposten per els horts urbans

Deixa un comentari

Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

Diversos municipis de la comarca han destinat parcel·les de terreny a la creació d’horts urbans tant per al seu ús lúdic com per a persones en risc d’exclusió social

Els darrers municipis en fer aquesta aposta han estat Pallejà i El Prat. En el cas de l’últim, treballa des del 2007 en un programa que vincula els horts urbans amb la inserció social.

View original post 471 more words

IGP Vedella dels Pirineus Catalans

Deixa un comentari

IGP En procés de reconeixement comunitari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Races i àmbit de producció

Queden emparades sota aquesta indicació geogràfica protegida els vedells i les vedelles de la raça Bruna dels Pirineus, així com les de la Charolais i la Limousine i els creuaments entre elles, nascuts en l’àmbit de producció que comprèn totes les comarques pirinenques i prepirinenques:

Alt Empordà
Alta Ribagorça
Alt Urgell
Berguedà
Cerdanya
Garrotxa
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Ripollès
SolsonèsV
Valh d’Aran

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Vedella_dels_Pirineus_Catalans

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_proces_reconeixement_comunitari/dar_vedella_pirineus_catalans/

I A: https://celleradocse.com/2013/04/19/igp-vedella-dels-pirineus-catalans-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. VEDELLA DELS PIRINEUS CATALANS

Un sistema lligat al territori.
Les vaques pasturen durant tot l’any seguint el sistema tradicional extensiu i aprofitant unes pastures i uns recursos naturals que d’altra manera es perdrien.
Cada ramader engreixa els vedells que produeix.
En la fase de creixement i engreix els animals s’alimenten amb farratges dessecats. Queda prohibida la inclusió en l’alimentació de medicaments, subproductes d’origen animal o qualsevol producte que pugui interferir en el normal ritme de creixement dels animals. Qualsevol intervenció terapèutica es realitza sota prescripció veterinària.
Durant l’engreix es té molt en compte l’amplitud dels locals i les zones a l’aire lliure, així com la neteja, higiene, il·luminació i ventilació.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.vedellapirineus.cat/

El nou règim d’autoritzacions de la UE portarà més vinyes i més flexibilitat davant l’augment de la demanda mundial

Deixa un comentari

agropres

La Comissió Europea ha aprovat el nou règim d’autoritzacions per a plantacions de vinyes que permetrà ampliar anualment de manera limitada les àrees vinícoles de la Unió Europea (UE). D’acord amb la reforma de la PAC que es va decidir el 2013, el nou règim entrarà en vigor l’1 de gener del 2016 en substitució del règim transitori de drets de plantació.

«El nou sistema aporta flexibilitat al sector vinícola europeu perquè pugui anar ampliant progressivament la seva producció en resposta a una demanda mundial que és cada vegada més gran. Per la seva banda, però, els Estats membres han d’aplicar un seguit de mesures de salvaguarda per evitar riscos socials i ambientals en algunes zones vinícoles», ha declarat el comissari d’Agricultura i Desenvolupament Ruralde la UE, Phil Hogan.

Segons un recent estudi extern, malgrat l’augment del volum i del valor de les exportacions europees que estem registrant des del…

View original post 201 more words

IGP Patates de Prades

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
Està constituïda pels terrenys ubicats en els terminis municipals de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, tots de la comarca del Baix Camp a peu de les muntanyes de Prades, a la província de Tarragona.

Les condicions d’altitud, edafològiques i climàtiques d’aquesta zona, juntament amb la tradició del conreu i l’experiència dels agricultors, fan que les Patates de Prades presenten unes característiques diferencials i de qualitat superior.

Varietats
Les patates que estan protegides per la Indicació Geogràfica Protegida són de la varietat Kennebec amb un calibre comprès entre 40 i 80 mm, encara que en casos excepcionals poden arribar a 100 mm.

El cultiu de les patates de Prades segueixen les normes de producció integrada per a patates d’acord amb la normativa vigent en la matèria.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Patata_de_Prades/

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_patates_prades/

I A: https://celleradocse.com/2013/05/08/igp-patata-de-prades-fruits-de-la-terra/

———————————

IGP Calçot de Valls

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
El calçot és un producte de la pagesia conreat a les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, del qual s’ha de tenir cura durant tot un any. És una ceba que deu el seu nom a la manera com es conrea: es diu que les cebes es calcen quan són cobertes amb terra.
Per a la seva degustació ideal, cal rostir-los a la graella amb foc de sarment i amanir-los amb salsa salvitxada.

Varietats
Els calçots que estan protegits per la Indicació Geogràfica Protegida són les cebes procedents d’Allium cepa L. de la varietat Blanca Gran Tardana de Lleida.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cal%C3%A7ot_de_Valls

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_calcot_valls/

I A: https://celleradocse.com/2012/11/01/igp-calcot-de-valls-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. CALÇOT DE VALLS

El Calçot: més que una tradició
El “calçot” va ser descobert, a finals del segle XIX per un solitari pagès vallenc conegut amb el nom de “Xat de Benaiges” qui començà a coure a les brases els brots tendres nascuts d’una ceba vella conreats especialment per a ser cuinats així com també la salsa que encara mengem avui en dia amb algunes variants.

El procés de cultiu comença durant els darrers mesos de l’any quan es sembren les llavors de la ceba blanca. Quan aquesta ceba ja ha germinat i crescut es arrencada de la terra que l’acollia i es torna a plantar en una altra terra apropiada, en la qual seguirà creixent.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.igpcalçotdevalls.cat/

Plantes comestibles a l’abast

Deixa un comentari

IGP Clementines de les Terres de l’Ebre

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
És constituïda pels termes municipals de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Les condicions edafoclimàtiques específiques d’aquesta zona confereixen a les clementines un sabor i aroma diferencials.

Varietats
Les varietats de clementines que poden dur aquesta Indicació Geogràfica Protegida són:

Clementina fina
Clementina hernandina
Clemenules

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Clementina

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_clementines_terres_ebre/

I A: https://celleradocse.com/2012/11/15/igp-clementines-de-les-terres-de-lebre-fruits-de-la-terra/

———————————

IGP Torró d’Agramunt

Deixa un comentari

FONT: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Zona de producció
La zona de producció és constituïda pel terme municipal d’Agramunt, de la comarca de l’Urgell. El torró té els seus orígens en la tradició de la pastisseria àrab. A Catalunya es conserva aquesta tradició especialment a Agramunt, on s’elaboren uns torrons de qualitat reconeguda.

Característiques
El torró d’Agramunt s’elabora a base d’una acurada barreja d’avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d’ou, presentat en tauletes rodones o rectangulars entrapanades de pa d’àngel de diverses mides i pesos. Tot això li dóna a la massa un lleuger color marró daurat fràgil i cruixent. El percentatge mínim d’ametlla o avellana és del 46% al 60% segons que el torró sigui de categoria extra o suprema.

MÉS INFORMACIÓ A: http://ca.wikipedia.org/wiki/Torr%C3%B3

A: http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/alimentacio/distintius-origen-qualitat-agroalimentaria/dar_igp/dar_productes_reconeixement_comunitari/dar_torro_agramunt/

I A: https://celleradocse.com/2012/12/24/igp-torro-dagramunt-fruits-de-la-terra/

———————————

CONSELL REGULADOR I.G.P. TORRÓ D’AGRAMUNT

La cita més antiga documentada fins el dia d’avui, que parla de l’elaboració del Torró d’Agramunt data de 1741, en unes cartes d’una de les famílies nobles de la vila, la família Siscar.

En aquestes cartes es descriu el número de persones que es dedicaven als diferents oficis que en aquell moment hi havia a la vila. Aquesta informació consta en els últims documents adquirits per l’Ajuntament i es troben en l’arxiu històric municipal.

Entre aquests oficis hi ha el de torronaire, el qual resulta ser l’ofici més nombrós, amb un total de set torronaires. Aquest fet ens demostra que l’activitat torronaire a la vila era molt important i sobretot que la tradició es remunta molts més anys abans del 1741.

El motiu perquè manquin documents que acreditin l’origen dels torronaires a la vila és perquè no era un ofici amb dedicació plena, sinó que sovint resultava ser un complement de l’agricultura o d’un altre ofici com per exemple el de confiter i en els documents notarials es posava com a ofici principal aquests i no el de torronaire.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.igp-torrodagramunt.com/