Arxiu de la categoria: Reblogged

Amanida de poma, alvocat i nous torrades amb salsa de iogurt

Ingredients: (per a 4 persones)

  • 2 pomes àcides (Granny Smith)
  • 2 alvocats madurs
  • 8 nous sense closca
  • 8 raves
  • formatge fresc
  • 12 tomates xerri
  • 4 ous cuits (durs)

per la salsa de iogurt:

  • 120gr. de iogurt grec
  • 3 cullerades de suc de taronja
  • sal
  • pebre negre molt

Preparació:

  1. Renteu els raves, i reserveu-los a la nevera en un bol, coberts d’aigua freda.
  2. Barregeu be tots els ingredients de la salsa, remenant amb una batedora manual. Tapeu el bol i reserveu a la nevera.
  3. Bulliu els ous nets, durant 8 minuts. Quan estiguin freds, peleu i talleu-los a quarts.
  4. Torreu les nous en una paella sense oli, a foc mitjà, cuidant de que no es torrin massa.
  5. Abans de portar l’amanida a la taula, peleu les pomes i trossegeu-les; talleu el formatge fresc a daus petits; peleu els alvocats i talleu-los a trossos; renteu les tomates i partiu-les per la meitat.
  6. Repartiu-ho tot en plats individuals i afegiu els altres ingredients reservats.
  7. Serviu a taula amb la salsa apart en un bol.
  8. Bon profit!!

Recepta extreta de “Cuina de la Mare”

Origen: Amanida de poma, alvocat i nous torrades amb salsa de iogurt

Copa amb puré de mango i merengue

INGREDIENTS:

  • 2 Mangos
  • 1 beina de vainilla
  • 2 clares d’ou
  • 35 grs. de sucre
  • sal
  • menta

Preparació:

  1. Pelar els mangos i treure tota la polpa, posar-ho en un bol.
  2. Fer un tall al llarg a la beina de vainilla, retirar les llavors i introduir-les junt amb el mango.
  3. Triturar tot amb la batedora elèctrica, fins que quedi una crema fina.
  4. Abocar la crema de mango en copes i posar-les al frigorífic.
  5. Batre les clares a punt de neu amb una punta de sal i afegir a poc a poc el sucre.
  6. Posar un fons d’aigua en un cassó ample i feu bullir l’aigua. Posar delicadament cullerades de merenga en l’aigua, i coure mig minut per cada costat.
  7. Treure les merengues amb una escumadora i posar-los en un paper de cuina perquè deixin anar una mica l’aigua.
  8. Posar les merengues a sobre de la crema de mango i decorar amb unes fulles de menta.
  9. També les vaig provar posant xocolata en pols per sobre dels merengues i també van quedar bones.
  10. Que vagi de gust!!!!

Recepta extreta de “El Raconet de la Cuina”

Origen: Copa amb puré de mango i merengue

El meló

En comptes d’un refresc isotònic, menja’t un tall de meló! Amb un gust dolç suau i refrescant, el meló és una fruita especialment adequada per a l’estiu, perquè ens aporta una gran quantitat d’aigua, vitamines, minerals i sucres que permeten hidratar i nodrir l’organisme de manera sana i natural.

El meló és una fruita ideal per mantenir-nos hidratats durant els mesos de més calor de l’any. Conté mola vitamina A, que és bona per a la vista, i altres vitamines i minerals amb efectes protectors per a l’organisme.

El meló pertany a la família de les cucurbitàcies (com el carbassó o el cogombre) i, per tant, estrictament és una hortalissa, però a la cuina la tractem com una fruita. Hi ha vestigis que ja se’n menjava des de l’època egípcia; era molt popular a les cultures gregues i romanes i la colonització d’Amèrica en va estendre el cultiu.

Propietats Nutricionals

El meló destaca per una quantitat d’aigua enorme (80%) només superada per la síndria, que en té un 90%. El seu sabor dolç i delicat ens fa intuir que la quantitat de sucres és moderada (només unes 50 Kcal per 100 g de fruita). En canvi, el meló ens aporta quantitats importants de vitamines i minerals que convé tenir en compte.

Vitamina A: el contingut en aquesta vitamina, que la trobarem en forma de betacarotè, depèn de la quantitat de pigment taronja de la polpa. Com més intens sigui el color taronja, més concentració. En línies generals, la varietat Cantalup és la més rica en aquesta vitamina antioxidant (conté 1.800 UI per 100 g de fruita, i la ingesta diària recomanada és aproximadament de 4.500 UI). La vitamina A intervé en la formació del col·lagen, ossos, dents, glòbuls vermells, i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i la resistència a les infeccions. És una vitamina essencial per al bon funcionament de la vista i del sistema immune.

Vitamina C: es tracta d’una vitamina antioxidant molt necessària per protegir-nos de l’efecte dels radicals lliures, especialment agressius durant l’estiu, que és quan en general hi ha una exposició excessiva a la radiació solar. El meló en conté quantitats significatives (32 mg per 100 g de fruita), equivalent a les mandarines.

Vitamines del grup B: conté vitamines del grup B que són necessàries per aprofitar els hidrats de carboni per part del sistema nerviós. El meló és especialment ric en vitamina B6 (piroxidina) i B3 (niacina), totes dues imprescindibles per produir energia a l’organisme.

Potassi: participa en la regulació del balanç d’aigua en l’organisme i també en la contracció del cor i la transmissió de l’impuls nerviós. Una insuficiència de potassi provoca símptomes com ara cansament, dolor muscular, debilitat, astènia i les temudes rampes. La manca de potassi es pot produir durant la pràctica d’exercici intens, moment en què la sudoració és màxima.

Sodi: és una de les fruites més riques en sodi (10 mil·ligrams per 100 g de fruita) en comparació amb la mitjana de la resta de fruites, que oscil·la entorn dels 4 mil·ligrams. Aquest mineral és molt abundant en els líquids extracel·lulars de l’organisme i té una funció important en la regulació del electròlits, de l’aigua i de la contracció muscular.

Calci: el calci és el mineral més abundant del cos. La seva funció principal és ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

Efectes sobre l’organisme

Hidratant excel·lent: l’elevat contingut en aigua d’aquesta fruita la fa ideal per a l’època estiuenca. Més de la meitat del nostre organisme és aigua. Es tracta d’un element estructural de la cèl·lula i exerceix funcions reguladores, de transport, manteniment de la temperatura corporal i de les condicions adequades per al bon funcionament del cos. Per tant, estar ben hidratats és essencial: abans de recórrer a una beguda refrescant artificial, que us omplirà de sucre refinat i de minerals d’origen dubtós, us aconsellem un bon tall de meló ben fresc, que ens aporta l’equilibri ideal de sucre natural, aigua, vitamines i minerals.

Antioxidant destacat: el contingut en elements antioxidants del meló sembla indicar que podria tenir un efecte protector contra determinats tipus de càncer, com ara el de pàncrees. L’efecte combinat dels betacarotens, la vitamina C, els minerals i oligoelements que conté el meló protegeix l’organisme dels radicals lliures, que són molt abundants sobretot en l’època de màxima exposició al sol. Els radicals lliures s’han assanyalat com a possibles precursors de l’envelliment de l’organisme i de problemes cardiovasculars i, fins i tot, com a promotors de creixement de determinats càncers.

Convé que determinades persones tinguin en compte que conté sodi: un excés d’aquest mineral pot causar problemes a les persones amb el ronyó dèbil o hipertensió. En aquest darrer cas, es recomana limitar la ingesta de sodi a 1.500 mg al dia; la recomanació per a la població en general és de 2.300 mg al dia (una culleradeta de sal comuna).

Canvis vitals

És un aliment de naturalesa tèrmica que tendeix a refredar i, per tant, només és apropiat en el moment més càlid de l’any. Amb un sabor dolç, té l’efecte d’eliminar la calor, incloent-hi els problemes que se’n deriven a l’estiu: influeix en el cor, bufeta i l’estómac. Reconstitueix els fluids del cos i hidrata els intestins.

Es fa servir per satisfer o saciar la set, per a les dificultats d’orinar, els edemes, les petites ulceracions molestes a la boca o als llavis (panses i aftes), les inflamacions renals.

Com a precaució, aquest tipus de medicina recomana prendre’l sol perquè es digereix molt ràpidament i, per tant, qualsevol altre aliment que es mengi alhora amb el meló n’alentirà la digestió i causarà fermentació i problemes digestius.

Com escollir el millor

Quan anem al mercat a comprar melons és important que triem els madurs, però sense marques. Els que tenen la pell massa verda han estat collits abans d’hora, i si bé els podem deixar madurar a casa no serà el mateix que si ho han fet a la planta i per l’acció del sol.

Per saber si un meló és madur convé fixar-nos primer en l’olor: desprenen una olor dolça i delicada molt característica. A continuació l’agafem entre les mans amb fermesa i pressionem suaument la base, al costat oposat de la mata; si cedeix una mica significa que és ben madur. Els exemplars passats poden estar enganxosos en tocar-los. Si és possible, el podem sacsejar lleugerament abans de comprar-lo i, si sentim un xipolleig, és senyal que és massa madur i que ha començat a deteriorar-se. Rebutjarem qualsevol fruita que estigui massa tova, que tingui cicatrius o que mostri taques humides sobre la pell. Si el peduncle té cap símptoma de podridura també és mal senyal.

El meló madur convé consumir-lo tan aviat com sigui possible. Si el volem guardar a la nevera, l’hem de tapar bé amb una bossa de plàstic o posar en un recipient hermètic perquè deixa anar molta olor i alhora també agafa olor ambiental.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: convé consumir meló ecològic i de proximitat perquè evitarem consumir els agrotòxics que s’afegeixen al cultiu convencional. A més, les fruites produïdes seguint els principis de l’agricultura ecològica són més riques en vitamines i minerals.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES MAICA

Origen: El meló

Llobarro al forn

Ingredients per a 4 persones:

  • Un llobarro gran de 1, 200 kg. o bé un llobarro individual per cap.
  • Patates
  • Una ceba
  • All i julivert
  • Mitja copa de conyac

Elaboració:

  1. Netejar i salar el llobarro.
  2. En una paella fregir una mica les patates tallades a rodanxes fins que comencin a agafar color.
  3. En una safata pel forn posar les patates ben escorregudes d’oli, un quart de ceba tallada a “pluma” i una mica d’all i julivert tallat petit.
  4. Posar el peix a sobre i a l’obertura del tronc posar-hi una mica de ceba tallada a “pluma” i a l’obertura branquial mitja rodanxa de llimona.
  5. Amanir-ho amb oli.
  6. Poseu-lo al forn a 180º
  7. Transcorreguts 15 min.
  8. Al forn, barrejar en un morter; all, julivert i el conyac.
  9. Tirar-ho per sobre, esperar-se 5 o 7 min. més i ja estarà cuit.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: RECEPTES DE LA ROSETA

Origen: Llobarro al forn

Brownie de xocolata

Ingredients:

  • 120 grs de xocolata per fondre (tipus Nestlé postres)
  • 220 grs de mantega
  • 4 ous
  • 220 grs de sucre
  • 70 grs de farina
  • Nous segons el gust (50-75 grs)

Preparació amb TMX:

  1. Picam les anous 4 segons, velocitat 4.
  2. Posam la xocolata a bocins dins la TMX i programam 15 segons a velocitat progressiva 5-10. Reservam la xocolata.
  3. Colocam la papallona i afegim el sucre i els ous. Programam 5 minuts, 37º, velocitat 3 ½ .
  4. Afegim la mantega i la xocolata i mesclam 6 segons, velocitat 2.
  5. A continuació, afegirem la farina i programam 4 segons, velocitat 2.
  6. Mesclam la massa amb les anous.
  7. Aquesta massa la posarem a dins un motlle que enfornarem durant uns 30 minuts aproximadament a 180ºC.

Preparació convencional:

  1. Fonem la xocolata amb la mantega.
  2. En un bol apart anam mesclant els ous, la farina i el sucre.
  3. Picam les anous.
  4. Mesclam la xocolata i la mantega amb els ous, la farina i el sucre. Afegim les anous i mesclam fins que tots els ingredients estiguin ben integrats.
  5. Posam la massa dins un motlle.
  6. Enfornam a 180º durant uns 30 minuts aproximadament.

Suggerència de presentació:

  • Podem servir-lo a triangles com si fos un bocí de coca amb sucre glass per damunt.
  • També podem tallar el brownie a quadrats i servir-lo amb una salsa de xocolata per damunt i una bolla de gelat de vainilla. Per fer la salsa de xocolata fondrem un poc de xocolata amb unes 5 cullerades de llet.

Recepta extreta de “Bon Tiberi”

Origen: Brownie de xocolata

Fideus soba freds

INGREDIENTS (per persona):

  • 60 gr de fideus soba (de farina de fajol)
  • 100 ml de brou dashi (es ven en sobres de granulat)
  • 25 ml de salsa de soja
  • 2 cullerades soperes de mirin
  • 1 ceba tendre

PREPARACIÓ:

  1. Preparar el caldo dashi seguint les instruccions del paquet, barrejar-lo amb la resta d’ingredients i deixar refredar.
  2. Bullir els fideus seguint les instruccions del paquet, colar-los i esbandir-los bé
  3. Picar la ceba tendre ben fina
  4. Servir els fideus en un bol, el caldo fred en una altre més petit i la ceba picada en un altre.
  5. Agafar una mica de ceba, un grapat de fideus, remullar-ho en el caldo i menjar.

PUBLICAT ORIGINALMENT A: IMPROVISANT RECEPTES

Origen: Fideus soba freds

Albergínies marinades

Ingredients:-

  • – albergínia
  • – 3 cullerades d’oli del bo
  • – 1 cullerada de suc de llimona
  • – Un gra d’all picat
  • – Una mica de gingebre fresc picat (més o menys quantitat com l’all)
  • – Alfàbrega fresca (el Comidista li posava menta, però no en tenia)
  • – Mitja cullerada de sucre
  • – sal i pebre

Preparació:

  1. Per treure amargor, tallem les alberginies a rodanxes gruixudes i les submergim a un bol amb aigua i sal (posant alguna cosa a dalt que pesi perquè no es quedin surant).
  2. En una plata untada amb oli, perquè no s’hi enganxi, posemles alberginies, al forn precalentat a 180 graus, durant uns 20 minuts.
  3. Ho traiem (mirant abans que no es torressin massa, que cada forn és un món), els hi donem la volta i ho deixem uns 15 minutets més.
  4. Mentre es refreden, preparem la marinada: en un bol barregem oli i llimona, el sucre, alfàbrega picada i l’all i el gingebre fresc, tallat a trossos prou grossos com perquè després sigui senzill retirar-los i sal pebrem una mica.
  5. En un bol, i amb cura, barregem les alberginies i la marinada bé, que s’impregnin.
  6. Després ho posem sobre una plata, ho tapem amb paper film, i cap a la nevera, tota la nit o un dia si fa falta.
  7. Abans de menjar, ho traiem, ho posem a on ho volguem servir, enretirem els trossos grans de gingebre i all i li podem tirar una mica de formatge per sobre, per exemple.
  8. Aquí li he posat una mica de Cantell, un de cabra sequet de la formatgeria Can Pujol, del Maresme, que m’agrada moltíssim.
  9. O també li quedaria fantàstic una mica de feta.

Recepta extreta de “Cuina amb compte”

Origen: Albergínies marinades

POP A L’ALL AMB ESCUMA DE TRUITA DE PATATES

Ingredients(4p):

Pop:

  • 2 potes de pop bullides
  • 4 grans d’all picats
  • 1 c/p pebre vermell picant
  • julivert picat
  • oli d’oliva, sal i pebre

Escuma:

  • 3 ous
  • 1 patates mitjana
  • 1 ceba de figueres petita
  • 200 ml de nata líquida
  • sal
  • 1 sifó de 500 i 2 càrregues de gas
  • porradell picat
  • sal Maldon

Elaboració:

  1. Es talla el pop a trocets petits. Es pela l’al i es pica junt amb el julivert. Es posa oli a una paella, es tira l’all i julivert i tot seguit el pop i el pebre vermell. Sal i pebre i es retira del foc perquè el pebre vermell no es cremi perquè agafaria gust amarg.
  2. Es fa una truita de patates de la manera tradicional i es passa pel turmix amb la crema de llet. Es cola la crema i es posa al sifó. Es posen les dues càrregues de gas. Es manté calent al bany maria.
  3. Es posa el pop calent al fons d’un got i es cobreix amb l’escuma, acabant el plat amb porradell picat i sal Maldon.

Recepta extreta de “La Cuina de Cal Pepin”

Origen: POP A L’ALL AMB ESCUMA DE TRUITA DE PATATES

Foie de Canard

Ingredients:

  • Un foie d’ànec d’uns 500 grams
  • Sal i pebre
  • Un rajolí de cognac o Porto

Preparació:

  1. Temps estimat: 15 minuts + 30 minuts de cocció
  2. Primer de tot, separeu els dos lòbuls del foie. Veureu que n’hi ha un més gran que l’altre.
  3. Amb ajuda dels dits i un ganivet, retireu el nervi principal, que comença a la part on es bifurquen els dos lòbuls del foie, i aneu-lo resseguint per tal de retirar també els vasos sanguinis més prims.
  4. És important treure el màxim de nervis possible, ja que poden amargar el foie i és desagradable trobar-los mentre el mengem. No patiu si el fetge pateix algunes desfiguracions; penseu que, quan el coureu, els trossos que hagin quedat més malmesos es tornaran a enganxar.
  5. Un cop desnerviat, salpebreu al gust. Les mides recomanades són de 13 a 20 grams de sal i de 4 a 5 grams de pebre per quilo de foie gras. També podeu aromatitzar el fetge amb una culleradeta de cognac, Porto o armagnac.
  6. Col·loqueu el foie dins una terrina de fang o ceràmica. Si cal, podeu tallar el foie per repartir-lo millor entre vàries terrines. Procureu que els trossets quedin a sota i premeu una mica per tal que no quedin forats. Torneu a salpebrar i regueu amb una altra culleradeta de cognac, Porto o armagnac.
  7. Col·loqueu una safata de vidre amb aigua al forn. Quan sigui ben calenta però sense bullir, afegiu-hi les terrines amb el foie per coure-les al bany maria. És important que l’aigua no arribi a bullir.
  8. Deixeu-ho coure durant uns 30 minuts.
  9. Retireu les terrines del forn. Veureu que el greix del foie ha esdevingut líquid i es troba a la part superior de la terrina. Això significa, per altra banda, que el volum de foie ha disminuït considerablement. Per tal de separar el greix del foie és important tenir una plantilla que separi les dues matèries. Al vídeo que teniu més amunt ho veureu clarament. El Patrick va elaborar aquestes plantilles amb un tros de plàstic i hi va lligar un fil perquè fos més fàcil de retirar-les. A sobre la plantilla cal col·locar-hi un pes per tal que el greix del foie emergeixi.
  10. Cal deixar refredar el foie fora de la nevera, i un cop hagi agafat la temperatura ambient el podeu col·locar a la nevera. És convenient deixar reposar el foie durant tot un dia abans de menjar-lo.
  11. En el moment de consumir, traieu el foie de la nevera. Veureu que el greix que abans era líquid, amb la fredor del frigorífic s’ha convertit en una capa de greix sòlida que, gràcies a la plantilla, podreu retirar fàcilment.
  12. Podeu servir el foie dins de la terrina, tal com solien fer els nostres amics francesos, o podeu desmotllar-lo i servir-lo en bloc o en porcions individuals. Podeu acompanyar-lo amb una mica de pa torrat, amb una ceba caramel·litzada, amb compota de poma o melmelada de figa. Si el feu vosaltres mateixos el trobareu encara més bo!

Recepta extreta de “La Taula d’en Bernat”

Origen: Foie de Canard

Bunyols de bacallà

Ingredients;

  • Tres ous mitjans
  • 75 grams de farina
  • 60 grams de mantega
  • Un all
  • 125 ml de llet
  • 200 grams de bacallà esqueixat i dessalat
  • Julivert a dojo
  • Oli d’oliva
  • Un polsim de sal

Preparació:

  1. Peseu els ingredients. Piqueu l’all i el julivert ben menuts. Poseu en un cassó la llet, la sal i la mantega i poseu-ho a escalfar. Si el bacallà no està gaire esqueixat -el meu no ho estava- talleu-lo petit amb les tisores de cuina. Quan la llet bulli i la mantega estigui desfeta, aboqueu-hi de cop la farina i remeneu-ho fins que la pasta es desenganxi de les vores del pot (no triga gens). Treieu-ho del foc i afegiu els ous un per un, remenant per a incorporar-los entre ou i ou. Poseu-hi el bacallà, l’all i el julivert, i fregiu-los abocant-ne cullerades en una paella amb abundós oli ben calent.
  2. Mireu de deixar espai entre bunyols, perquè s’inflen. Aneu-los coent a tandes i deixant els que ja estan fregit en un plat cobert de paper de cuina. Podeu acompanyar-los amb una amanida, que us servirà de coartada moral.

Recepta extreta de “Baixa Gastronomia”

Origen: Bunyols de bacallà